Manipula, que sempre queda ( II) / Antoni Fontelles

1/2/2019

            L’articul anterior era la ‘vespra’, ara ve la ‘festa’. 

            A l’endema de les votades, la situacio te dos visions disjuntives, segons el diari que tries: Las Provincias o Levante-EMV. En el primer tenim: “La RACV apuesta por la candidatura más renovadora y elige decano a Manglano” (titular), “La lista ganadora logra el apoyo de 16 académicos mientras que la más cercana a Martínez Roda se queda con 13 apoyos” (entradeta) (S. P., Las Provincias, 25-1-19, 22). 

            En LP hi ha una narracio relativament equilibrada (si be dona mes pes al guanyador, naturalment), en declaracions del nou deca de que no vol generar cap de guerra, que està obert al dialec pero no a acorts ocults i responsabilisa a l’anterior titular de la divisio en l’institucio: “Manglano anunció su esfuerzo en la defensa de la lengua valenciana y la esencia del pueblo valenciano”. 

            La noticia continúa en una relacio dels membres de la candidatura victoriosa i un relat de la gestio de Martínez, en la dimissio de tres membres de la junta anterior en abril de 2018, en oposicio al deca. Apunta que la causa ultima fon “el acercamiento de Martínez Roda a la Acadèmia Valenciana de la Llengua y su presidente, Ramón Ferrer”, fruit del qual fon una declaracio conjunta aprovada per la AVLl i per la RACV (la ratificacio de la RACV fon anulada per un jujat). 

            Explica S. P. que l’intencio de la directiva en funcions era que la Seccio de Llengua i Lliteratura Valencianes “se limitara a los estudios y abandonara la normalización del valenciano, cuestión que quedaría en exclusiva para la AVL” (que, com he denunciat aci tambe, te una competencia compartida, voluntariament, en l’Institut d’Estudis Catalans). La noticia acaba en un relat de l’impossibilitat d’una llista unica i del problema de que pogueren votar els representants institucionals, cosa que es llegal, com ya ocorregue en la ratificacio de l’acort en la AVLl. 

            El to de la noticia es relativament neutre, molt descriptiu i sense massa calificatius. Una observacio curiosa es el titular. Sabent que tots els membres tenen la mateixa condicio de ‘renovadors’ o ‘continuïstes’ (tots estan dins); per sentit comu, està clar que si algun adjectiu li corresponia a la llista de Manglano es la de ‘renovadora’ i la de Sala era ‘continuista’, contrari a lo que opina –sense cometes– J. C. Martí (‘el conflicte’ / ‘la normalitat’).

 

 

            Com diu la maxima: que la realitat no te llance a pedre un bon titular ni un bon subtitul. Aixina, front a LP, en el segon trobem: “La candidatura impulsada por Lo Rat Penat se impone en las elecciones de la RACV” (titul), “La victoria de José Luis Manglano dificulta la colaboración entre la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i la Acadèmia Valenciana de la Llengua” (subtitul), (Joan Carles Martí, Levante-EMV, 25-1-19, 11). 

            En els dos elements primordials que resumixen la noticia insistix en les hipotesis del dia anterior: la vinculacio a Lo Rat Penat (el fet de la doble afiliacio no es estrany ni ara ni des de fa decades...), i la dificultat que supondra esta victoria per al seu model del mon: la colaboracio entre les dos institucions –RACV i AVLl–, com si aço fora requisit de no se sap quín orde mundial o universal. 

            En el cos de la noticia repetix lo dit pero mes carregat de bombo (el prejuï de l’enfrontament): “supone una ruptura con la etapa de normalización institucional que había profundizado el decano Federico Martínez Roda”; la subordinacio interinstitucional “y además acentúa la dependencia de la RACV con Lo Rat Penat, entidad que sigue anclada en la dinámica del enfrentamiento lingüístico de los años ochenta del siglo pasado” (aspecte que no ha predicat mai de les relacions entre la AVLl i l’Institut d’Estudis Catalans); que no s’ha pogut confeccionar una llista unitaria (ya sabem que es la panacea de tots els mals: el consens); que s’ha trencat la linea colaboradora en la AVLl que va iniciar Vicente Luis Simó Santonja (qui tingue la ‘honor’ de firmar els escrits de ‘agraïment de servicis prestats’, el meu i el de Chimo Lanuza), i continuaren Enrique de Miguel i Federico Martínez; i que s’acaba en una epoca ya que “los académicos rechazan la normalidad institucional” i desapareix un treball de l’anterior directiva “su capacidad [de la RACV] divulgadora e investigadora”. En esta ocasio, per cert, ya no hi ha mencio atributiva a la militancia partidista (de Vox). 

            En el text, era casi obligat, ya referix alguns ‘miracles’ del nou deca: catedratic de Fisica (no diu que es en l’universitat), rector de la Cardenal Herrera-CEU, portaveu de la UCD en l’Ajuntament i la Diputacio de Valencia, i president provincial de UCD (que abandonà en 1982). 

            I posats en la faena, ¿qué importa una mentira mes? Per a arredonir l’enfrontament dels dos mons –llum-Sala i tenebres-Manglano– i el triumfo de les forces antigues-Manglano front a les ilustrades-Sala, escriu: “pese a que [en] la candidatura liderada por Daniel Sala figuraban los académicos de mayor prestigio como José María Boquera Oliver, Nassio Bayarri Lluch, Jaime Siles Ruiz o Guillermo Carnero Arbat”. Redo. Dubte molt que si es comparen els curriculums, ixquera una ‘victoria’ tan clara. 

            Acaba en una anecdota: ajuntament i diputacio feliciten al deca ixent per la faena realisada... ¡puix podien no agrair-li la divisio creada! (¿era este l’objectiu?).

            Imagens: Manglano, elpalleter.com
                            Ferrer i Roda, elpalleter.com

Antoni Fontelles