(continuacio de les ‘espines’-‘faltes’)

(2) ‘proyecte’ (1794, 1841), ‘proyectes’ (1802, 1866), i de la mateixa familia: ‘proyectant’ (1789) (totes en el Diccionari historic del idioma valencia modern –2006–, de Ricart Garcia), ‘proyectil’ (1872, CIVAL)

(3) ‘eixecutar’ (1596, 1597, 1607, 1609, 1611... CIVAL)

(4) ‘analisar’ (documentacio moderna, sigle XIX, CIVAL; podem servir-nos d’un terme similar ‘autorisar’, en els sigles XIV-XV apareix ‘auctorizar’, mentres que a partir del XVI tenim ‘autorisar’, CIVAL; un cas estrany i contrari es l’antic ‘sollempnitzar’ i ses variants)

(5) ‘marcha’ (1740, CIVAL; pero <ch> en ‘marchant’, en sant Vicent Ferrer –1410, 1454– i en Jaume Roig –1460–, CIVAL)

Els interessats, els professionals, els experts... poden referir-se a les Normes d’El Puig com ortografia discrepant, divergent, diferent, no oficial, pero mai de la vida poden insinuar que es inventada.

La conseqüencia clara i directa de la descalificacio de les NdP es l’absurt de tots els absurts: Joan Roïç de Corella, Jaume Roig o sant Vicent Ferrer i els millors autors classics valencians cometien faltes d’ortografia... segons la normativa oficial. Igual, per un singular cas de retroactivitat, les NdP han contaminat als escritors migevals.

¿I aço per qué passa? Perque es practíca una llingüistica ideologica, que forma part d’una ciencia ideologica. Es tracta d’una classe de coneiximent insensible a la contrastacio empirica i, en conseqüencia, dogmatic. Sempre quedarà el recurs a l’autoritat de les universitats i de la ‘romanistica internacional’ que els donaran la rao.

¿S’atreviria algu d’estos o uns atres a afirmar que hi ha faltes d’ortografia en el Poema del mio Cid, en el Libro de Apolonio, o que Juan Manuel, Gonzalo de Berceo, l’archipreste de Talavera o Juan de Mena escrivien incorrectament? Ahi els vullc vore, als valents.

Les carcasses finals

La primera; el periodiste, un atre, Salvador Enguix no diu la veritat, està mentint, quan afirma: “Aquest organisme [l’Acadèmia Valenciana de la Llengua] es va crear quan el PP depenia d’Unió Valenciana a les institucions, i va ser aprovat per unanimitat a les Corts Valencianes amb el suport unànime dels mitjans de comunicació.” (La Vanguardia, 23-8-2023, edicio electronica, titul: “Zaplana avala l’acadèmia que va crear i que reconeix el nexe del català i el valencià”).

Deixem estar l’unanimitat dels mijos de comunicacio (¡tan comunista!) que ya sabem cóm s’escriu (he donat mostres de mentira i desinformacio). No es cap de criteri ni essencial ni d’autoritat. No tinc ganes d’explicar qué es l’opinio publica i l’opinio publicada ni que els media son empreses en interessos ni que l’acces als mijos es una expressio de l’hegemonia social, tematica i ideologica (me remet ad alguns dels molts llibres del professor Teun van Dijk). Pero no passe per lo atre. Casi tot lo mon sap que tant el dictamen del Consell Valencià de Cultura, previ, com la creacio de la AVLl foren aprovats per majoria; no hi hague unanimitat o consens; en els dos casos hi hague vots –pocs– en contra. Son fets que es poden corroborar consultant l’hemeroteca. No ho fara. I no crec que siga un lapsus, lo del proces consensual es un topic repetit.

La segona, els dogmatics s’han esgarrat (esguellat en valencià meridional) la roba i s’han aclamat al paresant de Roma perque el conseller d’Educacio, José Antonio Rovira, ha afirmat que "no tiene [l’Acadèmia Valenciana de la Llengua] la verdad absoluta sobre el valenciano como no la tiene nadie" (24-8-2023). I va i te rao, tota, la del mon mundial i la de la ciencia normal. El president Carlos Mazón ha desautorisat al conseller i ha confirmat l’autoritat academica i cientifica de la AVLl (El País 29-8-2023, edicio electronica). Estem atrapats per la dreta i per l’esquerra, en Madrit i aci.

Se que ad estos aprenents d’inquisidors els va, i molt, la dita ‘Roma locuta causa finita’ (quan ha parlat Roma, tots han de callar) i no la que apunta a l’humiltat socratica del coneiximent cientific ‘nomes se que no se res’. Estos tenen dificultat en conviure en veritats cientifiques com que la llum es simultaneament corpuscul i ona (o es correcte o es una falta d’ortografia, pos ni lo u ni lo atre o lo u i lo atre al mateix temps), en el principi d’indeterminacio d’Heisenberg (impossibilitat de coneixer en precisio determinats parells de magnituts fisiques observables), en la paradoxa del gat de Schrödinger (que pot estar viu i mort), en la llogica borrosa (admet valors distints a verdader i fals), en l’incertea meteorologica, en els rius que no ‘moren’ en la mar...

La AVLl te una potestat derivada de la llei, pero aço no la fa infalible ni omniscient ni posseïdora exclusiva de la ‘veritat’ sobre el valencià, en este cas. ¿Que no ho saben? Poc es pot fer. N’hi ha tants contraeixemples... ¿Nomes sap de vacunes l’universitat?, ¿geologia nomes en saben els geolecs?

Resumint, no anem a cap de lloc quan els que han de donar llum donen fum (dic dels periodistes i dels experts, perque dels politics ya ho se casi tot). Els mateixos que no han dubtat en la denominacio de l’objecte –gallec– son els que n’ignoren-n’oculten un atre –llengua valenciana–. I com diu la canço, ‘así es la vida...’.

Imagens: enciclopedia.net, static.prezi.com, aminoapps.com.