Si no puntua l’apichat en À punt… / Antoni Fontelles

3/7/2018

           Recentment, el Levante-EMV comentava la seleccio del rostres dels informatius en el grup multimedia valencià que substituix-ocupa el lloc de l’antiga Radiotelevisió Valenciana SAU. En el periodic del 5-6-18 (p. 3) podiem llegir: “El «apitxat» no puntúa en À punt”, “Las responsables de À punt han seguido una escrupulosa selección en la elección de los presentadores de informativos. Tan ortodoxa ha sido que más de un candidato se ha quedado por el camino porque no abría suficientemente las vocales en valenciano, algo común entre los valencianohablantes de València, L’Horta, el Camp de Morvedre, La Ribera Alta i el Camp de Túria donde, por cierto, se concentra la mayoría de los hablantes en valenciano, un subdialecto que los lingüistas denominan «apichat»”. Final de la cita, que diria Mariano Rajoy. 

¡Quína quimera a la variant mes numerosa de la llengua valenciana! Està be que l’estandart siga la modalitat sonorisant, pero d’ahi a estigmatisar-la, com s’ha fet fins fa poc, hi ha un mon. 

Una de les critiques, no massa abundant ni persistent, a les Normes del Puig fon que empobria la fonetica valenciana perque era ‘apichada’ (o espichada, com diuen en unes atres comarques valencianes); encara que se les censurava especialment per les reduccions de digrafs (tl, tll, tj, tg, tm, l.l…) mes que per al restant de la codificacio, ya que els denostadors sabien que era una ‘ortografia sonorisant’, en contra de la varietat majoritaria dels redactors. 

Des d’un punt de vista estrictament tecnic, no sociollingüistic, esta no es mes que una de les manifestacions de la llengua, tan digna i tan util com les atres del Regne de Valencia, conforme ho demostra que els parlants nos comuniquem i nos entenem sense problemes. Els filolecs, els de titulacio, no son unanims a l’hora d’atribuir un orige al fenomen, que va des d’un efecte d’adstrat (per contacte en el castella) a un proces intern i propi (com el que transformà el castella migeval en castella modern). 

Es tambe cert que a l’hora de triar el model referencial s’ha d’elegir i uns es sentiran mes identificats en ell que uns atres, i “contràriament al que és habitual en la resta de llengües, el parlar de la capital [Valencia; algun dia descobriran els de la ‘titulacio’ la riquea lexica que hi ha en la ciutat i area metropolitana] ha esdevingut una referència negativa per a la majoria dels parlants”, pero “Independentment de la modalitat estàndard de la llengua, que té el seu àmbit específic de projecció, hauríem d’assumir amb normalitat que els valencians de Sagunt, de Llíria, de Manises, de l’Alcúdia, d’Alberic… no parlen malament perque apitxen […] és necessari modificar certes actituds carregades de prejuís”. No es diu que s’haja d’impondre l’apichat, pero tampoc se l’ha de rebujar com a la pesta. 

I ¿i quí es l’autor d’estos dos fragments reproduits? No son de cap ‘secessioniste’ ni de cap ‘neoblaver’, pertanyen a Josep Lacreu*, que fon professor de l’Universitat de València, cap del Servei d'Assessorament Lingüístic i Traducció (SALT) de la Generalitat Valenciana, i que actualment, des de 2007, dirigix l’Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. ¿Te suficient ‘autoritat’? 

Fins aci un resum de lo que es la veu ‘oficial’. Afegire ara uns comentaris sobre el solt del diari. 

Com a minim es estrany que hi haja persones que opten a presentar o a parlar en public que no sapien obrir les vocals. ¿Cóm passa aço? 

Me preocupa la confusio de l’autor del text quan afirma que esta insuficient distincio vocalica es comuna entre els valenciaparlants de Valencia, l’Horta, el Camp de Morvedre, la Ribera Alta o el Camp del Turia. Senzillament no es cert. Vaja, que s’escriu des del prejuï, des de l’orella o des de l’ignorancia. No crec que hi haja ningun especialiste que diga tal cosa. 

I, per ultim, llamente la ‘forma’, la redaccio es un poc confusa. 

Tornant al titul, si el dialecte apichat es un ‘defecte’ o ‘demerit’, yo me pregunte: ¿algu o alguns dels presentadors triats per a la nova etapa de televisio no son usuaris d’esta varietat?, ¿cóm he pogut yo mateix ser una de les veus de la desapareguda Ràdio 9 sent de l’Horta –naturalment que se ‘llegir’ en ‘sonorisant’–? i, es mes, ¿cóm es possible que hi haja alguns directius del nou ent que… ho son? i el maxim, ¿cóm no ha segut un ‘demerit’ per a la nova directora general? 

          Segur que estos mateixos censors no ‘condenen’ l’indistincio, apichada, entre b / v. ¿Saben per qué? Perque es ‘norma’ en la major part del catala. ¡Son tan predictibles! 

*Lacreu, J. (2017), Pren la paraula, Valencia, Àrbena, (pagines 92, 94-95). 

P. d. Aprofite l’ocasio per a rectificar un error meu. Recorde que en alguna ocasio he escrit ‘adanisme’; es incorrecte. La forma primitiva es el nom de persona i llinage ‘Adam’, per lo tant, el derivat ha de ser ‘adamiste’. Dit i escrit queda.

 

Image: de canal nou a A Punt, infoguiavalencia.com

 

                                                                               Antoni Fontelles