La dictadura del silenci

Callar no elimina res, callar no soluciona res, manté el problema i genera un bucle retrocursiu, sense principi ni final, a on la mentira manipula al fet i el fet reconstruit oculta la mentira i es donen força u a l’atre en una espiral eterna que consumix adictivament la conjura dels necis −com la soma, la droga de la felicitat, de Un mon feliç d’Aldous Huxley−. El silenci fon una tecnica que utilisà amplament el mestre de la propaganda nazi Joseph Goebbels i que tan be practiquen els valencianets quan volen matar al mensager −en este cas, a un servidor− o no diuen ni mu davant de la destruccio del valencianisme baix les ales de la gavina o del pollastre de San Joan. Es esta impostura la que coloca a pancatalanistes, pancaespanyolistes i regionalistes en el mateix lloc: la mentira infinita.

El penultim acte pancaespanyoliste

Els incompliments del PP son sistematics: sobre la llei d’identitat, sobre l’us del valencià, pero tot val pel plat de lentilles de 50.000 € i la promesa de catalogacio de BIC dels JJFF. L’interes d’u no pot estar per damunt de l’interes de tots. LRP no hauria de premiar als que no s’ho mereixen, manco encara a costa de l’interes general del valencianisme, es aci quan els actes de l’entitat son contraproduents i en duen una fotracada.

Nomenar a la directora general de la Conselleria d’Educacio i Cultura regina dels JJFF de LRP i a la exconsellera, hui alcaldesa de Valencia, Maria José Català, mantenedora d’ells es un acte molt familiar, pero, lesiu per al valencianisme i tremendament injust. Contrari a la rao perque esta senyora ha subvencionat al pancatalanisme directament i ademes, ha introduit en el seu valencià paraules com “avi”; ha arraconat al valencià i el considera llengua de segona categoria perque en un mitin popular s’excusava: “Perdonad, es mi lengua materna. Tengo ese defecto”; ha acceptat i difos la normativa catalanista de la AVL, com la que mes, quan podia haver canviat les coses; es presenta falsament com a valencianista, etc., i lo pijor de tot, LRP li dona una capa, un revestiment per a blanquejar unes accions funestes.

¿Algu de la clec ha preguntat al duet, en els JJFF, a ón estan l’oficialisacio de cursos de LRP, la valencianisacio promesa, l’eliminacio de l’accent obert de Valencia en l’ajuntament, per qué escriuen en perfecte catala, etc? El silenci de la rabera es l’assuncio acritica de que tot lo que fan els seus està be, com James Bond, tenen llicencia per a matar.

D’aquella pols estos fancs

El mes regionaliste de tots els regionalistes quan mira als ulls a la gavina del PP veu una autopista de 10 carrils buits i ad ell/a montat en un Ferrari apretant l’accelerador en direccio al seu desti practicament inexorable: PPlandia. Li te igual que hi haja mes coches, les senyals de trafic o gripar el motor, com diria Napoleo: Paris be val una missa. Molts d’ells saben que acostar-se al poder millora la seua condicio social i economica, factors determinants per a l’exodo que començà en 1999, en l’abanderat, sempitern i ben pagat Enric Esteve que mossegaria la ma que li donava de menjar (Unio Valenciana) per la pata d’una gavina que tambe el contractà pel servicis prestats: dirigir els vots d’Unio Valenciana i partir el valencianisme en dos.

Els 4 ginets de l’apocalipsis (LRP, RACV, PP i Las Provincias) li tallarien el coll a Unio Valenciana i partirien el valencianisme en dos. Revisen des d’eixe moment a ón ha anat a parar el vot valencianiste: a l’infern i si ad aço li afegim els desficaciats que volen ser cap de ratoli i no cua de lleo… Es un fet contrastable la deriva que apunte i que he demostrat en centenars de pagines.

En el cas de la RACV, es costum que la seleccio de la majoria d’academics es rigga per 3 requisits principals: que tinguen catedra, que no parlen en valencià i sobre tot que no tinguen res publicat en valencià.

L’atre cas es encara pijor, LRP premia a persones que han fet pancatalanisme tots els dies de sa vida. El pancaespanyolisme (de PP i VOX) es un fenomen conjuntiu i disruptiu que multiplica la força destructiva contra l’identitat valenciana per 2 i per aço son mes perillosos que el pancatalanisme o l’espanyolisme quan actuen per lliure.

El pancatalanisme mai ha pogut obrir les portes del nostre regne o nacio, pero l’espanyolisme dominant es un component central en la majoria de valencians (els que es senten nomes espanyols o tan espanyols com valencians) i te les obri de bat a bat. El llibre del repartiment en l’Estat Espanyol i la Comunitat de Veïns consistix en repartir-se el curriculum: l’historia se la queda basicament l’espanyolisme i la segona, i cada vegada mes secundaria llengua, es propietat del pancatalanisme. Esta simbiosis no es nova, en el dictador Francisco Franco n'hi havia. Pero com es incomodo reconeixer la simbiosis, per als dos bandos, l’oculten; en el meu primer llibre sobre el conflicte identitari està mes que documentada.

Imagens: archiu ACNV.