¿Per qué no premien a Eduardo Zaplana? (I) / J. Masia

26/5/2018

La majoria no s'enrecordaran, els adanistes ho ignoren i tampoc volen saber i els que encara recorden alguna cosa callen i fan com si no haguera ocorregut res. Conductes que no es podrien catalogar dins de la virtut o dels principis categorics kantians. Esta es l'historia d'una mentira, la d'un moviment que senyala les faules catalanistes i es incapaç de vore les que construix ell respecte al PP, recorden el refra de la viga i la palla. Karl Popper afirmava que la critica es important i l'autocritica es la mes important de totes les critiques, puix com si passara un carro. L'autocritica es una utopia per als pusilanims.

El PP es el problema, no es la solucio. ¿No ho creuen? ¿A ón està Unio Valenciana? ¿A ón està el catala en els coleges? ¿No es autoritat normativa la RACV en majories absolutes del salvador PP? ¡¿Ché, cóm pot ser aço?! La proxima frase de moda sera: ya toca, ara es de veres, el PP nos salvarà. No patixquen.

El fervor populariste de les diferents organisacions valencianistes es vomitiu. ¿Pot ser valencianista una associacio que premie als majors catalanistes de l'historia mundial? ¿Cóm permeten els socis que les entitats estiguen infectades de peperos? Per a mi no son valencianistes aquells que apoyen als catalanistes –en el cas del PP encara es millor perque son pancaespanyolistes–. Dir-se valencianiste i donar soport al PP necessita una mescla d'imbecilitat, conducta immoral i masoquisme. No es de rebut que Joan Fuster, fent la mitat, siga l'enemic public numero 1 i al mateix temps els populars passen per ser valencianistes. Estem envoltats de gent que nos intenta manipular i enganyar. El PP ha fet bo a Fuster, recordem que este no s'amagava en afirmar la seua catalanitat radical. Inclus la prensa de dretes ven a Compromís com a valencianistes, no es d'estranyar si ho acceptem tot.   

Es menester recordar les vegades que siga necessari algunes qüestions que en el pas del temps alguns han volgut oblidar o per motius d'una germanor suïcida han amagat en el cau de la memoria; d'aquella pols estos fancs. Escrivia el feligres zaplaniste Enric Esteve "crec necessari continuar la defensa del valencianisme, apostant pel proyecte ample, integrador i renovador oferit a la societat valenciana per Eduardo Zaplana" (Las Provincias, 11-6-99). Rubricaren el manifest pel "Reconocimiento valencianista al presidente Eduardo Zaplana", els zaplanistes: Voro López, Federico Martínez, Carles Recio, Artur Ahuir, José Aparicio, Vicente Rebollar, Alfons Vila, Ramon Ferrer, etc. ¿Coneixen ad algu? No entraren tots a la AVLl perque no cabien. ¿Cóm calificariem l'actuacio d'estes eminencies "valencianistes"? Si rastrejaren vorien cóm els pujà el nivell de vida i al que no, era perque no li feya falta, en la dretor anticatalanista els era suficient. Tambe podran vore a ón pararen membres de la seccio de llengua o el "Lletraferit", que fon el promotor dels accents que adoptà la RACV, convergents en el catala, ara escriuen en perfecte catala, uns atres "benpagats". Tot el que fa mal al valencianisme te una recompensa mentres que els que nos mantinguerem enfront de tant de regionalisme dretos, traïcio, desidia i mediocritat patirem les conseqüencies.

El conegut com a encantador de serps, tocant la flauta als caps de les dos entitats mes conegudes, la RACV i LRP, els enlluernà i els feu ballar. Casp en els famosos "15 minuts de panoli"­–que duraren mes d'un any– consagrà la seua traïcio i acceptà llegitimar la AVLl; Enric Esteve i els que l'envoltaven milloraren les seues condicions socieconomiques despuix de lloes i manifest varis. Si el valencianisme fora un grup els haguera rebujat, al no fer-ho denota que es la conjuncio de diversos grups en interessos i principis ben diferents. U d'ells no te cap inconvenient en anar de la ma "de una organización delictiva" (Manuel Morocho, cap de la UDEF, dixit) i condenada en la sentencia de Gürtel, a on consta absolutament acreditada la caixa b del PP. Si tota la corrupcio popular no impedix ad alguns creure que es l'unica opcio contra els rojos- terroristes-bolivarians-marxistes-catalanistes es que el seu cervell està corrupte. Qui vota a corruptes es un corrupte.

