AVLl: adeu als ‘valencianistes’ / Toni Fontelles
18/6/2026
El passat dia 16 de juny (2026) es tancava un cicle dels mes penosos per al ‘valencianisme’ en la ‘catalanista’ Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sense sorteig (els tocava per llei) i per la porta gran, com els mestres que toregen davant de bous braus, abandonaren el carrec d’academic els quatre ginets de l’Apocalipsis: Ramon Ferrer (neoconvers, en acabant de caure del cavall), Artur Ahuir (que pretenia fer el valencianisme mes cult i mes divertit, pero la familia es la familia), Àngel Calpe (el poliedrisme sempre te premi) i Alfons Vila (el postulant des del principi a academic i que ho consegui, que no se sap qué ha fet; en paraules d’un academic ya faltat: abandonar una reunio quan s’anava a votar un document important).
¿Qué faran ara? Ferrer i Vila ya estan majors (com yo). No se. Ahuir i Calpe sempre poden usar els contactes populars, que segur que els tenen, per a acomodar-los en algun carreguet en alguna de les multiples i ben pagades institucions que governa el Partit Popular. Institucions que si dirigix el PSOE, les colonisa, pero si son l’extrema dreta i la dreta extrema no.
Sempre podran mostrar la fulla de servicis. No descarte que s’acosten, o ho intenten, al valencianisme oficial. Igual que presenten la fulla de servicis (en blanc) poden presentar les ‘ferides de guerra’ (que no es veuen ni en lupa).
Algu ya s’ha preparat el caminet, el que mes pocavergonya te, Alfons Vila, ha posat un ciri a Deu i un atre al Diable. Ya està colaborant en la RACV, ni ell podia aspirar a mes ni l’atra aplegar a menys (dic d’indignitat, quan a uns atres per manco motius els agrairen els servicis prestats). Vila, un colaboracioniste de manual, ara torna al bando que deixà voluntariament (perque ell anava per ahi demanant el lloc).
¿Els coneixen vostes alguna manifestacio publica d’oposicio a l’actuacio de la corporacio? Han tengut moltes ocasions en 15 anys. ¿Han denunciat el catalanisme, com alguns dels genuïnistes han fet? Com no tenien ni coneiximents ni ous (perque tots son homens), lo maxim que han fet es arracerar-se darrere d’Abelard Saragossà en alguna critica, i para de contar.

Pero tranquils, ahi estan els de la ‘germanor’, caent-los la bava i espatarrats, que no dubtaran en justificar lo injustificable. I a mi me donarà oix. Perque es oix lo que he sentit mentres ells feyen catalanisme i ara volen que se’ls reconega la faena realisada. Com quan entraren els primers ‘valencianistes’ en la AVLl i en una reunio en la RACV mos demanaren que els ferem informes (des de la Seccio de Llengua i Lliteratura) i els donarem argumentacio per a combatre el catalanisme. En valencià diuen que qui es menja la molla, que rossegue l’os (sens accent diacritic, i tot lo mon sap que es una part de l’esquelet).
En este valencianisme no es pot anar ni a la porta de casa. Per sort yo no els necessite. O siga, continuare fent lo que faç mentres puga i quan no puga, que s’apanyen en els propis i en els reconvertits. ¡Menuda tropa!
Au.
Imagens: eltemps.cat, avl.gva.es.

