Nacionalisme valencià, com yo ho entenc. Per Vicent Tamarit

2/4/2014

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, de la NACIO on yo soc

Nacionalisme valencià, com yo ho entenc

 Nostre escritor mes conegut i reconegut mundialment, Joanot Martorell, escrivia el “Tirant lo Blanch”, sent publicat en Valencia en 1490, obra referencia del sigle d'or de les lletres valencianes, una obra anterior, pero no manco important que el “Quixot”, fins i tot Cervantes el lloava.

 En el prolec del Tirant lo Blanch, Joanot Martorell nos deya lo següent; “...en vulgar valenciana, per ço que la NACIO d'on yo so natural sen puxa alegrar... ”.

 En aquell moment el Regne de Valencia era un dels territoris mes influents del mediterraneu, i tambe d'Europa, teniem moneda propia, furs, Rei i tot lo que hui es considerat necessari per a ser identificat com a un poble unic, diferent i diferenciat d'uns atres.

 ¿Pero quina era la mentalitat dels valencians com Joanot Martorell?

 Al meu entendre per lo que he pogut llegir i escoltar en diverses conferencies a les que he assistit, es que hem segut un poble obert al mon, mai mos hem tancat de portes cap a dins, hem segut mamprenedors en tots el terrenys, foren socials, politics i/o economics. El Consolat del mar, el Tribunal de les aigües, la Llonja (on es venien les sedes mes apreciades del mon conegut)... i tantes atres activitats o documents de vital importancia sent referencia a dia de hui, son el millor eixemple de lo que parle.

 Joanot Martorell, naixcut en la ciutat valenciana de Gandia en 1413, ho tenia clar, ell dedicà son Tirant lo Blanch als habitants de la Nacio Valenciana, de la NACIO d'on ell era, coneguda com en l'actualitat i des de sempre com Regne de Valencia. Una nacio no separatista i si integradora, oberta, plural i en les idees molt clares, ya que no tenien vergonya, ni por, de dir lo que eren, VALENCIANS.

 En que recolze la meua postura, puix en que estavem integrats, pero no dissolts, dins de la Corona d'Arago, com a eixemples donare els següents; gracies a Sant Vicent Ferrer es crea l'unio de la Corona d'Arago en la de Castella, per a crear lo que hui coneixem com la Corona d'Espanya, els Borja dominaren l'iglesia durant molts anys, tinguerem dos papes valencians, Aleixandre VI i Calixto III, quan es va descobrir America el finançament de l'expedicio la finançà el valencià Lluis de Santangel, ¿algu s'ha preguntat per qué hi ha ciutats, sobretot en America que reben el nom de Valencia...? i tant i tant que no acabaria mai.

 Els valencians, mai havem fomentat l'odi, com pot ser el cas dels catalans o el vascs per mig del nacionalisme imperialiste, un “nacionalisme” de justificacio de les seues carencies i per a tapar les seues vergonyes buscant un enemic facil, com fan. No va en nostres gens fer tot aço, i es que mosatros si que som una nacionalitat historica i no ells.

 Els valencians hem usat el nacionalisme per a obrir fronteres, pero sent mosatros, nostres propis representants, no hem delegat en forasters nostra defensa com a poble, ya que ningu millor que mosatros pot reclamar, defendre i propondre lo que nos afecta alla a on siga menester.

 Per que mos hem considerat historicament i evolutivament ciutadans del Regne de Valencia, de la Corona d'Arago, d'Espanya, de Europa i sobretot del mon.

 Per que som valencians per damunt de tot, hem de donar el pas i passar a l'Accio. Passar a l'Accio, recolzar i votar ad un partit netament valencianiste, com es el cas de ACCIO NACIONALISTA VALENCIANA.

 Entre tots tornarem la dignitat a nostra Patria Valenciana.

 

 Per Vicent Tamarit,

Accio Nacionalista Valenciana Vall d'Uxo.

 

 (image treta de la web de la Cardona Vives, Castello, Regne de Valencia)