No hi ha classes socials: Urdangarin / J. Masia

22/3/2023

Est es un nou cas que mostra que hi ha classes i classes a pesar que la dreta extrema, l’extrema dreta i els centrats en la dreta afirmen lo contrari. La realitat acaba per posar a cadascu en el seu lloc. Els poderosos o privilegiats son cada vegada mes estancs perque l’ascensor social fa decades que no funciona a pesar de que alguns nomes somien en agarrar-lo, pero llepar no es pujar.

En una nova crisis creada pel capitalisme salvage, per a variar, en una inflacio i tipos d‘interes que ofeguen a moltes families en tot lo mon −la banca sempre guanya−, Iñaki Urdagarin, el “duque em-Palma-do”, es divorcia en unes condicions d’una atra galaxia.

Este senyor que contava en els seus negocis en cobertures reals, te policies nacionals pagats per tots els espanyolets de be, perque si. Lo que es coneix del futur inminent del empalmado es que li sap a poc. Rebra mes de 25.000 euros mensuals quan es firme la separacio. A condicio de comprar el silenci i que no escriga un llibre, ¿qué podria contar que valga tant?

Ademes, dos millons d’euros en un pagament, paren atencio:en concepte d’indemnisacio.

La preso li ha fet molt de be perque lo millor es la condicio que Urdangarin ha posat als reals: que siga en A, res de sobres B a nom de l’incognita metafisica de M. Rajoy. Si exigix en A, es que sap que podrien ser en B. I aci es quan apareix l’irresponsable i inviolable monarca per la gracia d’uns politics beatificats en la transicio que quan escolten modernitat democratica creuen que es tracta d’un grup de vanguarda tecno.

Pero, Juan Carlos I, el campechano, al que li prescriu tot, com a uns atres famosos o se’ls te un consideracio especial per a finançar el deute en comodos plaços, formen part del selecte clup als que Facenda se’ls obri de cames o els posa el cul (sabem des del juï al gendre i a la filla que Facenda no som tots, en boca d’una advocada de l’Estat, representant a Facenda, nomenada María Dolores Ripoll Marínez de Bedoya, ¡si, senyora, en una figa com un cabas!). La justicia com totes les altes institucions de Españistán miraven cap a un atre costat en l’objectiu de convertir a la monarquia bananera espanyola en la millor del mon, sense res que envejar a una perfecta dictadura, a on el satrapa està per damunt de tot, ninguna atra arribà tan llunt. El Bribón ha dit que es divorcien d’una vegada per totes i ha vingut a dir: aço ho pague yo, o els diners i els collons per a les ocasions.

L'irresponsabilitat es sempre un mal negoci, siga l’inviolabilitat real o la dels menors violadors inimputables. Tan perversa es una com l’atra.

Me resulta patetica i repugnant la sumissio irracional colectiva a la monarquia, uns pardals en no se quíns privilegis otorgats per uns vassalls en debilitat intelectual, que els ho permeten tot, lo pijor es que els mantenen en els diners de tots. Son els mateixos que volen que s’acaben las paguitas als mes necessitats, els gossos manteros que no volen treballar, ¡puix que comencen per sa casa!

La rao democratica aposta per una republica a on l’actuacio es puga sancionar, validar o premiar, perque un carrec in aeternum, els agrade o no, es antidemocratic. Podrien llegir La societat oberta de Karl Poppper i a lo millor deixarien de dir tonteries, o no, perque son inmunes al coneiximent i de meritocracia ni parlem.

 

Imagens: eljueves.