Els plurals

En acabant del recorregut historic que confirma la vigencia majoritaria de ‘juï’, ‘perjuï’ i ‘prejuï’; el DCVB mos aclarix la distribucio lexica de les formes ‘perjui’ o ‘perjuï’: “Fon.: pəɾʒúј (mall., men.); peɾʤuí (Tortosa, Cast., Al.); peɾʧuí (Val.)”. I mos explica cóm formar el plural: “El plural de perjui és perjuis [pəɾʒúјs], i el de perjuí és perjuïns [peɾʤuíns]”.

La doctrina oficial (AVLl)

En el Diccionari normatiu valencià (DNV) de la AVLl, les entrades son: ‘juí’ (pl. ‘juís’, ‘juïns’) / ‘judici’ que reenvia a ‘juí’ / ‘perjuí’ (pl. ‘perjuís’, ‘perjuïns’ / ‘prejuí’ (pl. ‘prejuís’, ‘prejuïns’).

Respecte a ‘juï’ / ‘judici’, ‘perjuï’ / ‘perjudici’ i ‘prejuï’ / ‘prejudici’, la AVLl afirma que les primeres predominen en valencià general i les segones alternen amb aquelles en els registres formals (Acord 6/2002. Referent normatiu del valencià i dictamen sobre la consulta feta pel conseller de Cultura i Educació).

¿D’a ón ve l’embolic?

Com moltes atres voltes, el ‘secret’ està en el DIEC2 (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) a on “perjuí” te com a plural “perjuís” i remet a “perjudici” (plural “perjudicis”). I els d’aci no van a contradir-lo.

I “prejuí” remet a “prejudici”.

Ya saben d’a ón naix el ‘prejudici’ del president Mompó.

El PP ho te en casa

S’ha dit aci moltes voltes que el PP te el catalanisme incrustat en el cos (es el pancaespanyolisme que destaca J. Masia). El reusenc i exfuncionari de la Generalitat Valenciana Josep María Felip s’ha convertit en l’assot ideologic de VOX, en els articuls que publíca en LEV-EMV (fa anys colaborava en EL PAÍS i en acabant en esdiario.es). Es el mateix que fon condenat en el cas Cooperacio (desviament de diners destinats a països pobres que acabaren en empreses vinculades al que fon conseller del PP Rafael Blasco).

Per contextualisar un poc mes, Felip començà la carrera política en el PSOE-PSPV, es vinculà molt a Rafael Blasco (quan era socialiste, abans de que el tirara el president Joan Lerma), en acabant de la caiguda de Blasco s’acostà a Compromís. Quan Blasco fon ‘rehabilitat’ pel PP, com a conseller d’Immigracio i Ciutadania, en el govern de Francisco Camps, tornà de la ma de Blasco (2007) i crec que continúa en el partit. Un camalleo politic.

Ya dic, ara li toca el morro a VOX, especialment pels atacs al valencià. En un articul (LEV-EMV 23-8-2025: 4) se n’anava ben llunt de les propostes idiomatiques de Mompó dies abans. El model textual està ple de: ‘aquestes’, ‘aquests’, ‘a casa nostra’, ‘de casa nostra’, ‘amb’, ‘vetllar’, ‘coneixement’, ‘desenvolupament’ ‘enriqueix’, ‘reflecteixen’, ‘enforteix’, ‘garanteix’, ‘defensar’, ‘lleials’, etc., al costat dels: ‘siguent’, ‘sent’, ‘tinguent’, tindriem que’, ‘combatir-los’, i inclus: ‘seva’, ‘seua’. No, no es este el valencià de Mompó.

Esta critica no impedix que estiga d’acort en casi tot el contengut, especialmente en que “El valencià es un patrimoni comú, un símbol de la nostra identitat i un vehicle de cohesió social”. Ho crec i ho practique.

No vullc arrematar sens el recordatori als que patixen un genocidi. En la Volta Ciclista a Espanya 2025 s’han produit protestes ciutadanes contra la presencia-participacio de l’equip Israel-Premier Tech. En la contrarrellonge del 27-8-2025 un grup de persones tallaren el pas als deportistes en banderes i pancartes proPalestina. El comunicat oficial de l’equip defenia el dret a la llibertat d’expressio pero tambe el seu dret a correr. Cert, els directius tenen tota la rao. Ells tenen dret a correr i els palestins a viure. No hi ha color ni comparança.

Imagens: medium.com, goggle.com.