La doble vara de medir es practíca quan utilisem els principis etics de forma parcial i interessada. Lo que hauria de ser un criteri d’analisis universal, passa a ser un instrument de part, d’aplicacio llimitada i curt alcanç. Es molt curiosa l’atencio selectiva i el processament de l’informacio, l’ideologia reduix la percepcio i posterior valoracio a lo que confirma la creença propia, es conegut com el biaix confirmatori. El proces contrari de refutacio es l’excepcio.

El PSOE ha actuat contra l’exministre Ábalos com mai ha actuat el PP, abans de cap investigacio o imputacio han despachat a l’exsecretari d’organisacio, que no era un vulgar mortal. Inclus contradiu el seu reglament intern que obliga a pendre mides a partir de l’apertura de juï oral. Nomes fea falta esperar un poc mes.

Els debats politics es reduixen a la falacia tu quoque, es dir, a acusar-se mutuament desviant l’atencio, com si senyalar la falta aliena exonerara de la responsabilitat propia. En cap moment es raona sobre la necessitat de mes personal en la justicia o la modificacio del codic penal en l’enriquiment illegal, per eixemple i es que l’argumentacio està fora del debat. Junts te un cavalll de tir i arrastre nomenat PSOE i a Sumar pareix que nomes li interessa mediar en el sobreexpost conflicte catala, el seu electorat no els votà per ad aço i la debacle electoral sera espectacular, sumen a Podemos a l’equacio de la festa de la multidestruccio. S’ho han guanyat a força de dividir i oblidar el motiu del vot.

Entre el despreci de la dreta espanyola, que ademes unfla el numero d’independentistes quan governa, i la connivencia acritica de l’esquerra en el catalanisme hi ha un punt mig, que no pot ser donar-li-ho tot a un forat negre que es chupla fins la llum. Escrigui que les ansies del catalanisme son un pou sense fondo, pero es que el loctite pega mes a la cadira. Despuix de la modificacio del codic penal, ve l’amnistia i com han anunciat per activa i passiva, per lo manco no menten, el referendum, l’independencia, els Països Catalans i la Lluna. I ya he escrit que em pareix molt be els referendums, que voten nomes els catalans si fa falta i que s’independisen, pero que no m’afecte. Esta es la meua llinea roja que ya passaren en el pancatalanisme.

La primera mentira del PSOE sobre l’amnistia es antologica, perque no havia de pacificar res, tot estava pacificat i no hi ha cap manifestacio violenta en lo carrer des de fa anys, l’independentisme estava baix minims. L’atra fon quan declararen que tenien enJunts un acort de llegislatura quan era d’investidura, la prova es que van a demanar en cada votacio fins que el govern caiga. Està escrit.

El president espanyol, Pedro Sánchez, s’equivocà quan afirmà fer de la necessitat, virtut. Li recorde que la claudicacio no ha sigut mai virtuosa: contra el vici de demanar, està la virtut de no donar. El problema real no es cóm nos afectarà les reclamacions d’un nacionalisme supremaciste, perque bona part de les seues demandes estan consolidades en la realitat, si no a ón tenen els llimits les parts, perque tot en esta vida te un principi i un final. L'unica cosa que es infinita es l'estulticia.

L’amnistia es tractar de forma diferent a les persones en funcio de la quantitat dels que realisen els actes delictius, l’orige o el pes politic de la formacio en el Congres dels Diputats. Del nucleu argumental, de la llegalitat ni parlem, perque lo que hui es blanc dema sera negre, encara que perjuren solemnement 24 hores abans tot lo contrari. En tot cas, el Tribunal Constitucional decidirà. Per aci tenim el cas de Xavier Casp, l’elegit i entregat a obrir la caixa de Pandora quan entrà en la AVLl, passà de renegar a llegitimar-la a la velocitat del so, ni Usain Bolt l’haguera alcançat.

Si la dreta espanyola haguera realisat els mateixos actes que el Tsunami Democràtic davant la seu del PSOE, sense dubte, l’esquerra espanyola se’ls haguera tirat al coll, en especial els dignissims i antifascistes columnistes o opinadors de moral excelsa i d’aplicacio selectiva, acusant-los de terroristes i aço ho sap tot lo mon (ya saben que hi ha un terrorisme bo a dispensar i un atre roïn a perseguir). Un principi fundacional de l’ideologia catalanista es lo ample per a mi i lo estret per a tu. La doble vara tambe l’observem quan per fets infinitament menors, com la protesta de valencianistes del GAV en Burjassot, en un homenage al pancatalaniste, Vicent Andrés Estelles, l’ideologisat i destarifat fiscal solicita 4 anys de preso i ya que estem, ¿per qué no demana la pena de mort al juge?

Un atre cas diferencial es quan a u se li crema un pis en Valencia, es de ben segur, que no obtindra les prebendes, ventages, subvencions o facilitats a les que s’han llançat els politics per a eixir en la foto de l’incendi de Campanar. Gent que vivia en apartaments cars i als que se’ls presupon una major poder adquisitiu que a l’individu, la viuda o desgraciat, que se li crema el pis en Sant Marceli o Orriols i ya s’apanyara. Ni tant ni tan poc.

Saben que hi ha immigrants de primera i segona (poden consultar el meu articul en la uep de ACNV Refugiats de primera i paries), als primers se’ls va a arreplegar en coche i als atres els disparen en la mar en fronteres movils o els posem tanques, ¿no hi ha una atra formula per a tots per igual? ¿Hi ha humans mes humans que uns atres? Tindre ulls blaus i monyo ros te ventages evidents, ser famos com el georgia Ilia Topuria ajuda a obtindre la nacionalitat espanyola en 0.25 segons. Per la via rapida perque “concurren en la persona interesada circunstancias excepcionales que la justifican”.

I en el futbol no cal ni parlar de cóm tracten als del Madrit o durant anys al Barça quan comprava el favor arbitral. George Orwell, en Rebelio en la granja, afirmà que “Tots els animals son iguals, pero n’hi ha uns mes iguals que uns atres”. Que li ho pregunten al showman Vinicius Junior.

En el terme mig no està la virtut, com afirmen els desconeixedors de l’obra aristotelica, està en les raons. La propaganda s’ha convertit en el metodo privilegiat de comunicacio dels mijos de comunicacio/desinformacio i els partits que representen a les dos espanyes. Aço ofega la politica (en mayuscules) i la convivencia social que s’han d’alçar sobre l’argumentacio i l’etica i si volen simplificar-ho: lo que no vullgues per a tu, no ho vullgues per als demes.

No m’estranya la desafeccio i el passotisme de la poblacio, en especial d’esquerres. Haurien de ser conscients dels beneficis conseguits i aguantar l’estiro o el mos de la serp perque la dreta extrema i l’extrema dreta atien els instins animals per a mantindre l’activacio permanent del seu electorat, sempre ‘on fire’ contra el illegitim govern i seran els guanyadors.

Imagens: marcolou.es, abc.es, elconfidencial.com.