Nova actuacio de la Generalitat valenciana: oblit a l'estil franquiste

27/8/2016

            Fa ara 72 anys que uns valents valencians republicans ho donaren tot per lliberar a l'Europa facista de Hitler. Des d'eixe temps el seu premi ha segut l'oblit, tant per part del franquisme que ho vea com a una agressio als seus amics, com per part del govern d'esquerres de la Generalitat valenciana (¿No els cauran be els republicans?).

            Els origens de la Novena companyia, a la qual pertanyia el comandant Amant Granell i els seus 150 soldats, partixen de 1943, en el Chad. En aquell temps lluitaven per una França lliure. Des d'este conflicte passaren a Marroc, a on intervingueren per a reprimir els moviments d'oposicio al govern frances, durant l'etapa del protectorat frances de Marroc, en la qual es crearen els primers partits marroquins en vistes a l'independencia.

            El següent conflicte en el que intervingueren fon el desembarc de Normandia, en el dia D, anant en primer llinia d'atac, cosa que va fer que entraren els primers en l'ajuntament de Paris, una volta lliberada la capital el dia 25 d'agost de 1941.

La Novena companyia en Granell al front

            Ya des del moment de l'entrada se produi ostracisme al reconeixer el diari "Libération" per una banda que el comandant Amant Granell (Borriana 1898-Sueca 1972) i la seua tropa eren dels capitosts de les accions, encara que no el nomenava en cap de lloc com a republicà espanyol. L'oblit segui en el propi regim franquiste, a on no se'ls feu cap acte d'homenage. I ara, finalment, un atre acte d'agravi per part del govern d'esquerres del tripartit, que els han deixat en el calaix de l'oblit en l'aniversari de la seua accio.

            En estos ultims anys nomes han tingut lloc tres actes de desagravi: un per part de l'ilustrador Paco Roca, premi nacional de Comic, que li dedicà una obra; un atre per part de la revista "Revers" de Sueca que li dedicà un numero als valencians participants en la Segona Guerra Mundial, en el 50 aniversari del final d'esta; per ultim l'Institut Frances de Valencia li dedicà una placa en les seues instalacions de Moro Zeït, sense cap presencia oficial del govern. Finalment en l'any 2014 "Libération" li dedicà part d'un numero, d'esta manera emmendà l'erro comes decades arrere.

            Es te previst que se li pose el nom de Granell a un carrer en data indeterminada en la ciutat de Valencia..

            Acabada la Segona Guerra Mundial, en 20 homens supervivents dels 150, se li tingue com a frances i aixina aparegue en el famos numero de "Libération" i al poc de temps, quan una radio francesa que li entrevistava com a gal de soca i arrel, hague d'espetar-li en perfecte castella: «Senyors, que soc espanyol». I aixina es sentia, encara que era un dels perdedors de la Guerra Civil. Acabada la contenda rebujà una oferta per a convertir-se en comandant de l'eixercit frances.

            La rellevancia alcançada per Granell en França li servi, una volta finalisada la guerra, per a actuar d'intermediari entre politics monarquics i republicans en el pla ideat pels Estats Units i el Regne Unit per a colocar a Joan de Borbo com a Cap de l'Estat espanyol. Pensà que la millor opcio per a conseguir la llibertat dels seus ideals republicans, era la figura d'un monarca exiliat que, al principi de la Guerra Civil, estigue mes prop de la faccio sublevada que del Govern de la II Republica. No fructificà el pla per a aïllar a la dictadura franquista i, una volta mes, passà de les altes esferes al mon dels mortals.

            Finalment acabà per obrir un restaurant en Paris i, passats uns anys, se despedi de França per a, finalment, retornar a la seua terra. 
            Santander, Valencia i Alacant foren la seua llar durant els ultims anys de la seua vida.

 

Imagens: eldiario.com; lasprovincias.es; aulamilitar.com; elpais.com

Font originaria especial "Libération" del 2014