¡Que la disolguen! (l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) (II) / Antoni Fontelles

27/7/2018

             La genuflexa submissio 

            La llei de creacio de la AVLl, en l’articul 9.2., definix que “Podra, tambe, l’Academia Valenciana de la Llengua tindre relacions horisontals [d’igual a igual] en les diverses entitats normatives de les atres llengües de l’Estat” (Fontelles, 1998, 136), i en el 9.3. s’afirma la possibilitat de colaborar en uns atres organismes cientifics, academics o culturals. 

            ¿Qué diu realment?, “El primer punt –el 2– permet que esta academia tinga relacions verticals –de subordinacio– respecte a l’IEC. Aço per una rao fonamental, el modalisador «podra» implica que les relacions que establixca la AVLl no son «necessariament horisontals», sino que «poden ser horisontals». Es mes, com es un verp de possibilitat, no nega, ni exclou, que les relacions, si les establix, puguen ser de caracter vertical –de subordinacio– respecte a l’organisme normatiu del catala, perque es impensable que siga al reves.” (Fontelles, 1998, 137). 

            Aixina, el passat dia 1 de juny, l’institucio aprovà (copià) varies modificacions dels signes convencionals: accents diacritics, guionets, escritura de r / rr i reduccio d’algunes dieresis. 

            Obviament, el ‘canvi’ el rodejà de tota la fullaraca llegalista i procedimental: reunions, esmenes, comissio, dictamens. O siga, tot lo que han de ‘treballar’ per a justificar el jornal, sense fer un brot. 

            Entrem en els raonaments i la justificacio de la decisio: “És un fet que durant dècades s’ha pogut constatar les dificultats que comporta l’aprenentatge i l’assimilació de determinades convencions gràfiques. Actualment hi ha consens entre els ensenyants i els usuaris en general que una reducció dels accents diacrítics, així com una simplificació de les convencions sobre l’ús de la dièresi i del guionet, i uns criteris flexibles sobre la representació gràfica del so vibrant [r] quan apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical, facilitaria l’escriptura i permetria evitar memoritzacions innecessàries.”. Es tractarà d’un clamor intrasectorial –educacio– o de l’inframon, perque no ha tengut reflex mes que en uns pocs articuls en la prensa valenciana i en un bloc personal… que yo sapia; una volta aprovat per l’IEC. Ni abans ni en acabant he vist cap de debat o de disputa. 

            Si nos quedem en la lliteralitat de l’exposicio, quasi quasi nos fan creure que han descobert les dificultats d’aprenentage d’unes c-o-n-v-e-n-c-i-o-n-s ortografiques a-r-b-i-t-r-a-r-i-e-s, pero no corregam perque “s’ha constatat” fa decades, ¿ells?, ¡impossible!, perque no porten ni dos decades. Provablement ho hauran constatat uns atres, que els han guanyat la ma (encara mantenen est accent “mà”, perque es pot ‘confondre’ en el possessiu ¿no?).

 

 

 

            Pareix que docents i discents s’han posat d’acort en que lo dels diacritics (‘feliçment’ recuperats, en 2003, per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana –RACV–), lo de les dieresis (‘graciosament’ ampliades, en el mateix paquet de 2003, per la RACV), lo dels guionets i no parlem de les r / rr intervocaliques, era un fangar o un pou sense fondo, com vullguen vostes. En el cas dels accents diferencials nomes te sabies els mes freqüents per l’us –“més”, “és”, “sí”, “sóc”…–, pero quan aplegaves al “rés, “pèl”, “sòl” o alguns atres mes estranys… te perdies i havies de consultar la llista. ¿S’han parat a pensar en l’escas rendiment idiomatic que tenía la regla? 

 

Imagens: nova accentuacio de la AVLl, elperiodicodeaqui.com
                sumissio de la RACV, infoguiavalencia.com

 

 

Antoni Fontelles