Rajoy (Mariano), tu as un problème! / Antoni Fontelles

23/12/2017

           Les eleccions autonomiques de Catalunya (21-12-17) han repetit lo que ya sabiem alguns –a posteriori– que: pam amunt, pam avall, ¡tots pixen pel melic!; o siga, aquella societat està fragmentada en dos, practicament per la mitat i els independentistes formaran govern i faran president a Carles Puigdemont –en l’exili– i tornaran a la mateixa ‘cantà’. Tinc molt clar que aço repercutirà en tota la societat espanyola i m’olore que aci prou mes, per raons –identitaries– massa conegudes. 

          Unes constatacions: la movilisacio ha segut altissima i la participacio s’ha situat vora el 82 %, com correspon a un conflicte molt polarisat; l’independentisme s’ha consolidat en la majoria parlamentaria ya que te 70 diputats (Junts, ERC i CUP); l’unionisme es queda en minoria en 57 escans (C’s, PSC i PP); els guanyadors dels comicis son Ciutadans que han superat, en diferencia, a Junts i ERC i que han fagocitat al PP; es comprova que els martirs en preso o en l'exili "venen"; el vot confirma la victoria de l’independentisme –2.063.000– front als unionistes –1.889.000–, i en mig queden els Comuns –323.000–; els socialistes no han tret lo que esperaven i els Comuns han baixat perque els seus plantejaments han resultat quasi invisibles a l’electorat en un conflicte d’alta intensitat; el PP ha patit l’exit del que pot ser el seu relleu generacional –i estatal–, de C’s (he de reconeixer que creïa que a la llarga la papereta tornaria al solc d’a on ixque: el PP… pero ara… tinc dubtes); la CUP no ha eixit ben parada –tal volta estava sobrerrepresentada– pero continúa sent decisiva per a la majoria absoluta. 

          Els resultats ya s’han cobrat la primera victima politica, ha dimitit el cap de gabinet del president, Jorge Moragas ¿sera l’unic?, ¿no hi hauria que mirar un poc mes amunt com a maxim responsable de la gestio del problema? (segur que molts ho han pensat ya, lo que passa es que el relleu encara es nonat provablement). 

          El PP ha patit la seua propia medecina que es la llei electoral, quasi segur que una reparticio mes proporcional hauria donat uns atres resultats i a lo millor ben diferents… pero clar si en un 30 % de sufragis te majoria absoluta en el Senat… ara en 184.000 vots es queda en tres diputats front al PSC que en poc mes del triple trau 17 escans o d’ERC que en cinc voltes mes vots obte un benefici deu vegades superior en representants… 

          ¿I ara qué? Tocarà assentar-se i ‘negociar’ perque es dificil governar permanentment per mig del 155. Hi ha una mitat de la societat catalana que vol una cosa i l’atra mitat que preferix lo contrari. S’ha de garantisar el dret de tots i tambe el del restant de ciutadans espanyols. Tinc panic perque quan el govern central ha ‘negociat’ l’estabilitat en els dirigents catalans… hem eixit tocats de l’ala i no crec que ara no vaja a ser igual. 

Lo dit, ¡Rajoy, tens un problema!, pero ¡Unio Europea, tens un problema! 

P. d. Com no m’ha tocat la grossa continue sent tan ric com abans.

 

Image: Rajoy te un problema, publico.es

Video: Tu as un problèm, Youtube,
Marcel Boungou + Paroles, ruthemmanuel777  

 

                                                                     Antoni Fontelles