La dreta mes cavernicola es fa forta en Trump, arran del succes de Charlottesville a on un supremaciste es llançà en el seu coche contra una manifestacio antifascista, feri a un bon grapat de gent i matà a una persona. L'inefable Trump afirmava que "Esta escandalosa demostracio d'odi, fanatisme i violencia procedent de molts llocs", sense distinguir i ficant a tots en el mateix sac: a nazis i antifascistes. No cal recordar que l'exlider del Ku Klux Klan, David Duke, apoyà la seua candidatura, per alguna cosa sería, ¿no? 

            Despuix de la pluja que li caigue –inclus li dimitiren varis colaboradors i en resposta optà per anular els consells d'empresaris-assessors–, el president tardà mes de 48 hores en definir l'acte neonazi com a terroriste. L'ultradretà Steve Bannon, membre del govern, ya ha renunciat o ha segut despedit –no ha quedat clar–.

En acabant, la joya de la corona tornà a embolicar-ho dient lo contrari; est es el major destarifat d'EEUU junt als irresponsables votants que possibiliten el llamentable espectacul dels tuits que nos amolla cada dia. Si, pero no; no, pero si. Herbert Marcuse ya senyalà que en la contradiccio es troba la llogica de la manipulacio. Inclus l'exdirector de la CIA, Michael Morell, catalogà al president com una amenaça per a la seguritat nacional –¡la CIA no ha estat tan encertada mai!–. Hem de triar: en Trump o sense Trump.

            El recurs a la desmemoria, el borrat del passat, la tolerancia, condescendencia, permissivitat en la conducta d'algunes persones i l'ideologia compartida componen el quadro de la manipulacio. Nomes veuen lo que les llimitacions cognitives i morals els permeten vore, en tot cas l'exit maxim es quan reconeixen que alguns no ho feren be, que poden ser uns "fills de puta", pero clar, son els seus. Aixina es resumix en la famosa frase de Codell Hull sobre Anastasio Somoza o la mateixa que utilisà Henry Kissinger quan es referi a Augusto Pinochet. Assert que eixemplifica perfectament el conegut favoritisme endogrupal en sicologia.

Vall dels Caiguts, lloc d'homenage al dictador Francisco Franco

No cal anar molt llunt per a observar cóm es repetix el mantra de sempre: germanor i consens. Dona la casualitat que alguns reclamen identic principi per al segon païs en mes fosses comunes del mon ­–si, eixe de la transicio modelica–. El vivissim franquisme sociologic no a soles no desapareix sino que els tertulians, els nostalgics i el govern del PP, el mantenen ben viu. La subvencio als benedictins que custodien el cos del dictador Francisco Franco –tambe el de José Antonio Primo, creador de Falange Española– i la seua magna obra; lo del Pazo de Meirás; riure's i incomplir la llei de la memoria historica deixant-la sens un gallet; l'assunt estiuenc de tots els anys de Gibraltar; impedir l'extradicio de franquistes condecorats pel fill del caçaelefants, Felip "El preparao"; les subvencions publiques a les fundacions franquistes, etc., son el pa nostre de cada dia. Hem de triar: en Franco o sense Franco.

...impedir l'extradicio de franquistes condecorats pel fill del caçaelefants, Felip "El preparao"

Si l'ideologia pot ser perillosa, el criteri pragmatic ho es mes encara. Miren si l'utilisen els neolliberals. La desmemoria induida es una perniciosa ferramenta de desinformacio, una lobotomia moral que tambe s'utilisa en la millor terreta del mon. ¿Endevinen quí i per a qué?

Imagens:  Donald Trump, concierto.cl
                             Vall dels Caiguts, eestatic.com
                             Vinyeta Felip "El preparao", bp.blogspot.com

J. Masia