Les injusticies me molesten vinguen d’a on vinguen, les faça un capità general o un soldat, provablement quan mes galons pijor. Tinc una certa trayectoria a on no m’ha dolgut, gens ni miqueta, denunciar-les a pesar de tots els pesars. Es el cost i el sacrifici per ser el enfant terrible i es que la faula, la desmemoria o el silenci compliç no van en mi.

Es innegable la llabor valencianista de Garcia, en especial m’agrada el seu fantastic llibre sobre la real Senyera. En 2003, el convidarem a llegir una ponencia en el II Congres de la Llengua Valenciana, a on yo era el director i no defraudà. Yo l’haure vist una o dos vegades en persona, pero no he mantengut en ell cap dialec, que yo recorde.

Hi ha estils que no m’agraden i ya fa molt de temps que no el lligc perque me pareix massa brofec. Recorde que tambe agarrà per banda a Chimo Lanuza −en El ‘Síndrome de Chimo Lanuza’ (4-3-2019) escrivia: “Valga de ejemplo el verbo “canviar” (Lanuza, ib., p. 129), grafía inexistente en valenciano [no es cert, no pareix dominant, pero apareix en el CIVAL que Joan Roiç de Corella i Marti Gadea l’utilisaren], y Chimo lo sabe, pero el síndrome le impide que su mano escriba lo que el cerebro y la honestidad intelectual le dictan”, el destacat es meu−,¿era necessari dir aço? ¿Acas es creu que ell es mes valencianiste que Lanuza per utilisar una o una atra grafia? La resposta es rotundament NO, no ho es, ni tampoc ha demostrat tindre mes cervell ni honestitat que el criticat. I tots tenim erros, ell tambe.

La forma pot arribar a ser tan important com el fondo, pero a Garcia li te igual. Pense que el seu anarquisme ortografic es un problema per a la coherencia del moviment. Me recorda al francotirador anarquiste i gran valencianiste de Josep Mª Bayarri que en lloc de donar soport a ultrança a Lluïs Fullana es dedicà una temporada a la normativa “quaquera”. Si dividim, perdem. Pero, Garcia fa molt de temps que trià el seu estret cami.

Tot aço, ve arran de l’articul El tallarrós catalaniste del GAV (31-10-2023) de Garcia. L’hiperbolic valencià atacà a l’associacio per utilisar “arbre” en lloc de “abre”, la que considera l’unica correcta. A continuacio, expongue cites a on arreplega “abre”, extrets de la seua interessant obra DHIVAM.

Si ya el titul nos avisava, començà a perdre el nort cada vegada que parlava de l’associacio perque acusà al GAV de caure en el catalanisme i d'aço no hi ha cap prova, ademes es de les poques entitats que seguix el cami recte. Dic yo que el curriculum i sobre tot les activitats actuals, es dir, la realitat ha de tindre mes pes que unes suposicions mal fonamentades. Confon a l'amic en l'enemic.

En l’investigacio quan denuncies o afirmes has de estar molt segur de fer-ho, no siga que quan llances la pedra, rebote, te torne i te descalabre. Es curios que un investigador com ell no s’haja parat a revisar la valencianitat de “arbre” en tantes i tantes obres valencianes. Es un erro metodologic que prové d’u epistemologic que es obviar que mes alla de les cites que ell arreplega hi ha mes vida en la galaxia. En una simple consulta en el CIVAL apareix “abre” en 190 pagines, sobre tot a partir del sigle XVII, com les que cita ell mateixa, els mes destacats usuaris foren Gaetà Huguet o Estanislau Alberola.

Per contra, “arbre” te 194 pagines, la primera documentada es en 1275 i a principis del sigle XIV hi ha molts casos: Sant Vicent Ferrer, Ausias March, Jaume Roig, Joan Roiç de Corella, Lluïs Alcanyis, Joanot Martorell, Sant Pere Pasqual, Joan Timoneda, Martí Gadea o Lluïs Fullana i no seguixc. Per la mateixa regla de tres hauria d’acusar-los de catalanistes perque escrivien “arbre” com el GAV, pero aço sería perdre el sentit de la realitat i la llogica. Garcia afirmà que era una forma valenciana arcaica, pero, continuà viva en els sigles XIX, en Gadea i el seu gran diccionari, i en el XX està documentada pel frare francisca, convindrem que de valencià sabien una miqueta, ¿o no? Afirmar que “arbre” es un arcaisme alegrement es un bot que yo no done perque es dominant i viva en la societat valenciana. De fet, pot afegir al clup a tots els que seguim el diccionari de la RACV (1992) i el nou, que no en som pocs els que escrivim la perillosa paraula “arbre”. Pronunciar “arbre” no te convertix en un caganer.

El cami era un atre, una atra cosa ben diferent sería un debat llingüistic sobre si una paraula mes diferencial nos interessa mes, pero es pernicios entrar com un bou o un elefant contra el GAV en injuries per bandera.

El text es falaç, es una pendent esvarosa, una non sequitur i una sobregeneralisacio.

La pendent esvarosa es quan creus que es donarà tota la cadena de successos: si comences a fumar, acabaras bevent, despuix fumaras porros, mes tart, esnifaras cocaïna, t’injectaras heroïna i robaras per a conseguir una chutada, al remat, quan veus a una persona encendre un cigarro li dius: ¡lladre! En este cas dius arbre i Garcia te diu: ¡catalaniste!

La non sequitur senyala que no hi ha lligam llogic que conduixca de les premisses a la conclusio.

La sobregeneralisacio es evident, si d’una paraula podem derivar la total catalanitat d’algu… es necessari ocultar totes les demes paraules o accions que demostren lo contrari. Estas fent una cherry picking, seleccionant, en este cas, una favorable a la teua tesis i despreciant les que no ho son, que son majoria.

Per tant, acusar al GAV de catalanisme per utilisar una paraula valenciana, que dificilment es arcaica, es massa per a la carabassa, inclus per a un acolit.

Dir que el GAV es dedica a “catalanisarmos”, que son “catalanistes” i fer-se la pregunta: “¿Tenim a soles una tracamandana de safanories eixits de la inmersió o, a lo pijor, es que'l GAV s'ha convertit en conillera de colaboracionistes del fascisme de la Gran Catalunya?” son acusacions que son ridicules i ademes son mentira. Lo que no pot ser, no pot ser i ademes es impossible. 

La veritat es el cami.

Imagens: lenciclopedia.org, todocoleccion.net, archiu ACNV, naciodigital.cat.