El Congres dels Diputats ha aprovat (23-11-17) l’actualisacio de la quota vasca (“cupo vasco”) en els vots en contra de Ciutadans i Compromís i l’abstencio de EH Bildu. El PP –el ministre Cristóbal Montoro– ha fet els malabarismes idiomatics habituals per a justificar lo injustificable; igual li ha passat al PSOE, el seu temporal soci. Entre els socialistes hi ha hagut molt de malestar, mal dissimulat, perque es vell i conegut que no agrada a una part de la militancia i dels dirigents. Ya en 2013, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, el criticà. I ara no han faltat mostres d’oposicio, com la de la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz. En el nostre territori, al president Ximo Puig li ‘destorba’, encara que el justifica i no creu que siga un privilegi. Mes dura es la vicepresidenta, Mónica Oltra, que ha afirmat que es ‘arbitrari, partidiste i oportuniste’ (El País, 5-5-17). I si te rao, te rao.

          Tornem un poc arrere. L’oposicio de Ciutadans es, com a minim, oportunista, perque ha aprovat els presuposts de 2017 que inclouen la contribucio vasca i ara… reneguen. Segons el diputat Joan Baldoví,  Compromís ha votat en contra no tant perque no els agrade, sino perque la pressa que hi ha ara no es te en el nou sistema de finançament autonomic… que s’havia de presentar abans de que s’acabe l’any.

          Pero el Païs Vasc no es unic: Navarra te un concert economic similar. Recordem que Navarra anulà les ‘vacacions fiscals’ i el Païs Vasc fon condenat per l’Unio Europea, ya que eren una competencia deslleal respecte a les atres autonomies (com tambe fa ara Madrit).

Este tracte especial, increiblement reconegut en la Constitucio Espanyola, perpetúa uns convenis entre les administracions forals dels dos territoris i el govern central, en acabar les guerres carlistes, a finals del sigle XIX. I als valencians no se’ns permet ni llegislar qüestions del nostre dret foral…

La participacio vasca es la quantitat que anualment paga la comunitat autonoma a l’estat pels servicis centralisats que este presta als ciutadans d’aquell territori.

No hi hauria molt que objectar si el calcul fora transparent i contrastable, pero es opac, conforme apunten els experts. La facenda vasca recapta –com ho fa la navarra–, es realisen unes determinades operacions i descontes i s’estima la quantitat a pagar. Esta sifra estava empantanada des de 2007, ultim calcul, en 1565 millons d’euros anuals. En la revisio queda en 1300 millons (una rebaixeta de 265 millons) per al proxim quinqueni. A banda està la contribucio a la solidaritat interterritorial que queda en 27 millons a l’any.

El privilegi naix de la distincio otorgada –el sistema de finançament– a unes regions, producte d’uns ‘historics’ drets forals –com els que havien tengut uns atres regnes hispanics–, que es contrari a l’igualtat i als propis principis federals que defen el PSOE i ara… oblida.

Pero es que els majors defensors de l’actualisacio de la quota vasca son el govern i el seu partit, el PP. Estos son els que fa poc de temps blasmaven contra el possible pacte de Pedro Sánchez, en 2016, en els nacionalistes del PNV, quan s’anava a trencar Espanya –hem de repetir-ho per als ‘peixos’–. I estos del PP son tambe els mateixos –i hem de fer memoria una atra volta– que fa anys (2008) despotricaven contra el president José Luis Rodríguez Zapatero pel pacte presupostari en els nacionalistes del PNV i de CiU. I no era un dirigent qualsevol, fon l’actual president Mariano Rajoy qui digue (17-12-08) que l’acort era “una monumental bajada de pantalones”. Els motius: el traspas de competencies en I+D+i i la jubilacio anticipada dels ertzaines.

I he de recorrer a la memoria de quan José María Aznar, en 1996 i en unes atres voltes, pactà en CiU i en el PNV i els oferia privilegis i transferencies economiques significatives.

Pero ya se sap, mentres els valencians no prengam consciencia real de la situacio (i ya es va vore la que tenim en la manifestacio vespertina del 18-11-17), nos torejaran com voldran.

I recorden: ¡no totes les baixades de pantalons son iguals, unes son mes estetiques que unes atres!, depen de la percha i de l’ocasio.

Image: Rajoy aireant les vergonyes, El jueves

                                                                     Antoni Fontelles