Recentment, a través de "eldiari.com" nos ha arribat la trista noticia de la desaparicio de Linda Brown.

            ¿Quí era Linda Brown i quín eixemple pot donar-nos als valencianistes? Anem a tractar de donar resposta ad estes i a mes preguntes.

            Era una dona natural de Topeka, capital de Kansas, que en 1950 posà nom a un contencions que prohibi la segregacio racial en els coleges dels Estats Units de Nort America, (EE.UU.), ha faltat als 76 anys.

            A conseqüencia de la seua denuncia, el Tribunal Suprem posà fi a la doctrina "segregada pero igual" que regía en l'educacio publica dels EE.UU. des de 1896.

            Contava nomes en nou anys quan son pare tractà d'inscriure-la en l'escola publica mes prop de sa casa i li ho impediren per ser negra.

            Anem a vore quínes ensenyances podem traure d'estos fets.

• 1.- Ser una minoria no te priva dels teus drets
• 2.- No es prou que un dret estiga reconegut a nivell oficial. Els afectats han de mostrar la resolucio d'eixercir-lo per a que est es convertixca en una realitat.
• 3.- No has d'esperar a que uns atres vinguen a resoldre la teua situacio de discriminacio, has de ser tu mateix el primer que done el pas per a denunciar-la i posar-la fi. Si vols un canvi, tu has de participar en primera persona per a conseguir que eixe canvi es produixca.
• 4.- Amagar-se'n darrere d'estereotips com "no participe perque no hi ha cap que siga fort que me puga representar" implica complicitat en aquells que no volen que res canvie, perque aquells que nos puguen representar son forts en la mida que son secundats.

            Si no els secundem perque no els trobem lo suficientment forts, mai ajudarém a capacitar-los en la fortalea necessaria i suficient per a otorgar-los la nostra confiança, de manera que els condenem a no ser una opcio valida, encara que defenguen lo que volem defendre. Es la manca de la nostra implicacio lo que impedix que complixquen els requisits que els demanem per a considerar-los opcio valida i de garanties.

            ¿De veres busquem solucions o nos conformem en excuses per al nostre immovilisme que tranquilisen la nostra agitada consciencia per la nostra complicitat en el problema del que nos queixem?

            La gent es queixa de la manca d'un partit fort que puga representar al valencianisme, al temps que evita a tota costa implicar-se, uns es queden com a simples usuaris de les rets socials, uns atres com a membres d'est o de l'atre grup de Facebook, que reiteradament se reafirmen en ser apolitics, encara que la politica es el seu tema principal de debat.

            Els uns i els atres pretenen saber millor que ningu lo que han de fer els demes, i no dubten en dir-los en quí han d'anar i lo que han de defendre. Tant els uns com els atres obliden que entre el dit i el fet hi ha tot un cami que marca la diferencia.

            No es lo mateix dir-los als demes que han de ser valents, que mostrar valentia. No es lo mateix demanar als atres que actuen inteligentment que actuar demostrant inteligencia, canvia molt entre demanar que els atres treballen a que u mateix es pose a treballar. Es mes productiu sumar-se per a fer força que esperar a que els demes s'enfortixquen per obra de l'Esperit Sant.

            Des de la barrera tots son torers valents. Pocs son els que baixen a l'arena i menys encara els disposts a plantar cara al bou.

            ¿D'a ón se pensen que se pot traure un partit fort? ¿A ón estan els valencians implicats i conscienciats en defendre a la seua terra? ¿Quànts valencians fan "l'esforç" de deprendre a parlar i escriure correctament la llengua valenciana? ¿Quànts penseu que participen en un proyecte politic sense l'expectativa d'omplir-se les boljaques? Cada volta que els tituls de valencià han dut la connotacio d'oficialitat, i per tant de possibilitat de lloc de treball, les cues de persones que solicitaven matricula, per a fer els cursos, eixien al carrer. Quan l'unic impuls ha segut la conscienciacio i el convenciment valencianiste, els organisadors dels cursos han tengut que fer esforços per a no suspendre les classes per manca d'alumnes...

            No hi ha implicacio, els qui afirmen que defenen el valencià i l'identitat valenciana, en sa majoria ho deixen en una afirmacio buida, falsa, sense contengut. Com les promeses de cap d'any... "m'aprimare, anire al gimnas, sere millor persona, deixare de fumar..."

