Continuem en la desfeta del moviment, a continuacio descrivim l'inici del trencament de l'unitat d'accio. 

            2. En 1999, ocorre una atra cosa molt important, que ya nos mostra quín era l'objectiu a conseguir: crear la divisio dins del valencianisme perque alguns "valencianistes" trencaren el consens historic i l'unitat en benefici propi. Eix any hi hague eleccions autonomiques i un grup de "notables valencianistes" donarien soport a la que denominem llista de la desllealtat. Este manifest, ve a dir que els firmants defenen la valenciania i la defensa del valencià que havia fet i faria Zaplana, se publicà el 12 de juny de 1999, que era el dia de reflexio de les votades autonomiques en el diari Las Provincias, el que en aquells temps defenia els postulats del PP i a voltes els dels valencianistes.

            El 13, el dia d'eleccions es publicà en el Levante el contramanifest dels autentics valencianistes. El dilluns 14, la noticia de portada de tots els diaris fon: “UV desapareix de les corts”, aixina que els "valencianistes" prozaplana conseguiren l'objectiu que perseguien: controlar Lo Rat Penat i la RACV, es dir, dividir el valencianisme cultural i eliminar a Unio Valenciana del mapa. La colaboracio dels egregis "valencianistes" sería mortal, es realisà a ultima hora, en premeditacio, alevosia i nocturnitat, tot per a favorir al PP de Zaplana i ficar la ma a vore quína era la recompensa per la traïcio als postulats del valencianisme. Alguns noms que alçaren als altars la valencianitat inexistent de Zaplana foren: Artur Ahuir, Voro López, Enric Esteve, Federico Martínez, José Aparicio, Carles Recio i Alfons Vila. Molts d'estos noms els vorem atra volta, mes avant, creant encara mes divisio entre valencians i trencant l'unitat i la germanor.

            Els que s'enfrontaren ad estos personages, entregats al PP, i que volien fer-nos combregar en rodes de moli, foren Toni Fontelles, Chimo Lanuza, Josep Boronat, Manolo Gimeno, Josep Maria Guinot i Jesualt Masia entre uns atres. Vagen apuntant els noms dels que nos venien la moto i els valents que denunciaven la manipulacio. No poden estar mai en el mateix sac. 

            3. En 2001, es materialisà l'academia del PP, la AVLl. El motiu de la creacio es ben conegut per tots, un pacte supranacional entre José M. Aznar i Jordi Pujol, pero per a no fer-ho molt descarat, el PP intentà vestir-ho en alguns noms de "valencianistes" ilustres que entrarien en la AVLl desdient-se de lo que havien dit 24 hores abans i traïcionant els principis valencianistes.

            En minoria era impossible guanyar una votacio i la llei de creacio reconeixa l'unitat  de la llengua i el nom de catala, era el marc que acceptarien necessariament quan entraren i provocaren la major desfeta per a la llengua valenciana.

            Abans del canvi de normativa de la RACV en l'any 2003, el Lletraferit i L'Oronella feren campanya per unes noves normes accentuistes que adoptaren de forma unilateral, trencant aixina el consens i l'unitat del valencianisme. Les critiques de destacats personages ad esta conducta irresponsable els feu parar momentaneament, havien trencat l'unitat d'accio.

Aureli López entrega la placa homenage a Felip Bens, de l'editorial L'Oronella 

            No se si se donen conte que sempre trobem als mateixos sent fidels als principis del valencianisme quan els atres firmadors de la valenciania de Zaplana no paren d'equivocar-se. Poc mes tart, tornaren a la carrega, Felip Bens, va ser u dels que “FORÇÀ” (en paraules del mateix Aureli Lopez) a la seccio de llengua de la RACV a adoptar una normativa accentual convergent en el catala. L'excusa es que costarà distinguir valencià de catala i aixina guanyaran llectors. Pero l'excusa era tan estupida i roïna que la revista i l'editorial quebraren, i en la segona epoca entregaren la direccio a pancatalanistes i ells mateixos estan entregats escrivint en catala.

            Imagens: logos AVLl i RACV en actes conjunts, infoguiavalencia.com
                            Aureli López i Felip Bens, aellva.org

            Enllaços: llista de la desllealtat i contramanifest, J. Masia/ Archiu ACNV

J. Mir
J. Masia