Al quint mes de l’any els romans el denominaven ‘maius’, que deriva, provablement, de la deesa Maya, la dona de Vulca i mare de Mercuri. Era l’advocada de la fertilitat, la castitat i la salut. La celebracio tenía lloc en este mes i l’ofrena era el sacrifici d’una porca fecundada.
            Hi ha una atra teoria que el fa procedir de l’homenage que es feya als majors (procediria de ‘maiorum’, els majors), pel seu treball en protegir al poble.
            I per ultim, com que el mes estava consagrat a Jupiter, el nom podria vindre de ‘Maius Iuppiter’, Jupiter el Magne.
No es un mes plovedor (1), pero si hi ha aigua, es bona per al camp: maig humit fa al llaurador ric (MC), aigua en maig, a omplir el graner vaig (EA), pluja de maig, collita segura (EA) (MC), al mes de maig, cada dia un raig (AA), –variants: per maig, cada dia un raig (EA), en maig, cada gota un raig (EA)–, una pluja al mes de maig val mes que la mula i el carro (MC), pero dura ben poc: pluja de maig i plor de bagassa, en un punt passa (Valencia, segons DCVB, v. maig) (2), per l’Ascensio (maig) i misericordia, els nuvols toquen a gloria (MP) (3).
            Sens abandonar la meteorologia: maig calent i plujos fa l’any ric i abundos  (MC), maig ventos i juny calent fan bon vi i bon forment (MC), no es bon maig si el ruc no tremola de fret en l’estable (JB2), (es dir, encara es possible que faça algun dia de fret).
            A banda de les precipitacions, a voltes, per a saber en certea una cosa hem d’esperar i el temps ho confirmarà o no, en este cas, si estem ya en maig: si ha entrat maig o no ha entrat, els apostols vindran dient la veritat (JM1) (JM3) (4), –variants: si ha entrat maig o no ha entrat, els apostols diran la veritat (EA), si ha entrat maig o no ha entrat, venen els apostols i diuen la veritat (JB2), si ha entrat maig o no ha entrat, venen los apostols, diuen la veritat (CR)–. A pesar de tot, hem d’anar espai sempre: una flor no fa maig, ni una gota fa raig (EA).
            Es un mes beneficios per al llaurador: maig deixa l’ordi granat i el blat espigat (MC), en maig, a segar me’n vaig (EA) (5), la mel de maig, la reina de les mels (MC).
            En casi tots els mesos trobem advertencies d’esta classe: guarda pa per a maig i [en] tindras tot l’any (JB2) (que tambe porta el DCVB per a Valencia, v. maig), guarda pa per a maig i llenya per a abril (EA) (JB2), –variant: guarda’t pa per a maig i llenya per a abril (AA)– (6), en maig, el bon melonar ni naixcut ni sembrat (JB2). El motiu es perque: el mes de maig, el mes llarc de l’any (JA), podria ser perque les reserves s’acaben i encara no venen els fruits de les noves collites, ya que no es referix a la duracio real sino metaforica (7).
            I no hem de ser impacients perque el temps porta les seues collites o productes: al maig, el favar, primerenc o tardà (Morella, segons el DCVB, v. maig), cada cosa al seu temps i pel maig, cireres (MC) (8), que es l’estrela fruitera: a l’Ascensio (juny), cireretes a munto (AF) (JM1) (JM3), –variants: el dia de l’Ascensio, cireretes a munto (JB2), per l’Ascensio, cireretes a monto (JC2), a l’Ascensio, cireretes a monto (AA)–. I no s’oblida el refraner d’algunes recomanacions: en acabant de l’Ascensio, ni peix moll ni sermo (EA), –variant: en acabant de l’Ascensio, ni sermo ni salmo (JB2) (9)–, en aplegant l’Ascensio, ni lluç ni salmo (JA).

            La vestimenta o la proteccio contra el fret sempre tenen un lloquet en la paremiologia mensual. S’inclina pel conservadorisme en la roba perque l’orage encara es variable i les temperatures no son massa elevades: en maig, vaig com vaig (AF) (EA), –variacions: al maig, vaig com vaig (AA) (PE), a maig, vaig com vaig (JM1), pel maig, com vaig (EA), a maig, com vaig (JM3), en maig, ves com vas (MC), a maig, ves com vaig (AA), en maig, ves com vaig (JC2)–, en abril, no et lleves fil; en maig, vaig com vaig, i en juny, com vullc (AF), que es veu completat de la següent forma: en maig, com vaig; en juny, com vullc, i en juliol, tot al vol (Valencia, DCVB, v. juliol).  
            No dic que en alguna comarca no siga aixina, pero me pareix excessiu: fins el 12 de maig, l’hivern no diu me’n vaig (MC). La realitat es que, fora d’alguna zona, les temperatures ya recomanen llevar-se la roba d’hivern i conviden a posar-se la d’entretemps o d’estiu.
            Tambe hi ha alguna referencia a la salut que, per a la majoria de la poblacio, es ya un ensomi i la desconeixeran: febres de maig, salut per a tot l’any (CR) (10).
            Acabe en unes atres recomanacions: quan vullgues ta casa obrar, en maig has d’escomençar (EA), –variant: quan vullgues ta casa obrar, per maig has de començar (MC) (11)– (provablement perque es millor mamprendre les obres de cara a l’estiu), ni planta per maig florida, ni dona desvergonyida (EA) (tal volta perque la bellea de la flor i de la dona no seran gojades).
            Hi ha mencio a costums d’unes atres epoques: aplegant maig, torroners a cavall (JA), quan els venedors de diversos productes (arrop i talladetes, gel, peix...) eren ambulants i anaven pels pobles.
            Hem de ser conscients que n’hi ha coses irrepetibles i el temps que passa no torna: cap d’any te dos mesos de maig (EA), –variant: cap any te dos mesos de maig (JB2)–.

