Entre uns atres patrimonis propis valencians –en este cas gastronomic- es troba la Casca, dolç tradicional valencià del dia de reis. No obstant, esta tradicio, des de fa algunes decades, ha anat perdent la seua presencia en la societat valenciana, sent substituida pel roll de reis –per cert, este dolç no pareix que siga d’orige frances, potser que el promocionaren ells mes, sobretot des de l’arribada dels borbons, pero la seua procedencia nos conduix inclus a la mateixa epoca romana, es dir, el seu orige es mes be pagà-. Ara be, a diferencia del roll, la casca, es un dolç genuï valencià, puix no se coneix en cap atre lloc que es faça un dolç paregut. La seua procedencia es provablement mes desconeguda, encara que tot apunta –en base als seus ingredients- a que es d’orige musulma –com moltes atres aportacions que han fet al nostre patrimoni-. Respecte al seu nom, procedix d’una antiga tradicio valenciana consistent en regalar als chiquets dolços dins d’unes cistelles, denominades casques –lo dels joguets es una costum mes actual-, a on s’introduia pasticets de moniato, peladilles, garrapinyats, caramels, etc.
            En lo referent a les raons del descens en la seua demanda, dir que, per supost, no estan relacionades en la seua calitat i sabor, puix estem parlant d’un dolç increiblement saboros, sino que, per una banda, carix de l’alicient ludic de la famosa fava i la sorpresa que es troba dins del roll de reis i, per una atra, perque l’elaboracio de la casca requerix major dedicacio i els seus ingredients tenen un major cost. Aixo fa que els forners, en primer lloc, s’inclinen per fer un dolç menys laborios de preparar i, en segon, els clients preferixquen adquirir un producte mes assequible. Pero no nos enganyem, si parlem exclusivament de gastronomía, no hi ha color, no nomes en lo referit a l’extraordinari sabor, com diem ades, sino que des del simple punt de vista nutricional supera de manera destacada a qualsevol atre competidor. L’almela, el seu principal ingredient, posseix abundants propietats nutricionals –ricosa en vitamina E, calci, fosfor, magnesi, acit oleic, fibra, acit folic- que son especialment beneficioses per a la salut, en concret per a la prevencio de patologies cardiaques. Es una bona mostra de la dieta mediterranea.
            La seua elaboracio varia una miqueta segon la zona del Regne, pero en general la base es molt similar, en la que trobem principalment el massapa –que com els torrons i molts atres dolços son d’orige musulma- el qual es compon d’almela mòlta, sucre, llima rallada i blanc de l’ou –la canella es opcional, pero te el risc de que pot llevar-li el sabor a l’almela-. Es molt important, aixo sí, que l’almela mòlta i el sucre estiguen a parts iguals. Un atre aspecte a tindre molt en conte es que en la llima rallada no se deu de “passar”, s’ha de ficar poqueta, perque de lo contrari amargaria el massapa. En les pasticeries tamisen els grans d'almela junt al sucre per una refinadora (uns rodets), per a que les molecules se compacten i formen un massapa mes fi. En les cases, com normalment no es troba la refinadora, per un costat es mòlt l'almela i, per un atre, el sucre normal se substituix per sucre glass (o en pols). En aço no se conseguirà un massapa tan fi com en una confiteria, pero s'acostarà prou. Ara be, nomes en aço: l'almela, el sucre i la ralladura de llima, tot lo que s’obte es solit, aixina que s’ha d’introduir un ingredient lliquit per a espessar i fer la massa, en este cas el blanc de l'ou, en cantitat suficient fins que es conseguix una massa compacta. Es fonamental que no estiga molt blaneta, perque al coure es baixaria en exces.

            Un volta elaborat el massapa, lo següent es preparar el farcit, que pot ser de rovell, moniato o carabassa. Una volta s’ha ficat el farcit i s’ha enrollat, per a lo que s’utilisa una mole de fusta circular, es important que el massapa repose 8 o 10 hores, precisament per a que el blanc de l’ou faça el seu efecte de compactar la massa. Abans de ficar-lo al forn s'unta per damunt en un pincell en rovell batut i, immediatament, s’introduix en el forn. Depenent del tipo de forn, el massapa lo que necessita es un colp de calor, es dir, a prou de temperatura i quan el rovell agarra una miqueta de color el traem del forn. Lo de pintar en rovell per damunt, a banda de donar-li un color molt bonico, nos servix de referencia per a traure-lo del forn –poden ser entre cinc i set minuts, depenent de la temperatura i del tipo de forn-. Despres tambe se pot posar un capa de glassa real, que es fa batent un blanc de l’ou i, poc a poc, anem afegint sucre glass (en pols). Una volta acabat, es pot acompanyar de monedes o almeles banyades de chocolate –com apareixen en la foto-, caramels, joguets, etc., cadascu lo que li agrade mes.

            En conclusio, deuriem de buscar entre tots alguna formula promocional, o tecnica de venda, per a que este marevellos dolç valencià tinguera mes promocio i acceptacio popular. Tal volta per part dels forners haurien de plantejar-se, per una banda, incloure algun tipo de “sorpresa” en l’interior de la casca –per eixemple, en conte de la fava posar una almela, que esta sí que es pot menjar, i com a premi peçes de fruites confitades, podrien ser varies, per eixemple tres, que representarien els reis macs-, i per un atre costat, intentar ajustar i reduir el preu al maxim, per a que tinguera un caracter mes competitiu davant del consumidor. I ad este, al consumidor valencià, se li ha de difondre el producte com lo que es: d’un altissim nivell gastronomic, i que supera en molta diferencia a la bolleria –que en abundants casos es de molt deficient calitat- en la que està fet el roll de reis, per a que sapia valorar l’immensa diferencia, i siga conscient de que no nomes està ajudant a la promocio d’un producte genuï valencià, en lo que a beneficis economics aixo supon, sino que ademes, a voltes, un chicotet esforç compensa, sobretot, quan es tracta de lo que nos duem a la boca i a l’estomec. De veres, recomane tastar-la, està senzillament espectacular.

Ricart Pla

Imagens: Ricart Pla i www.cocina.facilisimo.com