Un segon nom en el llistat de les primeres dones universitaries valencianes es el de Manuela Solís, que naixque en el mes de juny del 1862 en Valencia i, com queda constant en l'informe del retor de la parroquia de Sant Pere de Valencia, era filla de Prudenci Solís i Manuela de Clarás. Son pare fon professor de l'Escola Normal de la Provincia de Valencia i estigue implicat de forma decidida en les reformes escolars a través de publicacions i traduccions diverses, aixina com en associacions professionals o en congressos pedagogics. Tambe tenia un germa, Lleo Solís Clarás, mege, que fon docent en la carrera de medicina. S'enten, per tant que la futura doctora Solís s'educà en un ambient cult i, en acabant de cursar els estudis respectius de bachillerat, obtingue el grau corresponent en juny de 1882, un requisit que superà en excelent i que li permete, una volta obtingut del titul, iniciar els estudis universitaris.

            Igual que unes atres dones universitaries del moment, tria medicina, que durant els ultims anys del XIX era la carrera de preferencia dels estudiants que havien acabat el bachillerat. En l'expedient de la llicenciatura en Medicina i Cirugia, que inicià en el curs 1882-1883 i acabà en el 1888-1889, se consignà el magnific resultat de les seues calificacions, que en la totalitat de les assignatures fon d'excelent. En acabar estos estudis i per a obtindre el grau de llicenciatura passà per diversos eixercicis, com el diagnostic d'un malalt de tuberculosis o la disseccio d'un cadaver, que fon l'ultim eixercici i superà en excelent.

            En el tribunal d'estes proves podem observar la firma, com a president, del professor Nicolas Ferrer Julve, que era catedratic de l'assignatura d'Anatomia Quirurgica de la facultat medica valenciana.

            Una volta obtingut el grau de llicenciatura, per a ampliar estudios, marchà cap a la capital espanyola, a on ingressà en l'Institut Rubio de l'Hospital Universitari de la Princesa, institucio que fon creada el 1852 i dins de la qual, de forma independent, se creà l'Institut de Terapeutica Operatoria, que fon creat i dirigit pel mege Frederic Rubio Galí. Est ultim centre fon el primer en l'ambit espanyol que practicà ovariotomia i histerectomia, entre unes atres intervencions, i ha segut considerat el centre hospitalari pioner en docencia i assistencia i en el que s'han practicat nous tipos de cirugia. Es pot deduir, per tant, que la Dra. Solís estava en contacte en els ultims alvanços en cirugia que tant l'ajudarien en la seua trayectoria com a ginecologa.

            Posteriorment a la seua estancia en la capital espanyola, per a ampliar coneiximents en la seua formacio especifica, marchà a Paris, a on entrà en la Clinica de Parts de la Facultat de Medicina de Paris. Alli estigue junt als doctors Tarnier, Varnier, Pinard i Pozzi, el primer dels quals donà nom a diversos instruments obstetrics com el forceps de Tarnier. El segon mege, Henri Vanier, fon professor d'obstetricia, alumne de Pinard, i feu, junt en l'anatomiste Farabeuf, el tractat, prou reconegut, “Introduction à l’étude clinique et à la pratique dones accouchements”, sobre l'atencio clinica en els parts. El tercer, el Dr. Pinard, fon un atre obstetra que donà molta importancia a l'exploracio abdominal de la dona prenyada i sobre tot es conegut per haver inventat un estetoscopi monoaural. I ya per ultim, el Dr. Pozzi, considerat per molts el pare de la ginecologia francesa, introdui l'antisepsia de Lister i consegui la primera catedra de Ginecologia de la Facultat de Medicina de Paris. Aço explica la base solida en la formacio de la doctora valenciana, que aplicaria en la seua practica diaria.

            En tornar de la capital francesa i posteriorment del seu pas temporal per Valencia, a on treballà de ginecologa en reconeiximent social, s'instalà en Madrit, a on fa compatible l'assistencia privada i l'atencio clinica en varies institucions benefico-socials. Aixina consta en la portada del seu llibre “Higiene de l'embaras i de la primera infancia”, publicat en Madrit, a on es mostra la diversa activitat que realisà.

            Ademes de la seua formacio, desenrollà una tasca professional en centres com els asils Breçol de Jesus, Real Germanor d'Esperança i Real Policlinica de Socors. En la segona d'estes institucions, el nom complet de la qual era Santa i Real Germanor de María Santissima d'Esperança i Sant Zel de la Salvacio de les Animes, tingue un paper significatiu en l'atencio a dones fadrines que, sense practicar la prostitucio, es quedaven embarassades. Aci la doctora Solís actuà com a tocologa. Aixina veem, puix, la seua clara trayectoria en favor de les dones en menys recursos, com en el cas de Concepcio Aleixandre.

            Els anys en Madrit, junt en els passats en Paris, li ajuden a prendre experiencia i, com resultat d'este fet, presenta la seua tesis, “El cordo umbilical”, en 1905.

            A causa de la seua variada trayectoria, fon reconeguda, no solament per societats professionals –fon triada per a ser integrant de la Societat Espanyola de Ginecologia en 1906–, sino tambe pel seu destacat treball en diaris com per eixemple l'ABC o El Poble. Concretament en est ultim, en data de juliol del 1908, se li dedicà una columna central de la primera pagina a fer un recorregut de la seua trayectoria, a on se destacà l'activitat que feu en Paris per a rebre formacio. Producte de la seua experiencia en les diverses actuacions cliniques, tant publiques com privades, i en l'objectiu principal d'instruir a les madres, escrigue el llibre “Higiene de l'embaras i de la primera infancia”, que s’imprimi en 1908 en Madrit i fon prologat per Santiago Ramón i Cajal, que havia segut professor seu. En el llibre ella reconeix la trayectoria cientifica professional de Ramón i Cajal, posant-la com model a seguir.

            Manuela Solís Clarás mori en 1910, l’any que s'establi llegislativament en l'estat espanyol el dret i l'igualtat entre dones i homens per a l’acces a tots els nivells educatius.

            Passats mes de cent anys de la presencia de la doctora Manuela Solís, la seua figura continua estant molt present. D'esta manera, es realisà el proyecte didactic Manuela Solís Clarás. Una dona lluitadora davant de les adversitats, realisat en l'Universitat Cardenal Herrera-CEU, en 2013. Tambe hem de citar com a reconeiximent recent i necessari per ser la primera medica valenciana, que la corporacio municipal actual de Valencia ha acordat posar el seu nom a un carrer de Valencia.

Imagens: mujeresconciencia.com

A. Cuadrado