Quan una cosa es fica de moda dura lo mateix que una llepolia en la porta d'un colege. A banda del mitificat i mal nomenat conflicte llingüistic –es sicosocial–, podem observar en les enquestes que ha realisat la Generalitat Valenciana cóm existirien unes atres causes del descens en l'us del valencià, per eixemple l'entrada de la tercera llengua –que no està en discordia–, el beneit angles. ¿Quí s'atreviria a exonerar del seu estudi o declarar zones exentes? ¡Ningu! I ¿per qué ho fan en el valencià? Puix perque tenen conductes antivalencianes, d'autoodi, i assumixen explicitament la condicio subordinada d'una varietat de baix prestigi. El prejuï que mostren cap al valencià desencadena l'estigmatisacio dels valenciaparlants ad maiorem gloriam del castella. Alguns valencianets participen en el proces.  

Me comentava mon germa que parlava en un pare –valenciaparlant– del colege a on porten als meus nebots i li preguntava si no li molestava que els ensenyaren catala, i li digue que no, que ell passava d'aixo, que a soles li interessava que el chiquet deprenguera angles. ¡Te nassos! Una llengua aliena que vullgam o no te un nivell d'us o de funcionalitat ben reduit –per no dir inexistent– en territori valencià i de l'estat espanyol, sobretot si exceptuem algunes arees turistisques o en ampla poblacio estrangera. No crec que passe d'un 10 % d'empreses que utilisen nomes l'angles en el treball, a no ser que totes siguen exportadores. Està clar que resultaria imprescindible si vas a alguna nacio que nomes tinga l'angles com a unica llengua. 

Tots coneixem les bondats de la llengua de William Shakespeare i del castella, d'aci a no res es queda incompleta la situacio actual diglossica (varietat de prestigi, el catala versus varietat de baix prestigi, el valencià) i falsament billingüe (castella-valencià) i nos plantem en un trillingüisme, tot aço si arriba la morta viva i no desapareix abans. 

Es menester senyalar per ad alguns que van de "cool" per la vida que la llengua estrangera per se no te res que la faça especial o merexeidora de tanta processo a l'altar major o de tanta ofrena floral –com a nota positiva servix ad alguns eixir dels prejuïns llingüistics perque no fiquen tildes i es pot pronunciar ¡ooooh! Increible–. No cal senyalar tampoc lo absurt de que te demanen angles per a ser peixcater. Yo he estudiat angles, obri portes i acces a llocs de treball, per eixemple a articuls cientifics de primer nivell, es una llealtat "instrumental", pero no te per a mi cap llealtat "valorativa" saber angles, es dir, no soc un anglofil que superpon la cultura aliena a la propia. El valencià patix el proces contrari, te, gracies a la catalanisacio poca utilitat perque es la varietat de baix prestigi, pero te un component emotiu i cognitiu, un "valor" ben important que nos vincula en la nostra terra i la nostra cultura. Al mateix temps part de la despersonalisacio i desvertebracio ve donada perque hem de reconeixer que la majoria del valencianisme te greus problemes per a escriure dos ralles sense faltes d'ortografia. Pregunta del millo: ¿Cóm es vol molt a una cosa i es demostra tan mal? Entre moltes raons: desidia, poca implicacio politica i identitaria dels valencians, es un factor d'exclusio social, requerix anys d'estudis no reglats, en l'espanyol s'arriba mes llunt, etc. 

En el decret del conseller d'Educacio Vicent Marzà observarem cóm ancorà l'aprenentage del valencià –l'hibrit catalanisant– a la llengua desijada per tots, aixina que a mes angles mes valencià; acabar l'educacio secundaria suponia tindre dos diplomes oficials en dos llengües: valencià i angles. Des del punt de vista de la discriminacio positiva el raonament em pareix impecable. Es dia que hi havia un agravi en els que optaren per mes castella, perque no obtindrien directament els dos tituls oficials. No passa res, fan lo que ferem molts, en acabar els estudis, a l'EOI i a la JQCV i fas l'examen, ¡oh! ¿esta es la caotica situacio d'impossible resolucio que havia de paralisar qualsevol actuacio que tan de mal faria als nostres menuts ­–en paraules de les associacions espanyolistes, del PP i a la que se sumà el Tribunal Superior de Justicia de la CV? ¿Viurien en traumes existencials de per vida aquells que apostant per mes castella, estudiarien menys valencià i menys angles i no rebrien automaticament els tituls? ¿Chafar l'EOI o la JQCV es mortal de necessitat? ¿Estos llocs es situen "mes alla del mur" plagat de barbars, neu i lo desconegut –nota per als seguidors de "Juego de Tronos"–?  

Li caigue al catalaniste Marzà tota la força del franquisme sociologic i juridic, tambe les associacions que desprecien el valencià, cóm no en l'ajudeta d'alguna inefable associacio de valencianets, portadors de la sicopatologia valenciana per excelencia: l'autoodi. No es centraven en quína classe de valencià donava Marzà, sino en que el castella no podia perdre terreny: curiosa forma de defendre la  llengua valenciana.

 Imagens: Cool English, joy.com.tw
                 Los Fills de la Morta Viva, todocoleccion.online

J. Masia