Moltes voltes dubte, pero al remat opte per replicar. Est articul respon a un atre: “Treballem pel valencià sense prejudicis” (LEV-EMV 24-8-2025: 3) de Vicent Mompó, president de la Diputació de València i membre del PP.

Mompó es el mateix que en la presentacio de l’ultim llibre de l’academic Abelard Saragossà (Sistema d’accentuació (valencià, castellà, italià, s. XIX-XX) Raons de no assimilar-lo / Com fer-lo assequible) (28-7-2025) feu un alegat del valencià popular (en eixemples com eixir, vacacions, gasto...). I ara no te problema en usar ‘prejudicis’… ben popular, a l’inversa, i relegar ‘prejuïns’ (que suponc que està mes en la linea lexica que defenia).

Intentare oferir un poc de llum sobre esta familia composta pel ‘vulgar’ ‘juï’ i els ‘cults’: ‘judici’, ‘judicial’, ‘judicatura’…

Els primitius

Comencem per ‘juï’. En el Corpus informatitzat del valencià (CIVAL) hi ha 88 pagines que arrepleguen la variacio diacronica i de numero. En singular: ‘juhii’ (1277, 1280, 1284…), ‘juy’ (1287, 1294, 1300…), ‘juhi’ (1293, 1611…), ‘ jui’ (1385…) (en tots els casos es ‘ju-i’). En plural hi ha dos possibilitats, la simple adicio de la marca -s (abundant): ‘juhiis’ (1295, 1296, 1326, 1329…), ‘juhis’ (1344, 1379, 1390, 1401, 1490…), i l’adicio de -ns (en menor representacio que l’atra): ‘juhins’ (1316, 1476, 1490, 1500, 1763…) (com ‘sofans’, ‘tensions’, ‘calcetins’ o ‘sermons’).

La distribucio mostral del CIVAL es curiosa, ‘juï’ / ‘juïns’ van de la 1 a la 84 (ss. XIII al XVIII), de la 85 a la 88 son citacions del s. XIX i en la 88 s’acaba. Es dir, aparentement desapareix en el sigle XIX i no hi ha continuïtat, cosa que si no forem usuaris mos faría pensar que s’ha extinguit. Sabem que no es aixina perque alguns encara diguem ‘juï’, ‘juïns’.

El sinonim antic ‘judici’, judicis’ i sobre tot modern que, practicament, l’ha desplaçat ocupa 86 planes en el CIVAL i el trobem ben repartit (1284, 1295, 1338, 1400, 1410, 1460, 1495, 1526… en autors classics com Roïs de Corella o san Vicent Ferrer), pero l’extensio es enganyosa, estos casos primerencs van de la pagina 1 a la 8, en la 9 ya entrem en 1800-1900, de la 10 a la 27 son cites de 1900 i des de la 28 fins a la 86 son actualissims, del 2000 en avant.

La distribucio mostral del CIVAL repetix, en este cas, lo que denomine ‘model bellea / bellesa’ (en Planificacio idiomatica. Models. Practica, inedit); ‘juï’ representa la major part de les mencions antigues i desapareix modernament, mentres que ‘judici’, mes escas antigament, ocupa son lloc i desplaça l’anterior. Es dir, tenim una forma primitiva viva hui, sense documentacio, i una forma primitiva morta hui, en documentacio.

Els derivats

‘perjuï’ / ‘perjuïns’ / ‘perjudicis’

Com a sinonim de ‘dany’, la forma mes abundant, des de primeries fins a l’actualitat, es ‘perjuï', ‘perjuïns’, en les 33 pagines que n'hi ha. El plural ‘perjuïs’ apareix en pocs casos, moderns (casi tots texts ‘oficials’: AVLl, ajuntaments).

En consonancia en la menor freqüencia de ‘judici’, hi ha una cinquantena de citacions de ‘perjudici’, ‘perjudicis’, des del sigle XIII, pero el restant de mencions, fins a les 423, son modernes, del sigle XX en avant.

‘prejuï’ / ‘prejuïns’, / ‘prejudicis’

Les referencies de ‘prejuï’, ‘prejuïs’, ‘prejuïns’ del CIVAL en els sigles XIII-XIX no tenen el sentit actual, son sinonimes de ‘perjuï’, dany o inconvenient (com aclarix el DCVB i es veu en l’eixemplificacio).

El sentit de creença predeterminada apareix a finals del XIX. Totes les mencions son de ‘prejuïns; l’usen Eduard Martínez (1918), Lluís Guarner (1930), Francesc Bosch (1936), Joan Fuster (1952), Xavier Casp (1982) o Josep Daniel Climent (2007). No será fins 2002 quan aplega la AVLl i mampren el ‘prejudici’.

Imagens: oacnudh.org, elmundodelabogado.com.