Han passat 25 anys de la constitucio de l’Acadèmia Valenciana de la (innominada) Llengua (AVLl) i es confirma la genetica originaria. Naixque en 1999 i es conformà en 2001 de la ma de la politica (del vot majoritari de les Corts Valencianes, no del consens, a pesar de que aixina roda per ahi), i continúa pel cami de les democratiques majories (idiomatiques). Hi ha una variacio fonamental, del caracter exogamic primigeni (eleccio externa dels components: renovacio) s’ha passat a l’endogamia posterior i actual (eleccio interna dels components: perpetuacio). I casi tots contents i repagats.

L’ultima decisio fon tombar (16 vots en contra, dos a favor i dos abstencions) el canvi toponimic de la capital València per Valéncia (Levante-EMV 28-2-2026: 26), a proposta de l’Ajuntament de la ciutat (en els vots majoritaris de PP i Vox). Constate, pero deixe a banda, la quimera de Vox a l’us de l’idioma valencià (p. e.: posar cartelleria en els jardins de Valencia nomes en castella, Levante-EMV 27-2-2026: 20) i la claudicacio del Partido Popular (a una part del qual tambe li destorba l’us i promocio de la llengua minoritaria, desprestigiada i mixtificada).

La peticio reglamentaria anava avalada per un informe de l’academic i professor de catala Abelard Saragossà, partidari de la denominacio Valéncia, en e tancada. Haurien pogut acceptar-la, pero han preferit rebujar-la perque no aporta ‘res nou’ respecte a l’acort (València) que adoptaren en 2016 (Levante-EMV 28-2-2026: 28-29, Levante-EMV 3-3-2026: 22-23, LAS PROVINCIAS 3-3-2026: 3). A l’argumentacio tecnica determinant que la pronunciacio en e tancada es casi unanim entre els valencians, els experts academics han opost l’etimologia de la terminacio -entia en e breu que es la que dona una e oberta. Ells saben, i la romanistica internacional sap, que els idiomes son principalment regularitats, minoritariament singularitats i en alguns casos contradiccions (aparents).

Es cert que ‘Valéncia’ (toponim) i ‘valència’ (comu) formen part del grup ‘paciència’, ‘tenència’, ‘influència’, etc. Una caracteristica fonetica ‘moderna’ originada i emanada des del dialecte central, que en els margens valencians de la llengua encara te e tancada (‘paciéncia’, ‘tenéncia’...) i no es castellanisme. I pareix que aixina era en l’epoca antiga.

Argumentar l‘etimologia en el sigle XXI per a dir-los als parlants que l’orige condiciona i contradiu la fonetica viva no te sentit (les atres dos raons: la tradicio escrita i el corpus normatiu son irrellevants). Es el mateix principi que obliga a escriure -esa (‘fluidesa’, ‘naturalesa’, ‘expertesa’...) el resultat del sufix llati -itia, contra la solucio majoritaria actual -ea (excepte algunes localitats del valencià septentrional) i antiga tambe. Es el mateix principi que dicta ‘altre’ front a l’actual ‘atre’ (antiquissim, ya en els trobadors dels sigles XII-XIII). Es el mateix principi que permet en el llenguage formal la contraccio ‘pel’ (‘per el’), pero no ‘pa’ (‘per a’). Es el mateix principi que admet-recomana ‘construeix’, ‘uneix’, ‘segueix’... front als generals ‘construix’, ‘unix’, ‘seguix’... tambe antics valencians.

Que no es pense ningu que este criteri es ‘cientific’. Es purament ideologic i convencional, i no es atre que la convergencia com a guia de la planificacio formal del valencià. La convergencia en el catala normatiu, el central, es el far de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, encara que es ‘revista’ constantment de ‘genuïnitat’. I no s’amaga ni s’amaguen, està reiterat en el prolec de la gramatica normativa de l’institucio (2006).

Es retorica buida que la presidenta de la AVLl Verònica Cantó declare: “La llengua és dels seus usuaris. Els propietaris són els parlants. Nosaltres tenim l’obligació de recollir tot el corpus lingüístic: el que parlem, el que escrivim, tot” (Valencia Plaza 17-2-2026, edicio electronica). Si no fora un topic ‘la propietat de la llengua’, ¿quín problema real hi ha en Valéncia?

Son banals o demagogics els interrogants de si tenim d’escriure ‘Graná’ (per Granada) o ‘Madriz’ (per Madrid) (Levante-EMV 4-3-2026: 23) atenent a la pronunciacio dels natius. Si els parlants els preferixen. ¿per qué no? ¿No s’escrigue en l’edat mija, en castella, ‘Madrit’ i ‘Valladolit’?, ¿i si posteriorment s’optà per ‘Madrid’ i ‘Valladolid’, està mal? A proposit de ‘Madriz’ i ‘Graná’, esgarrifarà a molts ‘experts’ la següent cita del llingüiste William Bennett: “No hay justificación lingüística para que se prefiera «me han dado mucho trabajo» a «m’an dao mucho trabajo» [...] Cualquier preferencia de esta clase será enteramente subjetiva” (Las lenguas y su enseñanza, Bennett 1975: 19).

De totes les maneres, ¿cóm s’ha d’escriure, en general i en matisos, si no es com parlen els usuaris? ¿Seguirém l’etimologia i grafiarém ‘saper’ (pronunciat ‘saber’) perque ve d’una p llatina, o ‘cat’ (pronunciat ‘gat’) per la c inicial etimologica, o ‘luna’ (pronunciat ‘lluna’) per la l originaria llatina? ¡Ridicle! (vaja, ¡ridicul!).

Ho he dit al principi, (recomane tambe un llibre meu: Planificacio idiomatica. Teoria. Practica, Rogle Constanti Llombart, 2025), esta decisio i moltes atres de la planificacio formal partixen d’un marc institucional ‘genetic’: l’unitat de la llengua (catalana) i d’ahi no se n’eixira l’endogamica AVLl. Tot o casi tot s’explica i està orientat a la confluencia a llarc determini (inclus acceptant ells que hi ha una gran desafeccio idiomatica en l’area valenciana: pero sempre mos/els quedarà Catalunya. Com diém en valencià: s’han fet el darrer conte i avant).

Imagens: google.es, X, archiu ACNV.