Que el ser huma està destinat a extingir-se es evident, mes quan el viure no es una atra cosa que alvançar cap a la mort…

            Ara posats a viure, que bonico sería que tota la gent fora bona i sana en els pensaments i en els fets, seriem alguna cosa aixina com gent sense ambicions i en pau, pero ahi està la clau de la maldat del ser huma, l’ambicio, la que nos fa alvançar passant per damunt de tots i venent a la nostra mare si fa falta en tal de qué… de diners que al cap i a la fi es poder, es força…

            Estos dies l’amazones està en flames i els països del G7 tenen l’ocurrencia de dir que posaran un grapat de millons per a salvar-la, “ha, ha” me ric perque plorar ya no me val per a res, aço no te remei, la contestacio del president del Brasil es de lo mes lluit que he sentit en fa temps i una patada ahi al mig de les cames, a on fa mes mal, a tots els rics i hipocrites dirigents, “gasteu-se eixos diners repoblant els vostres països que segur els fa mes falta i quan ho feu parlem” resposta de traca.

            Yo per faena m’he recorregut mes de mija Europa i tota Espanya i per lo vist en tots el països visitats es evident que el dirigent brasileny diu una gran veritat, per a que tots ho vejam posare eixemples d’aci de casa per a que tots ho entengam i ho vegem.

            Qui no a sentit dir allo de que va haber un temps en que una farda podia travessar Espanya de nort a sur i d’est a oest botant d’arbre en arbre sense tocar terra, lo que volia dir que tot el territori era un gran bosc, igual que hui ¿veritat?...

            En el Regne de Valencia, la major part del territori estan plantats de tarongers, de la china, un bon grapat de fanecades de frutals, unes atres de raïm i cereals, arraconant al bosc deixant-li apenes els racons mes alts, aixo si la majoria socarrats pels incendis.

            En les mesetes se te pert la vista entre camps pelats dedicats al cereal i raïm.

            En el nort les calves de les serres son per al past del bestiar.

            Si baixes a Andalusia es vergonyos el vore com montanyes i montanyes estan coronades per un eixercit de millons d’oliveres, quan no cereals i camps de fraules…

            Resumint: que la farda per a travessar l’estat hui en dia s’ha de calçar de bones sabates, gorra, crema i ulleres de sol i una bona i gran cantimplora…

            Puix per a que se feu una idea en la vella Europa, les Ameriques, nort, centre i sur, Asia, Oceania mes de lo mateix, la ma de l’home ha arrasat en els boscs per a plantar aquells cultius que els va be per al seu orage…

            I ara resulta que s’ha de salvar l’amazones, que si, que me pareix be, que ya m’agradaria que fora aixina, pero que vivint en un païs i un continent que ha arrasat en la seua naturalea, me pareix de riure el voler defendre allo que un dia tu vares tindre i de lo que mai te vares preocupar per a mantindre…

            Mentres els pols fa anys que estan desfent-se, pero clar aci els rics no poden sobornar a ningu per a que tornen a congelar l’aigua, i no es pla d’omplir estos de grans neveres per a que facen “cubitos” de gel o que la fauna entre dins d’ells i faça sa casa...

            Aço de l’humor negre sempre m’ha donat rabia i tristor…

            L’amazones no es mes que l’ultima gran selva, bosc que en la seua desaparicio ajudarà al ser huma a aplegar al seu desti, que no es un atre que l’autodestruccio, i tot per ser una especie que mes que inteligent som una especie…

            Sense cor

            Salvem el planeta…

Imagens: J. Martínez Tub

Coses de Tub

Escrit en llengua valenciana seguint les Normes d’El Puig i l’INEV

L’Unic futur del valencià

#lluitemPerloNostre