Els que es transformen en una bandera son perillosos (recorden el cas de Jordi Pujol, baix de l’estandart amagava missals i millons d’euros). La validea etica d’una ideologia depen de l’argumentacio exposta, perque l’absencia la convertix en una bufa de pato: voluntarisme sense trellat. La contradiccio es una de les primeres senyals de l’entrada en fallida d’un sistema d’idees.

Un eixemple, cap estudi genetic confirma la pretesa catalanitat dels valencians. La seudohistoria no pot fer-li ni ombra als estudis cientifics de la genetica, no cal saber d’epistemologia per a saber-ho. La falacia non sequitur (la conclusio no es deriva llogicament de les premisses) es produix quan es passa de l’unitat de la llengua catalana als Països Catalans (PPCC) i tots els que parlen angles son anglesos. Un absurt sociollingüistic que atenta contra tota la romanistica internacional al vincular la llengua en l’etnia i la seua expressio politica, un triple bot mortal cap arrere, tambe en les formes blanes: comunitat etnocultural o catalofonia. Mes de lo mateix.

Els PPCC rememoren a Adolf Hitler quan practicà el seu imperialisme atroç, basat en la cretina vinculacio que l’idioma compartit identifica a una mateixa nacio, la coincidencia hauria de fer reflexionar a mes d’u dels democrates de tota la vida, progressistes selectius que igual que te reciten la carta dels drets humans, al minut següent te censuren. No estan en el lloc correcte de l’historia.

La genetica mundial corrobora les tesis valencianistes continuistes, defeses entre molts atres, per Leopoldo Peñarroja, Ampar Cabanes o Xaverio Ballester, recentment.

Els valencians ni som catalans ni volem ser-ho, faltar al respecte al desig diafan, expressat en el nostre Estatut d’Autonomia, demostra un supremacisme intolerable, uns es creuen posseïdors del dret a decidir mentres que als atres se’ns nega. La doble vara de medir desacredita intelectualment les pretensions unitaristes d’un desti en lo universal, es una distopia.

La reencarnacio de Jesucrist: Donald Trump

Els redentors, els que es creuen angels enviats a escampar la vinguda dia del juï final o el paraïs en la Terra son els tipics i vulgars llenguts.

En l’historia de les idees me fascina l’unio dels conservadors religiosos en el neolliberalisme, una incongruent barreja molt real i violenta. En la mateixa llinia que el papa Francesc, Lleo XIV condenava el capitalisme perque es una ‘economia que mata’, destruix l’ambient i crea desigualtat. I els destarifats creyents voten compulsivament als que critiquen els pontifexs, observar la gegant contradiccio es mes que un milacre, es impossible. Decades de comunio confirmen l’unio indissociable. La contradiccio mostra la falta de consistencia interna i revela uns atres interessos espuris per a sostindre-la en peu. ¿Que no tindra rao Friedrich Nietzsche quan escrigue que l’ultim cristia mori en la creu?

Imagens: cnnespanol.cnn.com, cronica.com.mx.