A que no se'n recorden que a l'endema un grup de valencianistes, els que no nos venguerem, els que ens mantinguerem fidels als principis fundacionals del valencianisme d'estricta obediencia valenciana aprovarem un contramanifest. Entre uns atres, estavem Antoni Fontelles, Chimo Lanuza, Manolo Gimeno, Josep Boronat, 25 firmes en total, tambe el qui els escriu (Levante, 13-6-99).

 

Retall de diari a on consta la llista de la dignitat. Els firmants que rebujaren el reconeiximent fet per uns atres a Zaplana

 

Ara la pregunta del millo: ¿podem ficar al mateix nivell a les dos classes de firmants? Es poden preguntar ¿Els ha anat igual de be en la vida? ¿Per qué a dia de hui encara alguns son capaços de creure que l'honradea o la credibilitat dels dos grups es igual? ¿Per qué nos demanen la germanor en els que apoyaren la AVLl i el manteniment del catala en les escoles? ¿Creuen que no es aixina? Passen i vegen.

La llei transitiva de la llogica es: A → B →C ; A → C; es llig: com A implica B, B implica C, per lo tant, A implica C. Els firmants (A) s'implicaren en Zaplana (B) que feu catalanisme (C). Els firmants (A) estan involucrats en el catalanisme de Zaplana (C). ¿Alguna cosa que dir?

Els acolits o entraren en la AVLl, o volien integrar-se i no els deixaren per ser vetats com es el cas de Voro López –en acabant recorde que demanà perdo–, o tingueren algun premi. Queda clar que llogicament i factualment Voro López, Carles Recio, Artur Ahuir, José Aparicio, Federico Martínez, Vicente Rebollar, Alfons Vila, Ramon Ferrer, etc., favoriren indiscutiblement el catalanisme del PP. Com la llogica, mal que els pese ad alguns, no enten de filies ni fobies, ni es refutada per opinions, aço es lo que n'hi ha, els agrade o no. Alguns es dediquen a accentuar "a la catalana", com mana la RACV –en contra del criteri sociollingüistic de maximisar diferencies–, creent que es un acte inocent quan realment els manipulen. ¡Ai mare quín desori! Tanta inteligencia junta m'obnubila.

¿Per qué no anem a parlar en Eliseu Climent per germanor? ¡Ui, no, que es panca! ¡Clar, el PP no ho es! Este partit ha fet mes pancatalanisme que tot el catalanisme dels ultims 100 anys. Per lo tant, acostar-nos a u o a un atre es una qüestio d'ideologia politica en l'eix esquerra vs dreta que no en el del valencianisme. Ho repetixc, el valencianet que vota al PP es de dretes, no es valencianiste perque sino no votarien al que ha fet mes pancatalanisme en l'historia de l'humanitat. Es l'ideologia de dretes, que no el valencianisme, la que no vol vore ni en pintura a Eliseu Climent –per ser de "l'esquerra catalanista"–. Si el valencianisme fora l'element decisori hauria de triar forçosament a l'aficionat catalaniste de 3i4 perque ha fet quaranta vegades menys catalanisme que el professional PP. Almenys "Eliseín" –com el nomenava Joan Fuster– diu lo que pensa, sens amagar res, es una caracteristica molt valorable, que no es poca cosa, entre tant de furtamantes.   

 

Imagens: Retall diari 1, la llista der l'indignitat, Diari Levante 12-06-1999
                              Retall diari 2, la llista de la dignitat, Diari Levante 13-06-1999

J. Masia