Nivells i ‘nivells’

            Que en Espanya hi ha hagut moments molt critics (en pacients ingressats en els corredors dels hospitals i en terra) està clar, pero si mirem a l’atre costat de l’Atlantic... podrem vore que aci hem fet les coses ‘mijanament be’. Hi ha alguns casos no anecdotics sino categorials (engloben als que primen l’economia sobre les persones).

            ¿Per qué ho dic? Perque aci no s’han hagut d’improvisar cementeris ‘comuns’ en montanyes com en Sao Paulo.

            Perque aci mal que be hem tractat a les victimes d’una forma decent (Madrit hague d’habilitar tres mortuoris...) i no les hem deixades en dos camions, amontonades (com en Nova York)... ¿i qué no sabem?

            Perque aci no s’ha aplegat a extrems com en Michigan (EEUU) a on decenes de persones, armades, entraren en el parlament estatal a on s’estava debatent la prorroga de les restriccions (1-5-2020) per a exigir el seu final... ¡No estem parlant d’un païs del tercer mon! (en tot el respecte per al ‘tercer mon’).

            Vullc dir que la gravetat de la situacio es ‘relativa’ i s’ha de comparar en lo que es comparable, per a lo bo i per a lo roïn.

Les sifres

            No comentare res mes de lo que s’ha dit en la batalla permanent i de la confusio que creen els canvis. Nomes s’intuix d’alguns comentaris que les CCAA han aportat informacio ‘variable’. Crec que encara tardarém en coneixer la ‘realitat’. Pero tenim, per a fer-nos una idea exacta de la situacio, l’estudi de seroprevalencia segons el qual un 5,2 % de la poblacio ha passat l’enfermetat (en notables diferencies zonals) i nomes s’ha detectat clinicament un 10 % aproximadament. Lo bo es que l’ona pandemica no ha colapsat el sistema sanitari, pero lo roïn es que tenim una immunitat grupal molt baixeta (com, provablement, passa en la majoria de països).

            I per a tranquilitat d’uns i desesperacio d’un atres, el virolec valencià Luis Enjuanes explicava: “Está admitido mundialmente entre epidemiólogos que el número de casos declarados en cuaquier pandemia hay que multiplicarlo por 8 o 10 para obtener la cifra de casos reales” (Levante-EMV, 3-5-2020, suplement CVSEMANAL, p. 5).

            I lo que faltava, l’OMS acaba de demanar que s’incloguen tambe els ‘provables’ en les sifres de morts. Per ad aço ya tenim els indexs de mortalitat de l’INE que indica un exces de 47.000 decessos. Ho sent, pero no està gens clar ni miqueta. ¿Tenen idea de la faenata que toca fer ara?

Comunicacio i transparencia

            Ad alguns o a molts els ha paregut excessiva l’informacio facilitada (diariament una compareixença, i jornades de dos i tres). Els mes descreguts ho han vist com un eixercici de propaganda. Si no ho hagueren fet, tambe ho haurien criticat. Segur.

            Des del punt de vista periodistic (excepte la ‘censura’ incial a les preguntes en directe) crec que ha segut molt completa. He d’afegir que s’han vist moltes carencies d’alguns periodistes-mijos de comunicacio, hem apreciat cóm es conforma l’efecte agenda per mig de la reiteracio i s’ha manifestat cóm unes comunitats son mes importants que unes atres. Sería molt interessant un estudi del contengut de les rodes de prensa.

            Ha segut notori que ningu, dic ningu, dels intervinents ha respost de mala forma ni tampoc ha entrat a debatre opinions o comentaris dels dirigents politics autonomics o estatals.

            Al cap de tots ha estat, per la presencia diaria, el director del Centro de Coordinación de Emergencias Sanitarias, Fernando Simón, en altissimes dosis de pedagogia i paciencia (gracies a les ‘classes’ soc ‘epidemiolec basic’). Molts no el poden ni oldre. I ho diu tot d’aquells que s’han fixat (i han categorisat) en si havia dormit en un coche, si portava la camisa arrugada, o si duya tres dies seguits els mateixos pantalons, per no parlar dels jerseis i rebeques.

Imagens: Pixabay (Gordon Johnson)

Antoni Fontelles