La pandemia: el final del tunel (i VI) / per Antoni Fontelles

22/6/2020

Les solucions europees

            Es incomparable la crisis de 2008 i l’actual, aquella fon economica mentres que esta es sanitaria (en una derivada decisiva sobre l’economia). Les paraules i peticions dels presidents italia, frances i espanyol de que o nos salvem tots o no hi haura eixida... hi ha qui no la vol entendre, perque creuen (com alguns presidents autonomics) que ells a soles podran. ¡Ingenus!.

            Hi ha una Unio Europea que ha entes que s’han de canviar les coses (el Banc Central Europeu ha dispost 1,35 billons per a la compra massiva de deute), la Comissio Europea ha preparat un fondo de recuperacio (750.000 millons, principalment subsidis i no prestams), i la presidenta de la CE Ursula von der Leyen ha anunciat un pla per a ocupacio i gastos dels ertos (100.000 millons).

            Una atra part de l’Unio Europea –del nort– ha tornat a fer el mateix analisis que en 2008: els del sur (no crec que el Regne Unit siga ‘del sur’) s’han gastat els diners i s’han dedicat a viure la vida, mentres que nosatres ‘els del nort’ hem treballat. Es la metafora de la chicharra i la formiga...

            Son els denominats ‘frugals’ (ultraneolliberals): Austria, Holanda, Dinamarca, Suecia (en aliats ocasionals com Alemania o Finlandia), que es neguen a ‘mutualisar’ el deute... absurt si estas en la mateixa ‘casa’. En 2008, ad estos se’ls denominava ‘austers’, pero hui no te bona prensa la parauleta... son tambe els que es neguen a aumentar el presupost de l’UE i els partidaris dels retalls.

            Estan encapçalats per Holanda (en l’inestimable colaboracio d’Irlanda) que es u dels paraïsos fiscals dins de l’UE ya que oferix ventages tributaries a les multinacionals. Està calculat el benefici que obte fotent als atres comunitaris; als espanyols nos detrau un 1,7 % del PIB (eldiario.es, 27-5-2020). El ministre de Finances, Wopke Hoekstra, acusava als estats del sur d’admetre en les ucis a persones massa velles infectades de covid-19... millor deixar-les morir; i aci ¿de quí son amics?

            En estes remores no es pot anar a cap de lloc. Ya ho escrigui, alguns països del ‘sur’ s’hauran de plantejar una unio reforçada en determinats aspectes...

El futur proxim: estiu i primavera d’hivern

            Molts confien que este virus es comporte com els atres i siga sensible a la temperatura i a l’humitat... ho vorem. Uns atres esperen que com a minim hi haja alguna o algunes terapies (farmacologiques) i els mes desigen que tingam alguna vacuna pronte (els experts advertixen que tardarà mesos). En lo que no confie massa es en la responsabilitat individual i manco grupal (hem tengut massa eixemples en les ultimes semanes i dies).

            El risc zero està clar que no existix, pero tambe podran observar, si es produix algun rebrot o chicoteta ona, cóm tots aquells que clamaven per la llibertat i per la reactivacio economica de hui per a ahir... desapareixen. No els trobarém ni baix de les pedres. Yo tinc els noms guardats.
            L’u de juliol s’obriran les fronteres exteriors de l’Unio Europea, està en girar el canto, i molts dels passagers vindran de països a on la pandemia està descontrolada.

Epilec

            Si alguna cosa ha aportat esta pandemia ha segut visibilisar que el coneiximent cientific te poques certees (en la romanistica internacional no, aci hi ha veritats immutables), com han reconegut molts especialistes (tambe hi ha hagut membres de la ‘pandemistica internacional’ que ho tenien tot clar des del principi, pero a posteriori).

            Me quede en un parell de frases de l’odiat (irracionalment) cap del Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias, Fernando Simón, que afirmà “Sabemos, pero no tenemos certeza” (TVE, 26-4-2020) i que quan s’exigia rapidea explicava “cada día equivale a meses de antes de la pandemia” (TVE, 29-4-2020).

            Un  penultim apunt, per als mes espavilats, ¿s’han donat conte que tota la pressa que tenien alguns dirigents politics en eixir de l’estat d’alarma s’ha transformat, de la nit al mati, en extrema prudencia?... conforme s’ha passat de la ‘opressio del govern central’ a la ‘llibertat de cada autonomia’.

            Hi haura transformacions individuals, poques, pero no tinc massa esperança (mes be, poca o ninguna) en que la societat, en conjunt, haja depres. I quan troben algunt tractament eficaç... tot oblidat.

            I no, no se m’ha oblidat lo del 8M (juï i sentencia) ni tampoc lo de les residencies...

Imagens: Pixabay (Mabel Amber i K.Kliche)

Antoni Fontelles