Un bot: l’ultimatum a Hamas

Dilluns (29-9-2025), el president dels Estats Units, Donald Trump es reunia en son homolec israelia, Benjamin Netanyahu, per a presentar-li l’ultima ocurrencia per a la regio. En la futura planificacio nomes hi ha un parell de concrecions i un ultimatum al grup terroriste Hamas per a que l’accepte o s’atenga a les conseqüencies.

Basicament, la proposta (de 20 punts) exigix un alto el foc, l’entrega dels rehens per part d’Hamas en un determini de 72 hores, Israel amollaria uns 2000 palestins (350 dels quals condenats a cadena perpetua), el desarmament d’Hamas i la retirada gradual d’Israel de Gassa.

Gassa tindria en un futur indeterminat un comite palesti ‘tecnocrata i apolitic’ baix la supervisio d’un ‘directori de pau’ internacional liderat per Donald Trump i Tony Bair (el mort reviscolat, que tenía encomanada la pacificacio de la zona alla pel 2007, sense resultats).

U dels dubtes es el paper de l’Autoritat Nacional Palestina que, en el pla de Trump, sería reformada abans de reprendre el control del territori. S’ignora en qué consistixen les reformes ni quàn ‘controlaria’ la zona.

Respostes

Pendents de qué dira Hamas, a les poques hores de la reunio Trump-Netanyahu, este declarà que no apoyarà la creacio d’un estat palesti i que els seus soldats continuaran desplegats en la majoria de Gassa.

La pregunta del millo es: ¿voste compraria un ‘pla de pau’ a on no pinta fava, tot son vaguetats i que el seu adversari ya ha anunciat que no està dispost a complir?

¿Per qué passa lo que passa?

Moltes voltes m’he preguntat per qué el Partit Popular obtingue majories absolutes aci des de 1999 fins 2015 en que perde el govern autonomic en favor de les esquerres. Pareixia inexplicable que en els anys algits de la corrupcio i de les corrupteles que l’envoltaven i naixien de l’entorn del poder, en mans del PP, este continuara guanyant. No cal escarbar en el fondo de la bojaca. Per a mi la rao era i es molt senzilla: partint de que el vot es un pacte d’identitat i de confiança entre elegits i electors, estos li otorgaven la victoria al PP perque havien furtat, estaven furtant o pensaven furtar (que es lo que estava passant; molts dels casos encara s’estan jujant i dirimint en els tribunals).

Ara, la pregunta es: ¿per qué en Israel hi ha un govern de coalicio entre la dreta i l’extrema dreta? Senzillament, perque es un reflex de la societat (sicopatica) israeliana que es la que deposita la confiança en uns determinats partits d’estes ideologies. La prova indirecta es que les minoritaries manifestacions contra l’eixecutiu son principalment per la tornada o la recuperacio dels rehens en mans d’Hamas o d’uns atres grupusculs terroristes palestins, pero no per les eixecucions indiscriminades de palestins, de majors i de menuts. Segons una enquesta, quan havia passat un any de la matança d’israelians (7-10-2023) (no soc conspiranoic pero es dificil creure que els servicis secrets d’Israel no saberen res), un 61% dels jueus opinava que els palestins no tenien dret a un estat propi i un 83% dels interrogats considerava que l’actuacio de l’eixercit era etica (en aquell moment ya hi havia ¡42.000! palestins massacrats). ¿Ho entenen? (eldiario.es 8-10-2024).

Per a arrematar. La disquisicio de si es ‘genocidi’, ‘massacre’, ‘crisis humanitaria’, ‘crims contra l’humanitat’, ‘guerra’... es important, encara que no hauria d’ocultar que li podem dir com vullgam, pero no deixa de ser una ocupacio militar d’un territori que està causant millers de morts (65.000) i de ferits (167.000), a banda de ‘victimes colaterals’, 225 periodistes (¡quína casualitat!, mai tants periodistes han mort en un conflicte belic).

I les victimes (dels nazis) es convertiren en bochins (dels palestins). Yo condenaria a tots els jueus, diariament i de per vida, a vore La lista de Schindler.

Imagens: Telegram, RTVE.es.