Qualsevol iniciativa en favor de la llengua valenciana, de promocionar l’us o d’acostar el model ‘oficial’ al ‘natural’ (popular, que no vol dir descuidat o castellanisat) es benvenguda. I aixina es “Propostes per a una nova política lingüística” del Cercle Isabel de Villena (CIV) i que ha publicitat als quatre vents Levante-EMV (1-8-2023: 10). El mateix diari al qual li venía tort que yo escriguera-colaborara en Normes d’El Puig fa uns anys. Si ho haguera fet, el rotatiu tindria ara un ‘amic negre’ que justificaria el seu antirracisme... mala sort per a la secta.

 L’ingenuïtat es creure que de la nit al mati la situacio idiomatica canviarà perque hem tengut unes brillants idees (no dic que no ho siguen). Tot te un principi. Cert.

 L’ingenuïtat es creure que els mateixos que prohibixen, prescriuen i dirigixen el model cap a la convergencia, en el catala, s’immolaran i reorientaran la politica llingüistica cap a un model mes ‘autocton’.

L’ingenuïtat es creure que el proscriptor es transformarà i abraçarà la diversitat. Ho hem tengut en les manifestacions contra la ‘censura’ en Burriana o en Torrent. ¿Els convocants i els concentrats han advertit que hi ha una condena mes profunda, oculta, i que es practicada per ells? ¿Quí? ¿Mosatros, censors? ¡Mai de la vida!

 Un mes que conegut me preguntava que si ell, victima de les prohibicions i de la denegacio publica, s’havia d’adherir a la defensa de la llibertat pel cas de Torrent (eliminacio del nom de l’auditori). Li respongui que si, perque mosatros no som igual. Pero pareix que servix de ben poc. No ho veuen ni ho voran. Els ho impedix la superioritat moral que tenen.

 Truque

 Tornem a la proposta del Cercle Isabel de Villena.

 El document complet te nou pagines i s’ha dirigit als grups parlamentaris de les Corts Valencianes i a la Conselleria d’Educacio. Fonamentalment pretenen cohesionar el valencià i acostar-lo a l’expressio del carrer. Simultaneament qüestionen el model de llengua aplicat pel Botànic I i II i À punt. ¡Benvenguts a la terra!

 Pel peculiar estil, la redaccio, no m’equivoque massa, es de l’academic Abelard Saragossà. No me dolen prendes en reconeixer el treball d’un atre (es comprova en les bibliografies que incloc en els meus llibres...). Es l’unic –o casi– que s’ha enfrontat als poders factics de la Generalitat i ha gosat dir-los quatre veritats als de la Conselleria d’Educacio (als anteriors del Botànic I i II). Es l’unic –o casi– que porta anys escrivint coses interessants en l’objectiu d’acostar norma i parlants. Es l’unic –o casi– que s’ha atrevit a criticar en public a la propia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLl) (a banda, mosatros).

 En el text trobem qüestions purament formals (respecte a les lleis, aplicacio dels acorts de la AVLl) si be la major part està dedicada al foment, us, model i accions en favor de la llengua valenciana.

 El concepte d’intercomprensio es interessant. Es dir, la possibilitat de mantindre conversacions billingües. Es una cosa que encara es fa. Yo mateix la practique (perque el billingüe actiu soc yo, l’interlocutor sol ser monollingüe). Sería util, com plantegen, que el valencià s’estenga inclus en les zones dellimitades com a castellanoparlants (aci ho hem defes). Es dir, no hauria d’haver exencio (com vol potenciar l’actual conseller d’Educacio). Eixos alumnes son els que dema hauran d’estudiar en l’universitat i provablement es troben en docents en valencià i provablement hauran d’eixercir sa professio en zones valencianoparlants i sería desijable que feren un minim esforç (si un immigrant negre pot fer-ho... ells, en mes motiu).

Imagens: view.genial.ly, levante-emv.com.