¿En qué es pareixen Lopetegui i Casp?

             Julen Lopetegui ha segut durant els ultims anys seleccionador de futbol d'Espanya. Ha començat el mundial de futbol en Russia i fea uns dies la Real Federacio Espanyola de Futbol (RFEF) li havia renovat demostrant aixina la confiança en l'entrenador, pero el fichage de sobte pel Real Madrid ha creat un problema "nacional" i els periodistes començaren a mostrar les seues devocions immediatament. 

            Tot lo mon sap que el fichage d'un entrenador per un atre equip desestabilisa, mes encara quan es comunicat minuts abans de consumar el fet. A Florentino Pérez poc li ha importat que la seleccio espanyola estiguera a les portes del mundial i aço està mal fet –encara que per a mi estiga ben fet perque no m'importa la seleccio–. 

            Està clar que u vol millorar, pero tambe te una responsabilitat, ben be Lopetegui podria haver-li dit a Pérez que s'esperara a finalisar el campeonat per a firmar. Luis Rubiales,  president de la RFEF, digue que s'havia enterat poc abans de que es fera publica la noticia del fichage pel Real Madrid i que no volia mantindre en el proyecte a una persona en la que havia perdut la confiança ya que l'entrenador havia de tindre el cap nomes en la seleccio. Per contra, Pérez considera "injusto" el tracte a Lopetegui perque el president de la RFEF tingue una reaccio "de orgullo mal entendido" i considera que "Cualquier motivo es bueno para intentar desprestigiar al Real Madrid", a l'estil de Mariano Rajoy en la Gürtel: "una causa general contra el Partido Popular". El discurs de Rubiales arriscat, pero valent i entenible, no l'haurien de tindre en conte els periodistes "comprats" per a la causa florentina. 

 Julen Lopetegui

            Pero en lloc de mostrar arrepenediment o vergonya, Pérez i Lopetegui feren declaracions que no podien alterar la realitat sino empijorar-la. Lopetegui manifestà que "Soy una persona absolutamente leal [...] La lealtad la tengo muy clara", pero les proves empiriques el desmenten radicalment. Quan troben una disonancia entre el pensament i l'accio s'han de quedar en l'accio i denunciar la mentira. Montar un relat en base a l'historia del mon al reves es de ser un pocavergonya –la nostra nacio te la proporcio mes gran del mon per metro quadrat–. 

            ¿No podien haver-lo presentat mes tart, quan acabara el mundial?, ¿era absolutament necessari per al Real Madrid desestabilisar a la seleccio?, ¿quín es el motiu d'esta decisio en un moment equivocat? En este cas la causa es la prepotencia del poder: u fa lo que vol quan vol perque creu que no tindra conseqüencies negatives per ad ell, el mon es rendix als seus peus. L'exfiscal Pedro Horrach declarà que "La única vez que me he sentido presionado como fiscal no ha sido en el caso Nóos. Investigaba la adjudicación de la construcción del hospital Son Espases, de Mallorca, y decidí llamar a declarar al constructor Florentino Pérez, y sólo como testigo. Pues bien, recibí llamadas previas disuasorias. 

            ¿Y el constructor se presentó?: Sí, pero tuvo el morro de quejarse por declarar presencialmente y no por teléfono, siendo amigo -me dijo- del fiscal general del Estado y del director general de la policía.". (Marca, 20-06-18). ¿Qué haguera ocorregut de citar-lo com a imputat-investigat? 

            Un atre cas paradigmatic el trobarem quan Madeleine Albright, secretaria d'Estat de EEUU, demanà perdo pel soport a l'Operacio Condor (la desclassificacio de secrets oficials en EEUU mostrà lo que sabiem tots excepte els neolliberals i proamericans, el govern nortamericà participà en la subversio, repressio i assessinat contra governs democratics, associacions i persones d'esquerres en sudamerica). ¿Ocorregue alguna cosa? Puix no, cap tribunal portà als EEUU a juï pels crims contra l'humanitat. Eixa impunitat absoluta es la mateixa que tenen els corruptes del PP, creïen que ningu mai els podria caçar i inclus pensaven que mereixien ser rics.

  Xavier Casp: "sense mi la AVLl no s'hauria feta"  

             Podem relacionar esta traïcio de manual en la de Xavier Casp i companyia (Ramon Ferrer, Ramon Arnau, Alfons Vila, Vicente Gascón –l'unic que consultava a la RACV qué votar– Artur Ahuir i mes tart Àngel Calpe). Vixquerem una transformacio en directe: del Casp 1 que feu el vot en contra en el CVC (pareix que Leopoldo Peñarroja l'hague d'apretar una miqueta) i que estava en contra de la creacio de la AVLl, passarem al Casp 2, el de la "rendicio". Eduardo Zaplana i Joan Ignasi Pla li digueren que sens ell no eixia el Sol (li explicaren que era necessari per a llegitimar la AVLl). El motiu que donà Casp per a acceptar l'ingres no podia ser mes penos i tindria unes conseqüencies fatidiques, com ya nos relatà José Vte. Gómez, en una junta en la RACV reconegue que claudicà perque tingue els "15 minuts de panoli" –i yo pense qué ocorregue en el minut 16, el 17 i el 18... ¿¡es quedà fava un any i quatre mesos!?–. ¿Esta conducta es virtuosa?, ¿per qué encara alguns "accentuistes" nos volen fer combregar en rodes de moli? Saber l'historia es una cosa molt positiva, pero a qui vol amagar-la li pareixera roïn recordar-la.

Imagens: Lo mes trist de la traïcio, prozesa.com
                Julen Lopetegui, sefutbol.com
                Hala Madrit, corazonblanco.com
                Xavier Casp, josueferrer.com

J. Masia