La meua visio del mon / Albert Einstein

2/5/2016

foto d'Albert Einstein al voltant de 1940

    Curiosa es la nostra situacio de fills de la Terra. Estem en una breu visita i no sabem en quína finalitat, encara que a voltes creem presentir-ho. Davant de la vida quotidiana no es necessari reflexionar massa: estem per als demes. Sobre tot per ad aquells el somriure i benestar dels quals depen la nostra felicitat; pero tambe per a tants desconeguts al desti dels quals nos vincula una simpatia.

   Pense mil voltes al dia que la meua vida externa i interna es basa en el treball d'uns atres homens, vius o morts. Sent que dec d'esforçar-me per donar en la mateixa mida en que he rebut i seguixc rebent. Me sent abocat a la sobrietat, oprimit moltes voltes per l'impressio de necessitar del treball dels atres. Puix no me pareix que les diferencies de classe puguen justificar-se: en ultima instancia reposen en la força. I crec que una vida exterior modesta i sense pretensions es bona per a tots en cos i anima.

   No crec en absolut en la llibertat de l'home en un sentit filosofic. Actuem baix pressions externes i per necessitats internes. La frase de Schopenhauer: «Un home pot fer lo que vol, pero no pot voler lo que vol», me fon suficient des de la joventut. M'ha servit de consol, tant al vore com al patir les durees de la vida, i ha segut per a mi una font infinita de tolerancia. He aquetat eixe sentit de responsabilitat que tantes voltes pot tornar-se una trava, i m'ajudà a no prendre'm massa en serietat, ni a mi mateix ni als demes. Aixina puix, veig la vida en humor.

   No te sentit preocupar-se pel sentit de l'existencia propia o aliena des d'un punt de vista objectiu. Es cert que cada home te ideals que l'orienten. En quant a aixo, mai he cregut que la satisfaccio o la felicitat foren fins absoluts. Es un principi etic que normalment dic “l'Ideal de la Porcatera”.

   Els ideals que allumenaren i ompliren ma vida des de sempre son: bonea, bellea i veritat. La vida m'hauria paregut buida sense la sensacio de participar de les opinions de molts, sense concentrar-me en objectius sempre inalcançables tant en l'art com en l'investigacio cientifica. Les banals metes de propietat, exit exterior i lux me paregueren despreciables des de la joventut.

   Hi ha una contradiccio entre la meua passio per la justicia social, per la consecucio d'un compromis social, i la meua completa carencia de necessitat de companyia, d'homens o de comunitats humanes. Soc un autentic solitari. Mai he pertanygut del tot a l'Estat, a la Patria, al circul d'amics ni a soles a la familia mes proxima. Si sempre he segut una cosa estranya ad eixos circuls es perque la necessitat de soletat ha anat creixent en els anys.

   El que hi haja un llimit en la compenetracio en les persones proximes se descobrix en l'experiencia.  Acceptar-ho es perdre part de l'inocencia, de la despreocupacio. Pero en canvi otorga independencia front a opinions, costums i juïns aliens, i la capacitat de rebujar un equilibri que es fon sobre bases tan inestables.

El meu ideal politic es la democracia. L'individu deu de ser respectat com a persona. Ningu deuria de rebre un cult idolatric. (Sempre me paregue una ironia del desti l'haver suscitat tanta admiracio i respecte immereixcuts. Comprenc que sorgixen de l'afany per comprendre els dos conceptes que trobi, en les meues poques forces, en acabant de fer treballs incessants. Pero es un afany que molts no podran complir plenament.)

   Se, clar està, que per a alcançar qualsevol objectiu fa falta algu que pense i que disponga. Un responsable. Pero de totes maneres s'ha de buscar la forma de no impondre a dirigents. Deuen de ser triats.

   Els sistemes autocratics i opressius degeneren molt pronte. Puix la violencia atrau a individus de poca moral, i es llei de vida el que a tirans genials succeixquen verdaders canalles.

   Per aixo he estat sempre contra els sistemes com els que hui primen en Italia i Russia.

   No deu d'atribuir-se el descredit dels sistemes democratics vigents en l'Europa actual, ad algun fallo dels principis de la democracia, sino a la poca estabilitat dels seus governs i al caracter impersonal de les eleccions. Crec que la solucio està en lo que feu Estats Units: un president triat per un temps suficientment llarc, i dotat dels poders necessaris per a assumir tota la responsabilitat. Valore en canvi, la nostra concepcio del funcionament d'un Estat la creixent proteccio de l'individu en cas de malaltia o necessitats materials.

Per a parlar en propietat, l'Estat no pot ser lo mes important: ho es l'individu creador, sensible. La personalitat. A soles d'ell ix la creacio de lo noble, de lo sublim. Lo massiu queda indiferent al pensament i al sentir.

   En aço passe a parlar del pijor engendre que haja eixit de l'espirit de les masses: l'eixercit al que odie. Que algu siga capaç de desfilar molt campant al son d'una marcha es prou per a que mereixca tot el meu despreci; puix ha rebut el cervell per erro: li basta en la medula espinal. S'hauria de fer desapareixer lo abans possible a eixa taca de la civilisacio. Cóm deteste els ardits dels seus caps, els actes de violencia sense sentit, i el feliç patriotisme. Qué ciniques, qué menyspreables me son les guerres. ¡Abans em deixaria tallar en trossos que prendre part en una accio tan vil!

   A pesar de lo qual tinc tan bona opinio de l'humanitat, que crec que este fantasma s'hauria esbalait fa molt de temps si no fora per la corrupcio sistematica a que es somes el dret sentit dels pobles a través de l'escola i de la prensa, per obra de persones i d'institucions interessades economica i politicament en la guerra.

   El misteri es lo mes bell que nos es donat a sentir. Es la sensacio fonamental, el breçol de l'art i de la ciencia verdaders. Qui no la coneix, qui no pot boquiobrir-se ni maravellar-se, està mort. Els seus ulls s'han extinguit.

   Esta experiencia de lo misterios -encara que barrejada de por- ha generat tambe la religio. Pero la verdadera religiositat es saber d'eixa Existencia impenetrable per a nosatres, saber que hi ha manifestacions de la Rao mes fonda i de la Bellea mes lluenta unicament assequibles en la seua forma mes elemental per a l'intelecte.

   En este sentit, i nomes en este, pertanyc als homens profundament religiosos. Un Deu que recompense i castigue a sers creats per ell mateix que, en unes atres paraules, tinga una voluntat similar a la nostra, me resulta impossible d'imaginar. Tampoc vullc ni puc pensar que l'individu sobrevixca a la seua mort corporal, que les animes debils alimenten eixos pensaments per por, o per un ridicul egoisme. A mi m'es prou en el misteri de l'eternitat de la Vida, en el presentiment i la consciencia de la construccio prodigiosa de lo existent, en l'honesta aspiracio de comprendre fins a la minima part de rao que pugam discernir en l'obra de la Naturalea.

 

Albert Einstein

(traduccio: Albert Cuadrado)

Imagens: Wikipedia i Wikisource (Rocket000 i Ben Tels)

 

Albert Einstein i Oppenheimer, creador de la bomba atomica.