Politica i… (I) / Toni Fontelles

4/10/2025

             Per a molts, la politica ha adquirit un significat negatiu que la fa especialment rebujable i que mou ad estes persones a afirmar que no s’ha de barrejar en aspectes quotidians com la llengua, l’economia, la vivenda, el deport, el cine, l’atencio sanitaria, l’urbanisme, la planificacio viaria, els salaris, la jornada laboral, la conservacio de l’ambient, la redistribucio de la riquea, el control de la migracio, la proteccio dels consumidors...

Pero la politica, com a defensa de lo public, dels ciutadans, ho impregna tot, des d’asfaltar unes determinades vies a obligar a indicar l’orige dels fruits secs que comprem. Tot es politica.

L’introduccio ve a conte de les protestes (‘violencia politica’ com alguns l’han definida) que s’han produit contra Israel i l’equip que el representava en La Vuelta de 2025. Protestes que obligaren a la suspensio de l’etapa final en Madrit.

Els critics en lo ocorregut han argumentat que no s’ha de barrejar la politica i el deport. Pero casi tots sabem que el deport s’ha utilisat, i s’utilisa, per a blanquejar regims dictatorials o criminals (com es el cas de l’actual govern israelia). Com Eurovisio.

Antecedents

No son noves ni les protestes ni els intents de normalisar situacions antidemocratiques. Passà en els Jocs Olimpics de Berlin de 1936 que el regim nazi aprofità per a publicitar sa ideologia i donar-li una patina de ‘normalitat’. En aquella ocasio, curiosament, el president del Comite Olimpic d’Estats Units, Avery Brundage, defenia la participacio i que no hi havia que juntar deport i politica. Organisacions jueues i antifascistes reclamaren i feren costat al boicot contra Alemania. Espanya no participà.

No fon l’unica volta. En 1980, en resposta a l’invasio sovietica d’Afganistan, ¡nomes 65 països boicotejaren els XXII JJOO celebrats en Moscu! Entre els no-participants estaven Estats Units, Canada, Alemania Occidental i China. ¿No ha invadit Israel el territori palesti?

Pero si hi ha una accio colectiva per a pressionar un regim es sense dubte la lluita contra el segregacionisme en Surafrica. En acabant de la sublevacio de Soweto (1976) i la mort de Steve Biko (1977), el Consell de Seguritat de les Nacions Unides impongue l’embargament obligatori d’armes contra Surafrica (Resolucio 418, 1977). I ya en els 80 del sigle passat el moviment antisegregacio s’escampà a l’ambit economic en l’anulacio d’inversions, en sancions comercials, la suspensio de prestams, el bloqueig de contes, la prohibicio d’importacions, en desinversio de companyies privades… el castic produi el resultat esperat i en 1994 finalisà oficialment la separacio racial dels negres surafricans.

Separar politica i deport

Entre els defensors d’esta falacia populista estan, ademes del mencionat Avery Brundage, l’Unio Ciclista Internacional o destacadissims dirigents conservadors i ultradretans espanyols. Per la ‘convenient’ separacio de deport i politica, l’incongruent presidenta d’Espanya-Madrit-Espanya, Isabel Díaz Ayuso, anuncià que concedirà la Medalla d’Or de Madrit a La Vuelta i la Medalla Internacional de Madrit al guanyador de la competicio el danés Jonas Vingegaard. Ho justificava: “Así que por el deporte, la libertad y por ser Madrid una región de integración abierta al mundo y alegre vamos a ver estas dos condecoraciones” (El Imparcial 18-9-2025, edicio electronica).

Pero la ‘presidenta apolitica’ no es quedava aci. El dia de la darrera etapa (14-9-2025) felicità personalment als integrants de l’equip Israel-Premier Tech per a desagraviar-los. La dirigent popularista afirmava que els manifestants: “han coaccionado a los ciclistas” i van: “contra el deporte, contra la libertad y contra España” (Diario Red 15-9-2025, edicio electronica).

Algu podra alegar que el conjunt deportiu no es ‘Israel’, no i si. El propietari es Sylvan Adams, amic millonari del president Netanyahu. Vaja, que sap perfectament de qué va la cosa i les protestes.

De totes les maneres, estes actuacions de la presidenta d’Espanya-Madrit-Espanya ¿son les mes adequades per a distinguir politica i deport?, ¿no es ella la que aumenta la politisacio de l’event? Yo diria que si i per aço apuntava abans que es una falacia la separacio ‘real’ d’ambits publics.

Imagens: es.wikipedia.org, 20minutos.es.