Per a ofrenar noves glories a Espanya (I) / Per J. Masia

8/1/2020

            Fa un temps, Marta Sánchez nos tornà a la realitat que sol repetir-se ciclicament i es que l'himne espanyol no te lletra. Escoltar a la tenor feu que les estreles hui apagades de Mariano Rajoy i Albert Rivera no caberen dins de si. Per si faltava algu, el nostre Francisco se'n pujà al carro, no podia ser d'una atra manera, es veu que totes les comunitats han de tindre un "bertínosborne". Alguns podrien explicar-nos les ventages de rebentar-se la gola o el pit a lo Tarzán repetint l'estrofeta de l'himne de l'exposicio regional, convertit en himne dels valencians, perque yo no les he vistes en ma vida.

            Gaetà Huguet intentà promocionar una alternativa en una lletra mes reivindicativa com Vent de ponent, pero no prosperà. En un poc de perspectiva historica racional i aseptica, qualsevol sabria que hem segut mes temps valencians que espanyols. Tambe coneixera quàn nos ana millor, si junts o separats, pel cami recordem que hem sigut l'ultima mona en finançacio. Miren a vore quàn començà la decadencia valenciana i si l'unio o el centralisme estaven presents, es dir, si intervingueren una miqueta en la decadencia posterior al XV. 

            Si com plantegen els historiadors el concepte d'estat-nacio es un invent modern, generalisat o consolidat en el sigle XIX, la castellanisacio o espanyolisacio de les nostres terres i l'abando de la cultura valenciana nos ve castigant des de prou abans, en especial a la llengua prohibida.

            Per si faltava poc pari la burra, des de l'ultima centuria patim la catalanisacio –Rossent Gumiel la denuncià en 1906­–, que es consolidà en l'ultim terç del sigle XX, de forma total en l'administracio publica, les universitats i les escoles. Tenía igual que governara l'esquerra que la dreta o una dictadura, al pancatalanisme se li deixava fer cami o se l'ajudava directa o indirectament. Per a mes inri, el valencianisme es quedà orfe de representacio per la fagocitacio d'Unio Valenciana per part del PP. Lo penos es que alguns valencianets encara preguen perque tornen els que mes mal nos han fet. Recorden que membres destacadissims de LRP i la RACV firmaren a  favor d'Eduardo Zaplana, el delinqüent, i l'efecte fon que al dia següent UV deixà d'estar en les Corts Valencianes i abans ixque de l'Ajuntament de Valencia. Al grup PP-LRP-RACV se li uni el diari "Las Provincias" i es convertiren en els quatre ginets de l'apocalipsis del valencianisme ¡qué pocs s'enrecorden d'aço!

            Llegir cóm exoneren o eliminen la responsabilitat dels populars front al pancatalanisme eixercit pel PSOE resulta ridicul, absurt i injust, pero clar, als "nostres" ideologicament els ho hem de perdonar tot, ya saben, Deu els cria i l'ideologia els junta. Pensen que nomes la dreta els salvarà de l'esquerra pancatalanista ¡cóm si el PP no haguera fet pancatalanisme! Els populars tenen les millors fites i fets en manipular i robar. Nomes un ¡nyas coca!, existix una cosa que es diu AVLl i que oficialisà la normativa catalana, lo que mai s'atrevi fer el PSOE, pero te igual. Li haguera resultat mes rendable a la Generalitat de Catalunya conquistar la nostra nacio subvencionant al PP, ¡pero no els feu falta, perque ho feren debades i mentint!

            Els regionalistes valencians o valencianets es contenten en ser del Valencia CF, fer-se una paella els dumenges, acodir ad alguna festivitat religiosa o ser fallers i "defensar" el valencià en castella quan no en faltes d'ortografia. Curiosa forma d'amar una llengua, destroçant-la cada vegada que l'escriuen.

Imagens: diari "Valencia Hui"

J.Masia