Passen els dies i per a aquells valencians que tinguerem la sort de que la punyetera Dana del passat 29/10/2024 fisicament no nos fera res, perque moralment tambe estem tocats, tornem al nostre dia a dia com de costum. Encara que personalment se me posen els de punta a cada moment que faig coses tan sencilles com tancar la porta de casa, duchar-me, obrir la nevera, pujar al coche per anar a treballar, comprar o anar al mege. M’aborrone pel fet de vore a la meua dona, fills i mare al pensar en tantes i tantes families que unes coses de moment no les poden fer i unes atres no les podran fer mai mes. Aci es a on el cap no para de pensar i reflexionar.

          Aço que ha passat tot lo mon sap cóm s’haguera pogut evitar i hem de fer entre tots l’esforç, com en l’ajuda i solidaritat, per a que no torne a passar.

          El sistema que guia les nostres vides nos agrade mes o manco es politic, per mig d’una Monarquia parlamentaria que te en la Constitucio el centre i l’ordenament juridic d’Espanya.

          Llavors ad estes altures tot lo mon te clar que els efectes tan destructius i en tant de dolor ha segut culpa de TOTS ELS POLITICS ELECTES que des de 1978 han governat l’estat. Permitint. primer, construir per tot arreu sense tindre en conte la maxima de no deixar edificar mai en zones inundables, i que els nostres vells sempre han tingut clar i per aixo el dit de “a vora riu no faces niu”. Segon, una volta han deixat edificar que manco que arreglar els barrancs com recomanaven els experts. Com varen fer en temps de la dictura en el caixer del Turia, que pagaren els valencians de la seua bolchaca ique tan be ha funcionat en la punyetera Dana. Tots sabem per qué no s’ha fet res per arreglar els barrancs. La corrupcio per desgracia forma part tambe del nostre sistema politic isegons vota la gent li te igual.

          Estos dies, dona oïx, vore com en este païs ningun politic en poder de gestio fins ara, assumix cap responsabilitat i lo de dimitir, sona a rus, es dediquen a culpar-se uns a uns atres i s’aferren als carrecs, clar en ell els va la pasta.

          No entenc per qué estos mateixos que han provovocat tant de mal hagen de ser els que ara s’empenyoren enapanyar-ho. Si com a societat forem tan madurs com nos pensem, en tot l’estat la gent tindria que estar bramant per a que se’n vagen a sa casa, canviar el sistema i posar gent preparada per a cada lloc. Errar es d’humans, pero el que la faça que la pague, no com ara que el que la fa damunt cobra.

           Nomes nos recordem de Sta Barbera quan trona, per aixo per als valencians nos a aplegat l’hora de si o si canviar i quina millor manera que des del sentiment d’afecte que tenim per valencia i tot lo que nos fa unics. Deixar ya d’ofrenar d’una vegada per totes. Ya que el problema es politic, reforcem els nostres partits per a que tinguen representacio i poder, per a fer les coses en clau valenciana. Recupererm la nostra llengua valenciana, tan desapareguda com està de les escoles i institucions. Sense renunciar a res ni a ningu demostrem al mon que nos alcem i tornem…

           ¡¡Valencians!! Baix els plecs de nostra Senyera germans… Revalencianisent-nos