Que la politica es un art de la mentira, ad estes altures, no pot escarotar-nos molt. Que la politica siga un art escenic tampoc i que favorixca la desmemoria, manco encara. La memoria es vital, perque sense memoria som una planta.

Tot lo mon sabia que la verdadera rao que hi havia en els indults als independentistes catalans, la modificacio actual de la sedicio i la proposta de reduir la malversacio tenen el marc politic indefugible. El govern del PSOE i Podemos està sostingut, entre uns atres, per ERC i aço te un preu. Recorden que vascs i catalans son els millors cobradors de l’Estat Espanyol. Com son mes inteligents que uns atres tiren per a casa, mentres que els valencianets voten als que nos ningunegen i nos deixen a la cua de les inversions i en un deficit historic tan impagable com injust. En el sigle d’Or valencià començà i s’acabà l’inteligencia valenciana. Lo que quedà son titaros.

El mateix preu que CiU cobrà al PP de José María Aznar, la gavina ridicula que parlava catala en l’intimitat o es referia a ETA, quan obri les negociacions en ella, com el grup d’alliberament nacional vasc, perque lo de banda terrorista es pergue pel cami. Es que si tingueren una miqueta de vergonya es quedarien muts. Els repte a revisar la llista d’indults del PP i es cauran de cul, com les aproximacions que feren de presos etarres al Païs Vasc i llavors, si es te dignitat, s’obrirà un gran silenci i llavors es podra assumir que la politica es, en bona part, la busqueda de consensos… a qualsevol preu per a mantindre la cadira. L’hemeroteca es mortal.

El principi catala d’evitar judicialisar un conflicte social està be, pero tambe haurem de contemplar que les lleis no permeten exoneracions per quantitat de persones que cometen un delit. Com tampoc es neutralisen quan algu califica el conflicte com a social, perque llavors, conclouriem que la socialitat es incompatible en la llei i com vostes compendran els camins als que nos duria l’absurt son foscos. Que pense yo, que si la consciencia majoritaria es que parlem valencià i es un fet social no se per qué no se fa un referendum i punt. Mes que res per ser conseqüent. El pancatalanisme judicialisà i filologisà l’assunt social perque sabien que no el guanyarien, a pesar dels millons gastats. En el fondo de la qüestio residix una inquietant pregunta, ¿per qué els catalans poden fer coses que neguen a unes atres? Puix perque el catalanisme es supremaciste, creu que te drets exclusius. I miren que este “anticatalaniste”, com me dirien els de la pell fina, no ho es gens ni miqueta. Ho he dit i escrit sempre, compraria ya la mitat de la conscienca nacional que tenen i per aço, els cedixc el meu vot per a l’independencia, crec en l’autodeterminacio quan algu està a disgust i que siga u mateix qui decidixca el seu futur. Yo no soc ningu per a decidir per Catalunya. Els catalans son els que justament han de decidir quín futur volen.

J. Masia

Imagens:reflekto tempo-wordpress.com, elonfidencial.com, ondavasca.com, esquire.com.