La dana de Valencia: gestio de catastrofes (V) / J. Masia
23/11/2024
He revisat el curriculum d’una consellera, he vist que posa fotos d’a on va a menjar, el bolso que s’ha comprat o el modelet a lo Anita Obregón. Es millor estar preparada intelectualment per a eixercir el teu carrec en competencia que ser la regina dels selfis. Em pareix molt be que tingues els teus 15 anys de gloria en internet, pero no a costa de llevar-li temps al treball en el que has de ser eficient (‘Manolete, si no sabes torear, pa qué te metes’).
Per evitar violar el segon axioma, els mals majors en la tardança, l’organisme encarregat de la gestio d’emergencies ha d’estar creat abans de l’emergencia, ha de ser permanent i estar entrenat, es dir, ha d’haver practicat simulacres i tindre protocols d’actuacio adaptats per a que els puguen entendre chiquets de 14 anys. El PP podria reconeixer el seu caracter estructural, com feu el PP en l’Acadèmia Valencia de la Llengua que l’alçaren a entitat estatutaria per a major gloria del pancatalanisme. Pero es el pensament pancaespanyolista del PP el que la creà i el negacioniste el que eliminà l'Agencia Valenciana d’Emergencies. La gent ignora que votar te corresponsabilitats i conseqüencies.
El tercer axioma parlava de la variabilitat dels sistemes complexos. Per aço, sempre s’ha d’antepondre la prudencia als desijos, recorden quan Mazón borrà el tuit en el que explicava que a les 18:00 del dia 29 d’octubre la dana s’acabaria (l’ocultacio es mentir, creure a un mentiros es un acte de fe i com a tal poc importen els fets que refuten les faules). Diu un proverbi turc que quan un pallasso es muda a un palau no es fa rei, sino que el palau es torna un circ.
L’exigu segon escalafo de la Generalitat Valenciana d’emergencies es mes estrambotic encara: megatransfugues com el desaparegut secretari autonomic d’Emergencies, Emilio Argüeso, l’amic de l’anima de Mazón, que a les 11 hores del dia 1 de novembre, tranquilament se “incorporó al Puesto de Mando Avanzado cuando la Generalitat ya había confirmado la muerte de 51 personas” (Información, 1-11-2024). El 29 d’octubre estaria tambe d’almorsar infinit perque nomes es coneix una activitat, estigue reunit en el seu subordinat, el que havien nomenat este mateix dia, Vicent Huet, com a director general d’Interior (lloc que estigue 3 mesos vacant), especialiste en festejos taurins (¿!). Li llevà les competencies de la policia, m’imagine que per a que es concentre en els bous, que era lo fonamental el dia de la dana (Levante, 4-11-2024, 13-11-2024).
Argüeso es un policia que no tenía ni els telefons actualisats dels alcaldes i cridava als i les exalcaldes, tampoc el d’algun responsable de les policies locals. Colocà l’amic, César Zaragoza, el cap de policia d’Elig al capdavant de la comisio de coordinacio de policies locals, que no ha convocat encara, i els policies valencians no afectats per la dana, descoordinats, s’hagueren d’autogestionar en funcio de la demanda d’alcaldes (Levante, 14-11-2024). ¿Quàn va a montar la verbena, la charanga, el bou embolat i l’espectacul de bomber torero? ¿Aço pot vore-ho be algu del partit Popular?
La practica neolliberal de reduir o privatisar servicis publics estrategics es simplement dolosa i te repercussions sempre negatives. ¿Qué haguera segut dels morts i els damnificats sens els voluntaris, conten aci tambe als professionals, vinguts de tots els llocs? Contare una faula sobre un burro i un llaurador, com que el negoci no li funcionava be pensà en retallar, per aço restringi a l’animal, a poc a poc, el menjar i la beguda, estava molt content d’observar que continuava treballant, pero arribà un dia que exclamà: ¡che, qué mala sort tinc, ara que treballava sense menjar ni beure, va i se mor! ¡Qué roïns son els burros!
Un estat neolliberal es raquitic perque necessites voluntaris per a fer front a una desfeta, sens ells, i sobre tot en el primer moment, crec que s’haurien vistes algunes costures o les costelles. La solidaritat del poble i dels professionals, que en els seus dies lliures acodien de tot arreu, es mereixen un monument i les gracies infinites. A banda de batejar el pont de la solidaritat, es just reconeixer-los el seu quefer. Despuix, els que no volen pagar imposts son i seran els primers que posen la ma, com sempre. Tots nos coneixem.
Imagens: youtube, informacion.es, eldiario.es