¿Sant Dionis o sant Donis? / J. Masia

6/10/2017

            Per les consultes rebudes creem oportu tornar a traure est interessant articul que resol els dubtes que nos han arribat:

            Pronte arribarà el 9 d'octubre i alguns prepararém la coneguda "mocaorà", el regal dels enamorats valencians. 

            Anem a intentar aclarir un poc la situacio sobre la correccio o incorreccio generada entre dos formes d'escriure el nom "Dionis-Donis". 

            Es necessari ser escrupulosos en temes llingüistics, les raons segur que les poden imaginar. Els diccionaris que citare a continuacio estan en la ret i qualsevol pot consultar-los.

 

 

 

 

Diccionari RACV. Voro Lopez: Donis/ant. Dionis.

 

 

 

 

 

 

 

Diccionari valencià-castella (NdP). Antoni Fontelles, Manolo Gimeno, Chimo Lanuza et al: Dionis/Donis.

 

 

 

 

 

 

Diccionari Catala-Valencia-Balear (DCVB). Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll: Donis.

 

 

 

 

 

Diccionari Historic de I'Idioma Valencia Modern (DHIVAM). Ricart Garcia: Donis.

 

 

 

            La forma "Dionis" apareix en el DCBV, en les obres del Tirant Lo Blanch i l'Espill de Jaume Roig –¡Quasi res porta el diari!–. "Nom propi d'home; cast. Dionisio. Monge de sanct Dionís de Paris, Eximenis II Reg., c. 15. Concordablement te'n diran que filla és de Dionís, Metge Somni iii. Ne la crueldat de Gigurta, ne la infàmia de Canatre, ne la tirania de Dionis, Tirant, c. 280. Grechs inventors | mestres de Athenes | gran Origenes | ni Dionís, Spill 11918. Especialment: a) Nom grec del déu Baccus. Com els pàmpols de parra coronaven les festes de Dionís, Guinot Capolls 23.". El DCBV arreplega que la fonetica valenciana sería "donís" versus la forma catalana "diunís" i mallorquina "dionís".

 

            Si atenem a la documentacio presentada –que no necessariament ha de ser l'unica existent, perque no vaig a escorcollar "Dionis" en tots els llibres moderns–, Ricart Garcia i Moya arreplegà les següents cites posteriors a les del DCVB:

 

  • Donís –nom própit valenciá; cat. Dionís, cast. Dionisio: “y Sent Donis” (Dietari de Jeroni Soria, 12 agost 1521)
  • Donís “la nit de Sant Donís en Valencia” (Blay: Sermón de la Conquista, 1666, p. 13)
  • Donís “anem a Sent Donís” (Romans dels pobres festechans, 1733, p. 3)
  • Donís “Sant Donís ya ha pasat, /y es imposible que siga / atra volta el Centenar” (Recitado en dúo… de Sant Pere Pasqual de Valencia, en les festes que…, 1743)
  • Donís “el día de Sent Donís / en Valencia vaig entrar / y mirant la Sucrería…” (3r. Rahonament entre el Rull de Payporta y Albudeca, c.1802)
  • Donís “dirli al sinyor Donís…” (Escalante: Tres forasters de Madrid, 1876)
  • Donís, Sent “la vespra de Sent Donís” (Llombart: Tabal y donsayna, 1879, p.26)
  • Donís “la Vespra de Sant Donís” (Palanca: Lo Romançer, 1888, p. 58)
  • Donís “ya s´acosta Sen Donís, / piuletes y…” (Gadea: Ensisam, 1891, p.119)
  • Donís “la festa de Sen Donís” (Gadea: Tipos, 1908, p.69)
  • Donís “es la vespra de Sen Donís, nit valensiana” (Hern. Casajuana: La oroneta de plata, 1914, p.8)
  • Donís “Rafel, Donís, Tomaset” (Llobat Ferrer,R.: En lo suor de ton front, 1926, p.2)
  • Donís “que a sen Donís…” (Peris, J.: Més allá de la lley, 1927, p. 49

            Per lo tant, podria ser el RACV el mes ajustat. El NdP presenta dos formes valencianes indiscutibles, pero no especifica que una es arcaica –no gasten esta abreviatura o categoria–, potser que indicaren les dos formes per a senyalar que sería de "Dionis" d'a on derivariem l'adjectiu "dionisiac". Ocorre com en uns atres arcaismes valencians que no utilisem (com nosaltres o aquesta), pero que si s'usen en el catala actual.

 

            No crec que hi haja que pegar-li mes voltes. La paraula correcta i dominant sería "Donis", aixina ho afirmen tots els diccionaris consultats i els parlants. "Dionis" com a substantiu o nom es alie, promocionat nomes per estar viva en catala. Recorden que un fossil de dinosauri no es un dinosauri.

 

            Hem d'assumir que nos hem de documentar abans d'escriure. Soc professor de valencià, pero utilise a sovint els diccionaris i no soc infalible. Nomes demane lo mateix que m'aplique, crec que tenim una responsabilitat i eixemplaritat ineludible. La millor forma de defendre el valencià es escrivint-lo be. Per ad aço son molt utils el cursos de valencià, organisats per l'INEV i que començaran en el GAV en breu. Si estan interessats ya saben.

 

Imagens:

http://franciscoponce.com/wp-content/uploads/regalo-mocaora-sant-donis.jpg Sense "tronador ni piuleta"

http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/prolec  RACV, Voro López

http://www.aellva.org/sites/default/files/RACV_Diccionari  NdP, originals

http://dcvb.iecat.net/  (DCVB)
http://www.uiquipedia.org/images/thumb/5/5a/Garcia_Moya_llibre.jpg/200px- Garcia_Moya_llibre.jpg (DHIVAM)

 

 

J.Masia