Ya s’ha parlat en anteriors articuls sobre l’ensenyança i de cóm esta s’ha degradat en la nostra nacio, gracies a les politiques mampreses pels compromissaris que nos governen a tots. Ha segut l’estudi de la nova “llei de monolingüisme” ―per diverses circumstancies de la vida i girs del desti m’entropeçat en ella― la que m'ha animat a seguir en el mateix tema.

            En un principi el concepte calitat de l’ensenyança tambe hauria d’englobar el nivell de coneiximent i especialisacio dels nostres professors, res mes llunt de la realitat. I dic aixo perque tal i com està planificada l’adquisicio de coneiximents llingüistics per part dels professors, el seus resultats van a ser els contraris dels que s’esperen ―a lo millor es possible que no tot siga tan inesperat i que tot estiga buscat aposta―.

            Segons la nova llei dels hortolans ―ho dic per lo del Pacte del Botanic― tot professor per a donar classe, siga de llengua, matematiques, religio o d’escacs siris, ha de tindre el nivell llingüistic del C1 i el certificat de capacitacio en la mateixa llengua ―en realitat es un certificat de que has passat l’adoctrinament adequat i que t’has depres correctament el “llibre roig” del plurilingüisme―. Les raons per les quals se fa aixina es perque com tot mestre ha d’usar la llengua per a comunicar-se, ha de ser est un especialiste en dita llengua ―¡nyas coca!―. No pot ser un simple usuari, ha de ser un Xecspia o Ausias March.

            La cosa no acaba ahi, puix qualsevol que tinga els carnets de manipulacio descrits ades tambe te dret a entrar com a membre dels departaments de llengua en que tinga el diploma. Aixo es, si tu mestre de musica t’has tret el C1 i la capacitacio en angles pots entrar com a membre del departament d’angles i donar classe. Hui en dia, en el cas de l’angles, es mes greu encara puix es pot accedir en un nivell menor: un B2.

            Ya s’han donat situacions kafkianes d’haver un titular de carrera ―especialitat en filologia anglesa― i vindre gent de titulet a ocupar plaça i no saber per a ón anar per no ser la seua especialitat, incrementant d’esta manera el treball als verdaders filolecs del departament a l’haver de cobrir eixe buit formatiu.

            Ara em pregunte ¿es aixo la tan cridada “calitat de l’ensenyança” tan cacarejada pels compromissaris? Realment es un estrany sentit el de “calitat”, posant la cameta per a entorpir el treball dels mestres i professors. En definitiva les victimes d’este sistema son els nostres fills, que cada volta mes a sovint s’han d’enfrontar a gent poc preparada que els done classe. ¿No veuen que aixo està repercutint en el nostre futur?

            Per desgracia s’està anteponent la facultat d’haver fet un curset d’uns mesos a l’aptitut professional del funcionariat i han equiparat un titulet d’adoctrinat en tres mesos a una carrera de cinc anys. Es vergonyos al nivell que ha aplegat la nostra educacio i al nivell que volen que arribe.

Image: calitat d'ensenyança a l'estil Marza, ACNV, Bert

Secretaria d'Educacio
Accio Nacionalista Valenciana