¿Quína relacio te tot aço en el 8 de març? Lo dels trens que estan passant i alguns no s’enteren.

El PP ha canviat d’opinio en redo en acabant de les multitudinaries manifestacions de dones, i homens, que tingueren lloc en moltes ciutats espanyoles i en moltes atres parts del mon. El virage començà quan, vist l’impuls que estava adquirint la convocatoria, el propi president del govern Mariano Rajoy desautorisà –dient que no se reconeixia en les declaracions d’aquelles– a la seua ministra de Treball, Fátima Báñez, i a la presidenta de la Comunitat de Madrit, Cristina Cifuentes, que anaven a fer folga a la japonesa… treballar mes i mes hores… que els ho diguen als que cobren uns misers euros per anar a estall… a la japonesa.

Folga a la japonesa a l'estil espanyol 

I si volen una atra prova de cóm els passen els trens ad alguns, ahi tenim al bisbe de Sant Sebastia, José Ignacio Munilla, que criticà la folga feminista del 8 de març per ser obra del diable, i mentres, l’arquebisbe de Madrit, Carlos Osoro, afirmava que la Mare de Deu estaria disposta a secundar la protesta… encara que en son temps no crec que poguera obrir ni la boca a pesar de ser mare de qui fon. A vore si nos aclarim que la mateixa cosa no pot ser simultaneament obra del cel i de l’infern…

          I tornant a les movilisacions. Febrer i març s’estan emportant la palma per als jubilats que estan eixint al carrer semana si i semana tambe per a reclamar lo que, des de qualsevol punt de vista, es just: aumentar la pensio conforme puja el IPC, perque si no cada any aniran perdent poder adquisitiu encara que nominalment la sifra percebuda sera major. No soc economiste, pero se sap que les jubilacions son inversions contracicliques i que en epoca de recessio servixen per a estirar del carro del consum. ¿Es tan dificil intuir que si inyectes 10 o 20 euros mensuals en eixes pensions eixes mateixes quantitats entraran en el circuit del consum i de la produccio? Perque es un pensament irracional que si viuen ajustats economicament, els yayos van a dedicar eixos increments retributius a aforrar.

          Cada dia es veu mes que hi ha grans sectors de les poblacions mundials movilisats. Aci teniem abans les marees (sanitat, educacio…), pero es que ara s’han apuntat a la llista les dones i els pensionistes. Pero es que en Iran les revoltes que s’han registrat no fa molt s’han degut a la carestia de la vida i a l'altissim nivell de desocupacio que hi ha –un 40 %–. En Estats Units han segut els jovens de l’institut de Florida, a on a mitan de febrer un exalumne matà a 17 adolescents, els que han mampres una campanya contra les armes en aquell païs i que ha obligat a fer minimes concessions a l’administracio nortamericana, al propi president Donald Trump, tan vinculat economicament a la poderossissima Associacio del Rifle.

          Front al major control que reclamen i que tenen els poders economics institucionalisats, amples sectors de les societats estan exigint, cada vegada mes, transparencia i democracia, justicia distributiva, millor gestio de lo public, primar a les persones… en definitiva, una major participacio front a la representacio. Una major democracia en la qual tots i totes sigam consultats i pogam decidir i ser mes corresponsables, front a una democracia representativa en la qual una volta li has donat el vot al partit o al politic… has de callar fins a la proxima. I no, no es aixina com pareix que una part molt important dels ciutadans vol que siga la societat del futur.

 Imagens: Cifuentes tejerina, publico.es
                 folga a la japonesa, (satira), e-faro.info 

                                                                               Antoni Fontelles