            Entre l'afirmacio "vullc construir una casa", i construir-la hi ha una diferencia substancial, afirmar que se vol fer una cosa no implica fer-la. Posar-se a fer-la, marca la diferencia. Afirmar que se defen una llengua, es positiu per ad eixa llengua, defendre eixa llengua marca la diferencia. ¿Cóm se defen una llengua? Coneguent-la, difonent-la, deixant constancia escrita d'ella, normativisant-la, fent-la llengua vehicular. No res fa mes forta a una llengua que el seu us a tots els nivells. Es facil substituir una llengua que no se coneix per una atra. Si no la coneixes, no notes les diferencies, i quan te vas a donar conte nomes queda l'atra.

            Aço explica el que molts valencians, que "defenen" la llengua valenciana fan us de barbarismes, estrangerismes (castellanismes i catalanismes), com si del valencià mes pur es tractara. ¡Ya no saben distinguir lo propi de lo alie!

destarifo llingüistic, supostes "diferencies" castella / catala / valencià

            Alguns en mes voluntat que trellat, ajuden a aumentar la confusio. Elaboren llistats de paraules condenant formes valencianes valides, vives i en tradicio a l'ostracisme a l'afirmar que son catalanismes o castellanismes i donen com a bones paraules no correctes o inexactes. Es lo que te quan se claven a llingüistes aquells que ni tan sols han fet un curset de llengua valenciana. Lo que naix com a pretensio de dignificar la llengua es convertix en un fet denigrant que mostra despreci per la llengua que pretenen defendre.

            Qualsevol chiquet faller sap qué es un "petart" i qué un "masclet". Afirmar que "petart" en valencià es "masclet" implicaria que, per eixemple, "els trons de bac" son "masclets", donat la seua condicio de petarts.

            En el cas de les paraules "tir" i "dispar", estem en lo mateix. Qualsevol faller sap lo que es "una disparà". Se dispara un tir. I se tira un masclet.

            Confondre "botar" en "saltar" implica un greu desconeiximent del llenguage, lo mateix que no saber diferenciar entre "endivia i escarola", es lo que te ser de ciutat, alguns desconeixen que l'escarola es una varietat d'endivia que es caracterisa per ser rulla, pero ¿veritat que no es lo mateix menjar platano que banana encara que siguen de la mateixa familia?

                                           Escarola, varietat d'endivia

                                                                              Endivies

            I ¿a ón queda el trellat si quan s'indica l'escritura "correcta" no es respecta l'ortografia valenciana? ([sic] fadrí, vesprá, creilla, açi) ¿tan dificil resulta buscar en el diccionari, si es que no se sap cóm s'escriuen les paraules? Fadri, vesprada, creïlla, aci son les formes correctes, ¿quína serietat estem transmetent si aquells que se supon defenen una normativa no la seguixen? ¿Hem de confiar en que el partit que fa la promocio en cas d'arribar al poder ensenyarà valencià?, ¿atenent a que ara mateix no respecta la normativa, si te ocasio, penseu que ho fara millor? 

            En fi, deixeu de dir que fa falta un partit fort i comenceu a vore qué podeu fer per a enfortir aquell partit que considereu que millor defen els vostres ideals i interessos. Deixeu de dir qué han de fer els demes per a solucionar les coses i passeu a preguntar-vos qué podeu fer vosatres per a millorar la situacio. Deixeu de dir que defeneu la llengua valenciana i passeu a defendre-la utilisant-la, deprenint-la i adquirint la capacitat per a immortalisar-la, deixant-la per escrit i transmetent-la correctament als vostres fills i a la societat en general.

            Consciencieu-vos de que les coses no se fan a soles, necessiten de la colaboracio de tots i totes. Deixeu de ser part del problema i comenceu a ser part de la solucio. El problema del valencianisme no te la seua raïl en que hi ha molts partits, el problema està en que els valencians no estan en eixos partits, no colaboren en ells, no els aporten el seu treball per a fer-los grans, pretenen que siguen de generacio espontanea. Les coses se conseguixen per mig de la colaboracio, del treball en equip, i sobre tot per mig de la participacio ciutadana en el proyecte.

            Si continueu votant a partits que fan catalanisme, haureu d'assumir el vostre catalanisme, perque qui vota ad estos partits perque no hi ha una atra opcio, pot estar excusat, pero quan hi ha tantes opcions que no sabeu quína triar i opteu per la que segur fa catalanisme, sera perque eixa opcio es la vostra.

Imagens: Linda Brown, el diario.es
                cagada de S.V., Facebook
                escarolaseeds-gallery.shop
                endivia, fotolia.com

Miquel Real