LES DOS PANDEMIES OBLIDADES / per J. Morales

4/7/2020

            Encara que, en tota llogica, la nostra atencio es centra actualment en la pandemia que estem passant, no estaria mal recordar les dos ultimes que nos afectaren en el passat sigle.

            La primera d'elles fon en 1818, durant la primera guerra mundial, afectà a tot el mon i el seu orige es encara desconegut, lo que si se sap es que el virus cridat H1N1, de procedencia aviar, es contagiava persona a persona com l'actual, s'expandi per tot el mon en gran virulencia, afectà a 500 millons de persones i falliren uns 50 millons de sers humans.

            Nomes en EE.UU. moriren 675.000 persones, en China el 40%  dels seus habitants, en Europa s'estengue en gran rapidea deguda a la guerra de trincheres. S’ha de recordar que en aquella epoca no existien vacunes ni antibiotics. Popularment se la coneixia com a “la grip espanyola”; aixo era degut a la gran difusio que tingue en la prensa espanyola de l'epoca. En Europa els mijos de difusio estaven subjectes a una ferrea censura deguda al conflicte belic. La peninsula fon un dels països mes afectats, (8 millons) 10.000 fallits.

            La segona pandemia, coneguda com a “Grip asiatica” succei entre els anys 1957-1958. Esta pandemia s'inicià en el nort de China en febrer de 1957 i s'estengue rapidament primer a Singapur i posteriorment a Hong Kong i l'India i en acabant a Australia; i entre els mesos de maig i juny s'estengue per tot l'Orient i Africa, i en els mesos següents a Europa i EEUU.

            La Seguritat Social, a través dels mijos habituals, prensa i radi (en aquella epoca la TV estava en els seus començaments i casi ningu la posseia) intentaven tranquilisar a la poblacio, dient que era una pandemia benigna.

            La peninsula en l'any 1957 tenia una poblacio d'uns 29 millons de persones, les coes en la boticaríes es multiplicaren, al mateix temps que aumentaren considerablement les vendes  d'analgesics i antiperitics. La Seguritat Social no prengue cap mida fora de la seua rutina; els farmaceutics i els meges degueren d’afrontar-la en gran esforç personal i llimitacio de recursos. La Seguritat Social d’aquell temps, encara que se fea carrec dels treballadors, era molt lluntana a la dels nostres dies; quedaven fora d'ella tant els autonoms, com les dones de servicis domestics, els equips d'empleats d'un nivell mig i alt, i tambe els professionals lliberals. El numero de consultoris era reduit; les clases miges i altes acodien a la medicina privada, o be al conegut com a  Igualatori medic-quirurgic i uns atres similars.

            El virus d'influencia aviar, conegut com a AH2N2, es considerava estrany ya que no es concebia que un virus d'eixa procedencia (no humana) poguera infectar de persona a persona. Els seus sintomes eren: febra alta, intens dolor de cap, enrogiment de la faringe, dolors musculars i set intensa. Tot aixo acompanyat d'abundants hemorragies nassals. De tot aixo puc donar fe, puix el que aço vos escriu fon un dels mils de chiquets afectats en la nostra terra.

            Esta pandemia afectà de ple als valencians d’aquell temps. Aplegà en octubre de 1957, de manera fatal per als valencians, puix eixe mateix mes, el 14 d'octubre, la ciutat de Valencia patí una terrible inundacio; el riu Turia al seu pas per la ciutat inundà carrers i places. Yo recorde que foren dos riuades, la primera sobre l'una del mati i la segona, i mes forta, a les 2 de la vesprà.

            Valencia hague de soportar la pandemia de la “Grip Asiatica” i una terrible inundacio al mateix temps. Lo que de veritat nos salvà en 1957 fon l'aparicio, una decada abans que en la peninsula, de la penicilina. Les vacunes contra la pandemia apareixqueren en EEUU i s'aplicaren aci en la malaltia ya desenrollada.

            La nostra taxa de mortalitat duplicà a la d'Anglaterra. Nomes nos superaren en Europa: Grecia, Portugal, Hongria i Yugoslavia.
En el nostre territori els mes afectats foren chiquets escolars i adolescents adults jovens, que en el moment de l’impacte no contaven en vacunes contra la grip. El medicament mes conegut i el mes utilisat era la penicilina, i el mes popular (i casolà) era un got de llet en conyac i dos aspirines.

            En America per darrere d'EE.UU., a on falliren 116.000 persones, els mes afectats foren: Brasil, Chile i Paraguai. En Chile moriren unes 20.000 persones, alli la plaga s'inicià en juliol de 1957, i les zones mes afectades foren: Tarapacà, Antofagasta i Valparaïs. El contagi durà fins a setembre de 1959.

            En aquella ocasio s'associà el primer contagi a l'aplegada d'un buc de l'armada d'EE.UU., en la tripulacio del qual s'havia detectat un brot d'eixa grip.

            D'igual manera que superarem  els dos anteriors, la de 1919 i la de 1957, podrem superar esta del Covid 19, sempre i quan tingam responsabilitat i per supost lo mes necessari: les vacunes. Fins a dia de hui el poble, en la seua majoria, ha respectat tant l'us de caretes com la distancia personal, tambe en viajar entre provincies, pero, i esta es la gran pregunta, ¿Quí controlarà als millons de turistes de tants països diferents que nos visiten?

Imagens: nationalgeographic.com (les dos)

J.Morales