He tengut un greu problema per a titular l’articul, no per falta d’idees, sino per lo contrari. El triat ha competit en “De la Terra a la Lluna: anada i tornada”, “Un viage... un forat negre”, “El farao valencià d’Al-Amarna”, “La vida en la cort del rei Zaplana: un estudi etnografic”, “Zaplana: pols d’estreles”, “Zaplana i els dotze porquets”... No, no, “Zaplana i els quaranta lladres”, “La caiguda dels deus”... eren massa facils i massa topics. I crec que vostes, llectors, mereixen un major nivell simbolic. 

            Obviament, toca parlar d’Eduardo Zaplana, el nostre ‘tostat’ mes internacional –exceptuat Julio Iglesias–, expresident de la Generalitat Valenciana, exministre de Treball, ex de no se quàntes coses, i gran encantador de la fauna local. He de dir que alguns ya descobrirem en son moment que tocava mal la ‘flauta’, pero els que no sabien musica caigueren en el parany i li atribuiren immereixcuts merits (valencianistes). 

Eduart Zaplana, especialiste en desviar l'atencio

            Ya se sap que un governant no es medix nomes per la capacitat resolutiva sino per l’habilitat de rodejar-se de les millors persones per als seus objectius. I aixina fon durant casi una decada. Aquella que implicà la pujada del nostre regne al cel dels sis o set continents. ¡Sera per diners! No, no fon per diners, i ara estem endeutats fins a la coroneta (no es una herencia que li l’hajam d’atribuir a Ximo Puig i el seu govern del Botanic, si no es mentint), gracies a l’infrafinançament dissenyat en la seua epoca, tan lloat i que tan beneficios era (i que s’ha mantengut fins a hui, tant en governs populars com socialistes). 

            S’ha vist, per la molta informacio que ha eixit en prensa este febrer del 2019, que el nostre antic president era i es mes espavilat que les rates. La prova, la cantitat de testaferros i empreses interpostes que hi ha per ahi soltes, o en rastre, i que servien, presuntament, per a ‘collir cireres’ dels camps dels empresaris veïns i amics. 

            Ell, Zaplana, ho ha negat tot, tot lo que apareix en el ‘trage’ (sumari) que li ha escrit l’UCO. No es tracta de l’Espanya que anava al mil per hora del seu mentor José María Aznar, ni d’aquell païs de les oportunitats a on brollava llet i mel, i nugavem els gossos en llonganices. 

            ¡Qué roïna es la jugesa que porta el cas!, si, la que no volia retirar-li la preso preventiva a pesar de lo malaltissim que estava i està (i que no ho dubte). Al remat, ella li ha alçat la mida cautelar en cerciorar-ser que te intervenguts els contes dels seus ‘picarols’ i coneguts pels set continents del mon.

"M'encanta que els plans ixquen be"

            I saben ¿quànts dies ha durat el pacient en La Fe que era a on podien donar-li la millor terapia? Com correspon a un malalt del seu grau... quatre, si quatre, i se n’ha anat a sa casa (perque li han donat l’alta). ¡Quína pudor fa tot aço! No han eixit ara els meges de capçalera, les societats d’hematolecs, els contertulis i articulistes, els dirigents politics multicolors, les persones caritatives, totes les animes del Purgatori... per a recomanar-li que siga prudent i que continue hospitalisat, per la seua salut, clar. Silenci i suponc que vergonya, molta vergonya... propia. 

            Per cert, s’ha acabat el rebombori mediatic perque ya no hi ha mes malalts en similars condicions en les presons espanyoles, ¿a que no? 

            Anem acabant, que tampoc val la pena esplayar-me molt mes sobre lo que representà este ‘forat negre’ en la vida valenciana (d’infausta memoria especialment per al valencianisme politic i idiomatic). D’ell i del seu successor, l’illuminat Francisco Camps, s’ha escrit moltissim, s’escriu i es provable que me toque tornar a parlar de lo alts que estavem i lo baixos que hem caigut (ells sobretot). 

            Aço me servix per a recordar que hem d’anar molt enlerta en els impostors del valencianisme, sobre tot de cara a les votades d’abril i de maig. No tot val. 

            N. b. En l’articul “El inocente” dedicat a Eduardo Zaplana –cert, pero ‘moll’–, de l’exdirector de Levante-EMV, Julio Monreal (publicat pel diari el 17-2-19, p. 5), falta, per justicia, el nom de Francesc Arabí, el periodiste que durant molts anys estigue mostrant tota la ‘merda’ d’aquella cort corrupta. Queda memoria.

            Imagens: Sor Zaplana, elgavinetedigital.wordpress.com
                            Zaplana detingut,  ferranhumor.tumblr.com
                            El trio pepero, humorcillet news
                  
                                                                     

Antoni Fontelles