Quan els okupes son els juges / J. Masia

15/9/2022

Des dels mijos de comunicacio es fan campanyes de publicitat que criden al cel. A banda dels beneficiats, els ultims partits politics estatals, es destacable l’atencio sistematica particular a qualsevol astracanada de VOX o l’ayusada del dia, els mijos de comunicacio els fan la campanya gratuïta, mentres que el valencianisme corre la sort contraria: l’ocultament. Activitat mediatica impagable tambe per a les empreses de seguritat arran de la okupacio, un fenomen residual o no tan estés com difonen i que diversos juges han desmontat (https://www.youtube.com/watch?v=Jst-qRRk5Xo; https://www.youtube.com/watch?v=0ddfzyY3glo).

Algu està mentint i entre els juges o l’ultradreta, ya saben a quí trie. No descarte que es millorable el proces de llançament especialment en lloguer comercial. Si l’arrendatari no justifica el pagament no cal tutela judicial perque el llançament immediat sol ser un any, esta dilatacio en el temps acumula destroça i impagaments −ho se de primera ma−, aixina que l’intervencio policial desocupant sería suficient i llegitima. De lo contrari, el perjudicat es sempre l’arrendador i aço es injust.

L'obsessio compulsiva per la seguritat i l’orde son la gasolina per a l’ultradreta, aixina que cada vegada que s’inventen o magnifiquen inseguritats i desordens ya saben quí puja. I alguns estan preguntant-se les raons de la pujada dels partits d’ultradreta, lo estrany es que no pugen mes en este context difos de tanta incertea i catastrofe que servix tambe als fondos d’inversio o els voltors a fer el seu agost, pujant la prima de risc o comprant a preu de saldo. La dreta, el conservadurisme i el neolliberalisme s’entenen massa be per a anar en contra de l’interes general.

La no renovacio del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per part dels partits politics, en especial PP i PSOE, es illegal perque incomplix la sacralisada i violada Constitucio Espanyola (CE). El PP es resistix a perdre el control sobre els juges que tan favorables son als seus interessos de corrupcio, els que ignoren quí es “M. Rajoy, el asturiano o el barbas” o el cas de l’inimputable Cospedal que estava en tots els saraus. El senador del PP Ignacio Cosidó es bafanejava de controlar el Tribunal Suprem per darrere. Podriem recordar tambe les escoltes entre la “gran esperanza azul del valencianismo” Eduardo Zaplana, i l’atre delinqüent, tambe president de comunitat autonoma gavinera, Ignacio González, parlant de colocar o llevar a fiscals o juges… Recorde per als desmemoriats o mantafulers que Zaplana es el delinqüent-idol de Lo Rat Penat i la RACV, ara defenestrat, pero substituit per un atre pancaespanyoliste, Carlos Mazón en entrar en l’IVAJ proscrigue les NdP que utilisaven en la direccio de Chimo Lanuza, al minut següent, el valencianiste popular es dedicà a escampar la normativa catalana en la ma esquerra mentres que en la dreta lluia la corresponent bandera d’Espanya. El primer acte del nou dirigent fon en la RACV i no li preguntaren per la seua aposta pel catala. ¡Ai, la memoria!

Ara el CGPJ, en 4 anys en funcions a l’esquena i llimitat funcionalment com en els nomenaments a causa de tal condicio, torna a caure mes fondo, si es possible, en el pou del descredit institucional i la conjura dels necis perque no renova als dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que li toca, com sanciona la CE, pero no passa res. ¿Algu s’ha plantejat crear algun procediment per a desatascar o neutralisar estos bloquejos anticonstitucionals dels antisistemes dretosos? Es que resulta llamentable per antidemocratic observar cóm els garants dels compliment de la llei no practiquen en l’eixemple. ¿Nos quedem en els braços creuats?

El paperot dels juges es esperpentic perque se’ls ha apegat la cadira al cul, si foren d’una atra manera podien haver practicat la decencia i la dignitat en dimitir, en expirar el seu mandat fa 4 anys. La busqueda de la dignitat perduda es ciencia ficcio, lo que els va es l’erotica del poder, figurar i cobrar perque l’ego es superior a la llei, a la vergonya i a l’interes general.

L'explicacio ad este circ es que el PP vol mantindre les majories conservadores perque els va la vida i la reputacio. Per aço, com el fi justifica els mijos, violen la llei de lleis i no accepten el resultat democratic de les votacions que capgira la relacio de forces dins de les institucions, no fa molt parlaven d’illegitimitat d’un govern triat democraticament. Mes miserable no es pot ser.

En mitat del partit no es poden canviar les regles de joc. En este sentit deixe apuntat, en plena sintonia en els estandarts i recomanacions europees, que necessitem un sistema d’acces mixt: politic i meritocratic. Politic perque necessita contrapesos, contrarrestar el pronunciat biaix de conservadurisme dominant en la judicatura. Segons el CGPJ, a data de 30/9/2021, les tres associacions conservadores acumulen 2.525 juges i les progressistes en tenen 454; els afiliats sumen el 56,1% del total, 5.320 juges en actiu. Per si no està clar l’assunt i en plena sintonia en les sifres, el president del TC, Pedro González, afirmà que “Los juristas somos casi todos gente conservadora, porque el Derecho es una ciencia conservadora” (El País, 1/9/2022). Per lo tant, la politica corregirà el desequilibri, almenys en les ocasions en que governen els progressistes o es cree algun instrument correctiu, com hi ha en la llei electoral, perque si hi ha algun iluminat que crega que la cooptacio es un procediment democratic…, i ha de ser meritocratic per a evitar amiguisme i arbitrarietats.

Algun dia, si volen aumentar la credibilitat de la denostada justicia, els grans partits i tots a una hauran d’aumentar considerablement l’inversio en mijos i en mes personal. En l’Estat Espanyol tenim 11 juges per cada 100.000 habitants versus els 22 de la mija europea o els 24 d’Alemanya -que triplica l’inversio de l’Estat Espanyol. L’insuficiencia es convertix en forats per a que la corrupcio s’escape per prescripcions, les dificultats d’acces a caus fiscals, les reduccions de condena per dilacio, l’hipertrofia d’aforaments, per l’amiguisme −¿cóm podra “Concha, hoy y siempre será Concha” processar a la brillant María Cospedal monologuista del finiquit en diferit i autora de la frase?−, etc.

Que els partits politics, en especial el PP i el PSOE, es desatenguen del problema per a millorar la situacio, nomes pot ser explicat perque els va la supervivencia, han de conservar com siga el foradat parany per a on s’escapen els pardals mes espavilats. I si els fa falta mes, tenen els indults. En benefici propi no escatimen recursos.

Obres son amors i no bones raons.

J. Masia

Imagens: huffingtonpost.com, roquetashoy.opennemas.com, aqui.madrid,