Tots els economistes que veuen o lligen son uns mantafulers neolliberals. Son els que no veren la crisis o el gran saqueig que nos assola. Prepararen les condicions per a la desfeta en la desregulacio bancaria, les privatisacions i el lliure mercat, fomentaren l'amiguisme, piratejar lo public, fer de la corrupcio un modo de vida, enchufaren i crearen una ret clientelar criminal;  nomes uns quants viuen la dolce vita. Molts volen, en contra de qualsevol instint de supervivencia deixar en mans dels que nos afonaren la recuperacio i les receptes miraculoses. ¿Si nos han portat al fos per qué hauriem de creure'ls de nou? Sería absurt per suïcida.

               El shock produit per les crisis, provoca la por i l'acceptacio dels retalls substancials dels drets humans, laborals i civils –com demostrà Naomi Klein en el famos llibre "La doctrina del shock"–. Aixina que cada vegada anem a pijor. Com a mostra mes del desti als que nos condenen els indesijables lliberals, tenim a la catolica, apostolica i romana Fátima Ibañez que anuncià que els jubilats podran treballar –com fan en Alemania en els minitreballs– per a completar la cada vegada mes exigua pensio, sense que siga motiu d'una folga general. En la Biblia no apareix: condena als teus germans a una vida miserable. ¡Agarra't que ve curva! El model propost per Ciudadanos es acabar en el model de les pensions i que cadascu acumule en una mochila els seus diners. Estos diuen que son els moderadament moderats i centrats. I yo retor.              

               Els colps de les crisis en la poblacio generen un estat de confusio i anestesia generalisats, el caldo de cultiu perfecte per a assumir que te moriras treballant i al mateix temps que mes gent vote al PP o a la copia finançada per l'lBEX 35. Per contra els que proponen estes mides lesives es retiraran en les pensions maximes. I els insolidaris ­–jubilats en la seua majoria votants del PSOE i del PP, enfrontats als de 30-45 anys que es repartixen fonamentalment entre Ciudadanos i Podemos Unidos– els votaràn en perjuï de la generacio posterior sense consciencia de classe, ells espanyols i molts espanyols com diria Mariano Rajoy. Sempre nos quedarà Paris... i els yayoflautes.

               Karl Marx, Joseph Schumpeter, Hyman Minsky o Steve Keen, etc., demostaren que el sistema capitaliste tendix a la destruccio i a la concentracio de capital –nomes 85 persones acumulen mes riquea que la mitat de la poblacio del planeta–. De forma ciclica engrossa per a morir i comença de nou un cicle. El guio està escrit. A la fase expansiva li seguix la crisis, la purga i de nou com a borregos a esperar el nou vehicul finançer, ya siga el bulp del tulipà o els tipics immobles, es la busqueda del vedell d'or. Les finances creixen a costa de la l'economia real.

               Repetixen com a loros teories mes que refutades: la llei de l'oferta i la demanda, els mercats eficients, la racionalitat humana, el lliure comerç, el valencià es catala...  

               En les tertulies d'experts de destruccio massiva que patim, mallen el mantra de que el sistema de pensions es insostenible.  Normalment parlen aquells que tenen la vida assegurada, be siga pel seu treball de funcionaris o per la ret de contactes que tenen que els garantisa faena a canvi de desinformar. D'entrada nos hauria de fer sospitar quí diu qué i des d'a ón.

               Els neolliberals tenen cinc objectius:

1. Reduccio de l'Estat. El poder passa a mans de les empreses transnacionals que retroalimenten el sector politic, creant-se una democracia SA –els casos gürtel o les portes giratories son un eixemple–.

2. Acabar en un sistema de solidaritat.    El neolliberalisme fomenta l'individualisme aixina trenca la força de l'unio social i la dels treballadors. Dividix i venceras.

3. Privatisar les pensions  i aumentar el negoci bancari -per al qui puga-. En els utims 15 anys tots el fondos privats han donat perdues.

4. Concentracio de la riquea en mans d'uns pocs. L'elit extractiva i la marca de moda del PP "Mango".

5. Fan creure que l'insostenibilitat del sistema de pensions  es deu a un fenomen fisic, fortuit, casual i imparable quan es fruit d'una politica criminal perque atenta contra la calitat de vida.

               En Espanya Alberto Garzón, Vicenç Navarro, Juan Torres, Juan Francisco Martín, ATTAC, Economistes Front a la Crisis, entre uns atres, han desvelat la manipulacio dels fariseus i els han senyalat que hi ha factors fonamentals que de forma falaç amaguen: per eixemple, la productivitat. Poden consultar uns dels articuls del preclar Navarro:

  http://elpais.com/elpais/2013/01/30/opinion/1359549279_386516.html

               Obrir els ulls, ser esceptics i empatics en els que patixen, mantindre la ment neta i pensar en alternatives nos portarà a un mon millor. No es deixen enganyar, les pensions perillen si l'elit extractiva –nomes uns quants– poden impondre l'ideologia neolliberal a la majoria. El llavat de cervell fa molt de mal. Es l'hora de l'etica del be comu. Se predica en l'eixemple: mes protegir a les persones i manco subvencions al catalanisme.

Imagens: diferencia rics i pobres, bp.blogspot.com
                 Blesa i Rato- Mango & Ca$h, rememes.com

J. Masia