Agarra una granota, posa-la dins d’un perol, aumenta a poc a poc la temperatura, quan es vullga donar conte els musculs no reaccionaran i bollirà irremediablement. Es l’inconsciencia de que chicotets canvis te poden dur a l’atra vora del riu, es l’anar pas a pas o la finestra d’Overton.

Estem en estes coordenades de canvi social imperceptible per a molts, pero ya es massa tart per als ‘periollests’ que cobrixen i difonen tots, tots, els destarifos del populisme, com si fora un manament divi. Ignorar als intolerants no els pareix bona opcio perque anteponen i s’obnubilen en el morbo del botonet m’agrada, l’audiencia es alimentada en els destrellats i en demana cada vegada mes, si se la nutrix en Cacaolat, en demanaria mes, reclama lo que se li dona, com la soma en el mon feliç d’Aldous Huxley. Es la famosa expressio romana: pa i circ. En fi, els creadors d’opinio embotixen a les oques per a que els rebente el fege i obtindre foie gras. Per contra, en el cas huma, la desinformacio es consumix en alegria i lo que es desbotifarra es la massa encefalica, no evacuable ni depurable.

El triunfo de la mentira requerix de l’ignorancia i la passivitat personal i grupal. Qüestionar-se les boles de l’ultradreta es una obligacio quan genera mes del 90% de les enganyifes, a no ser que vullgues ser el porrito major del regne (¡i per aci en tenim a cabaços!). L’acriticisme de la dreta es fruit d’una inteligencia inferior, com ya han demostrat varis estudis sicologics, ademes d’una pobra moral en manco empatia que un cudol.

Els diferents contenguts respecte a la televiso de fa 30 anys son consumits igualment per esta generacio, te igual el destarifo, es la magia de la caixa bova, el homo videns. Si faltava algu en la festa de la desinformacio, internet ha amplificat les faules donant cobertura a la major conjura de mantafulers.

Obvien els moralment purs d’esquerres escarotats per les actituts i els comportaments dels patrioters carpetovetonics que la televisio o radio son socialisadors i tenen una innegable llabor pedagogica −tambe ells−. Mes alla de les empreses dedicades a desmontar boles, fomenten des dels seus cadafals una cobertura integral de les bufes de pato o les ayusades diaries. La lliço es molt clara: quan mes desbarats millor perque aço garantisa eixir en les portades, programes i noticiaris. L’assessor d’Ayuso, MAR, ho sap molt be i explota les debilitats. Les ocurrencies populistes, cada vegada mes envalentonades, haurien de ser desateses o haurien de ser tractades en clau d’humor perque no donen per a mes, com fa el programa de la Sexta, el Intermedio. No cal fixar massa l’atencio o posar-se massa serios en moltes qüestions menors que son absurdes.

Una atra cosa es quan les declaracions son manifestament despreciables: ¿per qué tots els periodistes i politics de dretes no denominen a lo que fa Israel en Palestina com un genocidi? Ses mares seran unes santes, pero, ells…

Els discursos d’odi en les rets i els mijos s’incremeten de forma significativa, sense que l’estat de dret els puga fer front, la maquinaria del fanc funciona perfectament en l’impunitat, li dona ales. Les empreses de rets socials no ajuden gens ni miqueta a bloquejar els mensages de la malvolença, es mes, potencien el caracter viral dels contes alternatius a la veritat al mateix temps que minimisen les repliques autorisades basades en fets, ni tan sols practiquen l’equivoca equidistancia entre lo fals i lo verdader.

Imagens: google,com