NOTES

1. El regim de precipitacions del clima mediterraneu que tenim es maxim en la primavera d’hivern (setembre-novembre) i secundariament en hivern i primavera d’estiu (març-abril) i minim o nul en estiu (excepte algunes tronades). Ademes, esta norma no es complix exactament en la mitat sur de la provincia d’Alacant, que es mes seca que el restant del Regne de Valencia.
2. Pose en quarantena: aigua de maig, de raig a raig, d’abril, de fil a fil (EA) que pot no ser ‘original’. El DCVB porta: “«Aigo de Maig, de raig a raig»; d'Abril, de fil a fil (Mall.)” (v. maig). Aço no obsta per que les precipitacions es puguen representar per ‘raig’ i ‘fil’, es dir, poc importants, poca cantitat.
3. El refra de (MP) escriu ‘Misericordia’, en mayuscula, cosa que m’havia conduit a pensar en la festivitat de la Divina Misericordia, pero es moderna. Fon durant el pontificat de Joan Pau II quan s’institui la celebracio (en el 2000) i es fixà per al dumenge següent a Pasqua. Ademes, tampoc coincidia en l’Ascensio que, en ser variable, cau majoritariament en maig i ocasionalment en juny.
Aixina que havia d’haver una atra explicacio. Esta ‘misericordia’ no es la festa, pero, hipoteticament, pot referir-se a un temps, al temps que s’interpreta el ‘miserere’ (el Salm 51, conegut tambe per Salm de Davit), en els sentits de peticio de misericordia, de suplica, i que es correspon en la quaresma. Trobe que podria quadrar millor el periodo quaresmal (març-abril) en el de l’Ascensio (maig o juny), i en este cas ‘els nuvols toquen a gloria’ (son beneficiosos).
4. Els apostols del refra son sant Felip i sant Jaume el Menor, la festivitat dels quals se celebra el 3 de maig.
5. Tal volta siga un poc pronte, perque la majoria dels refrans anuncien esta faena en juny (com es vorà en el mes que ve).
6. Estes paremies son similars a la generica: qui no guarda quan te, no menja quan vol (AF).
7. Estime que no es original: en maig, el bon pagés, de llaurar deu d’estar llest (EA), es terme molt antic en valencià (CIVAL, v. pagés) i no pareix viu en l’actualitat (el DCVB, estranyament, nomes dona fonetica per a Valencia-ciutat, pero pot ser per una de les accepcions que documenta en Joaquim Marti); com a anecdota, en el meu poble, quan es rotularen les vies locals, durant un temps s’indicà “camí de l’alqueria del Pagés”, no recorde quànts mesos estigue, pero al remat el canviaren per l’autentic “camí de l’alqueria de Palles”, que era el verdader nom de l’edificacio. Hem de deixar en quarantena: els ous de la gallina postos en maig es conserven tot l’any (EA), dubte que en aquella epoca ya ‘triumfara’ (com en l’actualitat) la forma normativa ‘postos’ per ‘posts’.
8. La festivitat de l’Ascensio es movil i se celebra als 40 dies de Pasqua; esta pot caure entre el 22 març i el 25 abril, per lo tant, sumant 40 dies al 22 de març, com a pronte, estem a primeries de maig, si es en abril, el resultat es a primeries de juny. En els dies que van de finals de maig a primers de juny ya n’hi ha cireres, per aço, la festa de la cirera en Serra es en juny.
9. Els originals de (EA) i (JB2) porten ‘despres’, que yo he reescrit per ‘en acabant’.
(10). Este refra de Carlos Ros (1736) tambe el porten –opine que per orde de ‘repeticio’– (JM1) (1891), (JM3) (1909), (EA) (1928), (JB2) (2014), (MC) (sens any), en una lleu variacio: febres de maig, salut tot l’any.
Estes febres provablement es referixen a la malaria o paludisme, patologia causada per diverses varietats de parasits del genero ‘Plasmodium’. La denominacio popular era ‘tercianes’ perque la calentura que produien era intermitent, cada tres dies. El refra equivalent en castella es: “tercianillas de mayo, salud para todo el año”. Tambe n’hi ha una variant de l’enfermetat cada quatre dies, les ‘quartanes’. En general son beningnes, encara que n’hi ha alguna terciana mes danyina (la causada pel ‘Plasmodium falciparum’). Foren endemiques en Espanya fins a mitant del sigle XX ya que l’ultim cas autocton es diagnosticà en 1960 i el païs fon declarat lliure de malaria en 1964.
La possible explicacio es que passar o superar la malaltia predispondria per a una milor salut el restant de l’any.
11. L’original de (MC) diu ‘quan vulgues’, obviament es tracta d’una ‘reescritura’ que yo he restituit en la forma usual i propia ‘quan vullgues’, com la porta (EA).
12. Agraixc la colaboracio desinteressada d’Enric Calvo en l’ilustracio que acompanya l’articul.
13. Referencies: Estanislau Alberola (EA), Alexandre Agulló (AG), José M. Aparicio (JA), Joan Benet (JB1), Joan Benet (JB2), Miguel Cervera (MC), Joan Comes (JC1), Joan Comes (JC2), Antoni Fontelles (AF), Paco Esteve (PE), Joaquim Marti (JM1), Joaquim Marti (JM2A, JM2B, JM2C), Joaquim Marti (JM3), Emili Miedes (EM), Manuel Peris (MP), Vicenta Plaza (VP), Carlos Ros (CR).

Imagens: Enric Calvo, Pixabay (Matthias Böckel)

Antoni Fontelles