Nomes pel titul se que hi haura qui me califique d’antiisraelia. No, no soc anti ningun poble del mon, sino tot lo contrari, pero hi ha situacions que se n’escapen a tota llogica i no tenen justificacio ni mereixen el qualificatiu de raonables, perque son inhumanes. 

            Escric perque l’estiu passat (en concret el dia 19 de juliol de 2018), sense massa pena ni gloria, el govern d’Israel pegà una passeta mes en el cami de la bogeria total i, per qué no dir-ho, del supremacisme, racisme i xenofobia. Aquell dia, el parlament nacional aprovà per majoria (hi ha dissidents) una llei per la qual se declarava el païs com a l’estat-nacio del poble jueu... sabent que alli hi ha un percentage d’araps que son tan israelians com la ‘raça’ jueua. Son els descendents dels palestins que es quedaren en les seues terres en acabant de constituir-se el nou estat en 1948. 

            No contents en aço, relegaren l’arap a llengua de segona, quan la parla un vint per cent de la gent. ¿Entenen que un articul similar poguera figurar en una llei d’una democracia? 

            I en el mateix nivell de racisme es declararen els assentaments –furtats als propietaris– d’interes nacional. Ademes es pretenia –encara que la cosa quedà un poc desdibuixada, pero no eliminada– la possibilitat de crear ciutats sens araps. ¿Havien perdut el nort? 

            Tot aço passa perque el famos lobby jueu te el poder economic que te i conta en la proteccio d’uns atres racistes, el govern dels Estats Units, i d’unes atres institucions negligents, l’ineficaç Unio Europea que no sap, ni vol, introduir un poc de racionalitat. L’enviat especial del denominat ‘quartet internacional’ (ONU, UE, EEUU i Russia), Tony Blair (2007-2015), fon acusat de dedicar-se als seus negocis i poc a la ‘pau’, i la superministra d’exteriors de l’UE, Federica Mogherini, ni està ni se l’espera. 

            Mentrestant, nosatres continuarém reconstruint, en diners i bona voluntat, les instalacions humanitaries i socials que destrossen els israelians en lo que queda per al poble palesti. 

            Ya no val l’excusa de que si Israel no actuara fermament, els estats veïns araps se l’haurien menjat. No crec que haguera passat tal cosa, pero tal volta si no estigueren ocupant territoris i expulsant als palestins de ses cases ya hi hauria una solucio. 

            Yo no se si l’humiliacio permanent a la que es veuen somesos els palestins te solucio. Provablement ya s’han acostumat a viure aixina (Israel els talla la llum quan vol, reprimix qualsevol agressio per minima que siga en una violencia inusitada, els rete els poquissims beneficis del minso comerç exterior...). En mig de tanta baixea moral i humana, per part del poderos, s’alcen algunes veus i alguns gests que mostren un poc d’esperança als debils. Aixina la jove palestina Ahed Tamimi es converti, per uns dies o unes semanes, en heroïna nacional perque li pegà un esclafit a un soldat... i sent menor, 17 anys, la tingueren tancada vora huit mesos (per defendre a son cosi de 15 anys)... Un regim democratic no fa aço, pero alli la democracia es sui generis. La popularitat durà poc i la gesta entrà pronte en l’oblit... 

            Passats els quinze minuts de gloria warholians, tot torna a la ‘normalitat’: els civils, ajudats per l’eixercit i en el soport del govern d’Israel, continuen cada dia destruint aldees i assentaments palestins per a construir els seus pobles en lo que, sense ningun paliatiu, es una neteja etnica que els perjudicats s’engulen en dolor, i que occident, especialment la civilisada Unio Europea, mentres, mira cap a un atre costat. 

            I la ‘normalitat’ es que “La tensión se dispara en Gaza” (Levante-EMV, 13-11-18) perque les tropes d’Hamas llançaren 200 obusos contra objectius d’Israel en un resultat de 10 ferits. Israel respongue i atacà enclaus d’Hamas en un resultat de 3 morts i 3 ferits. ¿Es veu la diferencia? I ademes, la causa de la nova escalada belica fon una operacio encoberta previa de l’eixercit israelia en la que assessinaren a un cap de la milicia palestina i sis persones mes ¿S’enten un poc la situacio? 

            He vist varies voltes La lista de Schlinder i sempre se m’ha posat dolor en lo cor de vore fins a ón es capaç d’aplegar la maldat humana, la dels nazis i del regim d’Adolf Hitler, per a eliminar a un grup huma (encara que tambe els tocà a gitanos i homosexuals)... per aço no puc compendre cóm en acabant de l’horror patit, les propies victimes (encara que no siga tot el ‘poble’) s’han convertit en els bochins d’un atre sense que els tremole el pols ni se’ls remoga una minima consciencia o empatia cap al debil. 

            En est articul recorde i homenage a totes aquelles persones que, casi al costat de ma casa, estan patint la violencia que en un temps no tan llunta els aplicaren ad ells. 

            Image: adolescent palestina plantant cara a soldat israelia, enlacejudio.com

                                                                                 Antoni Fontelles