Ya estic mes que fart de les manifestacions d'autoodi cap al valencià provinents de qui siga. El pancatalanisme creà inseguritat en la valencianaparlant perque parlaven mal, no de forma cientifica, es dir, en catala. Es un principi basic de la sociollingüistica que els natius d'un idioma son competents per se, pero el pancatalanisme els converti en 'analfabets', cosa inadmisible. Mes tart, vindria el sainet dels genuïnistes, els nous descobridors de paraules autentiques valencianes –¡Catarroja descoberta!– que han conservat els de l'atra vora, els denostats per ells, defensors de les Normes d'El Puig, aço sería de risa sino fora per a plorar. En resum els panques d'ahir s'han convertit en els valencianistes de hui per la gracia dels mijos de desinformacio de la CV (Comunitat de Veïns).   

            Totes les associacions procastellanes i els partits politics com el PP, Cuidadanos o VOX es manifesten contra l'imparticio del catala o valencià, els te igual perque la majoria no saben diferenciar-los, partixen d'un analisis de la realitat incorrecte, el castella vullguen o no, no està en perill de res. Nomes es necessari vore cóm domina el 95 % d'usos –i me quede curt–, es amplament majoritari en la publicitat, la televisio, la cartelleria, en la poblacio i la prensa escrita. Pero clar, esta por irracional que els han induit es fruit d'una identitat espanyolista contraria al valencianisme.

            La Plataforma per la Llengua denuncià 53 casos de discriminacio, de valencianofobia des de 2007. Si, es una entitat pancatalanista, pero estic raonant sobre el registre d'atentats contra els drets llingüistics dels parlants, ¿quànts casos no es denuncien? Fa poc els policies nacionals demanaren perdo, abans de que s'iniciara el juï, per obligar a parlar en castella a un valencianoparlant, en l'ultim cas, els guardies civils eren l'implicats en "Aquí se habla en cristiano y si no al calabozo".

            Si no son capaços d'entendre que el valencià es patrimoni cultural de l'humanitat llavors els politics hauran de llegislar sobre l'assunt en penes mes dures, perque no alvancem. En estos casos d'abusos d'autoritat recomane que les forces de seguritat, que porten la bandereta d'Espanya fins en els calçonets, vegen les orelles al llop, exigixc tractament de delit i penes a l'altura. O s'ensenya i s'enten o se castiga als que estigmatisen i atenten contra els drets dels ciutadans per parlar una llengua cooficial perque son pur franquisme sociologic. ¿Qué farien o pensarien si veren a u destroçant les torres de Serrans en un martell hidraulic? Es que els usuaris de la llengua valenciana son el patrimoni diferencial d'este poble, son la joya a protegir a capa i espasa. ¡No es tan complicat d'entendre!

            Els que normalment reclamen el billingüisme son els monollingües castellaparlants, ¡te nassos! La llei d'us i ensenyament del valencià de 1983 creà zones d'exclusio, me paregue sempre una salvajada, perque crea lluntania en el castellanoparlant. No es vol lo que no es coneix i fins l'ultim valencià o valenciana es responsable del manteniment de la Llonja, el Fadri o el castell de Santa Barbara. Per la mateixa regla de tres, tambe ho son de la llengua i si no la coneixen o no la parlen, llavors no la mantenen i lo que no es parla, desapareix. Per lo tant, la proteccio del nostre mig, material o immaterial, ha d'ocupar i preocupar a tots per igual.

            Les tres identitats en joc: valencianisme, espanyolisme i pancatalanisme perseguixen objectius absolutament diferents i per aço entren en conflicte, excepte en les entitats regionalistes com LRP i la RACV a on van de la ma de l'espanyoliste Partido Popular o VOX i del pancaespanyolisme del que fa gala els populars, son u dels enemic public numero 1 del valencianisme. Els que volen la germanor que recorden que son una oferta 3x2, un pack indivisible, espere les brillants raons, per a que tots estigam baix les ales de la gavina o de l'aguilo, no m'agraden gens ni miqueta els pardals. Ser pancatalaniste o regionaliste valencià no es ser valencianiste perque representen cosmovisions diferents.

            El pare Joan Costa declarà que no voliem ser periferia del centre ni periferia de la periferia. Julià San Valero afirmà que si som lo que som, serem. Si som lo que son, no serem. I nosatres volem ser, ara i sempre, valencians.

            Volem ser valencians, eixigim ser valencians i si tots volen que els respectem el seu dret a decidir que comencen per respectar el nostre que està en l'Estatut d'Autonomia, el valencià es la llengua cooficial, aixina ho decidi el poble. Els que no ho entenguen que ho escriguen 20.000 vegades en la pissarra fins que se'ls engarrote la ma. 

            ¡Ya estic fart de tant d'autoodi cap a lo valencià! ¡Vixca la nacio valenciana lliure i sobirana!

Imagens: Grup d'Accio Valencianiste, Todocolección, CIS i Corts Valencianes

J.Masia