La sultana (andalusa) ha triat el mal menor /Antoni Fontelles

9/3/2015

          La presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, atenent les expectatives, me pareix que no ha encertat en la convocatoria anticipada de les eleccions autonomiques. Des d’un atre punt de vista pot ser que si, perque provablement hauria segut pijor si haguera esperat a acabar la llegislatura. Aumentarien els problemes en el soci, Izquierda Unida, i influiria negativament en els seus resultats la “millora” de l’economia espanyola, ya que el “exit” s’atribuix a les politiques del PP i, de rebot, beneficiaria al seu poc conegut candidat en aquella comunitat.

          Les enquestes auguren una tendencia al decliu del bipartidisme, el mes damnificat es el Partido Popular i en menor mida el PSOE, i un nou escenari per l’aparicio de Podemos i Ciudadanos (ara es denominen aixina, perque son ya “nacionals”). L’atre perjudicat es el companyo de viage, Izquierda Unida

 

2012

CIS (5-3-15)

La Razón (8-3-15)

La Opinión de Málaga (8-3-15)

PP

50

34

34-36

34

PSOE

47

44

44-46

49

IU

12

4-5

5-7

5

Podemos

 

21-22

14-16

16

Ciudadanos

 

5

8-10

5

           La situacio del 23 de març sera molt complicada, perque el guanyador, els socialistes, no trauran majoria suficient, 55 escans, i no li servirà de molt la reduida ajuda de Izquierda Unida, si li la donen. La lideresa ha assegurat, com tots, que no pactarà. Ho te dificil.

          Sense dubte, Andalusia inaugura una gran correguda electoral i sera un banc de proves, per al restant de les autonomiques i per a les generals. No es impensable que intente governar en solitari, pero tal volta s’ensage alli la formula de la gran coalicio, PP-PSOE, en un soport  permanent o ocasional dels populars. I aço tindra la contrapartida en les generals, si es complixen els pronostics i el PP tampoc trau majoria absoluta.

          Estes votades tambe serviran per a comprovar la força dels dos emergents: Podemos i Ciudadanos i lo que faran o cap a on s’inclinaran. Oportu ha segut coneixer l’expedient disciplinari de l’Universitat de Malaga que propon l’inhabilitacio (“expedient disciplinari”, “inhabilitacio”, ¡son paraules contundents!) del dirigent podemita Íñigo Errejón el dia que feya un mitin en Sevilla (6-3-15). Per a memoria de tots, aporte un atre cas quasi desconegut per l’escassa repercussio, publicat en novembre de 2013 per Levante-EMV, sobre el plagi de vora la mitat de la tesis doctoral de Manuel Cervera, exconseller de Sanitat pel PP, en la Universitat de Valencia, en 2006... ¡I no passà res!

          Podemos es beneficia fonamentalment del PSOE, de IU i del PP (encara que el gros son els primers votants o abstencionistes), mentres que Ciudadanos rep el transvas d’electors del PP i del PSOE (tambe en este cas el gros ve dels nous votants). De totes les maneres, per a evitar malentesos en estes procedencies, hem de tindre present que els percentages son equivocs o enganyosos, per eixemple: el 50 % de 2 es 1, mentres que el 2 % de 100 es 2. Ho dic perque en algunes informacions es parla del gran aportament de sufragis percentualment de IU a Podemos, pero que si fem numeros pot ser inferior a la transferencia de populars i socialistes.

          Sense dubte els comicis seran la prova de foc per a coneixer la resistencia de Izquierda Unida que està patint una hemorragia de sufragis en favor de Podemos. Un cas no tan sagnant pero paregut es el forat que te el PP en Ciudadanos i que alli li està fent molt de mal. No obstant, no cal perdre de vista que son la “marca blanca” de la gavina i quan toque, si toca, es retrataran. Ya ho vorem.

          Lo que està clar es que Susana Díaz ho tenía cru i ha optat pel mal menor. ¿Era este? Com sempre, els fets ara tenen diverses interpretacions, i sera a posteriori, la semana del 23 de març, quan començarém a entendre la nova “realitat” de la politica espanyola de l’orde i l’estabilitat.

P.D. Lo del PP i la lideresa Esperança Aguirre es de circ o psiquiatric. 

 

Antoni Fontelles

Image: canal su