Hi havia una teleologia clarissima. La prova indiscutible es que el Lletraferit acabà en mans de catalanistes; els que eren amos escriuen en perfecte catala i son premiats i reforçats com a grans escritors –es lo que te ser un valencianiste de construccio com s'autodenominaven i practicar la travessia–; el PP es menjà el valencianisme mes conservador –o siga, el 90% llarc–; Angel Calpe acabà en la AVLl i Voro López que publicament afirmà que volia pertanyer a la AVLl, en no entrar demanà disculpes, es dir, no fon per falta de voluntat i desig sino perque estava v-e-t-a-t, a vore si nos aclarim. Els necessaris seguidors de la malifeta ara fan com si en ells no anara la cosa. ¿Responsabilitat, qué es aixo? Quan t'enganyen una vegada la culpa es de l'atre, pero quan te n'enganyen dos la culpa es teua.

El "manifest de la vergonya" fon contestat en un "manifest de la dignitat", que poden consultar en la primera image en la noticia encapçalada per "Lanuza y Boronat denuncian presiones de los populares."

Tot formava part d'un pla de destruccio del valencianisme o es que no recorden a ón acabà Unio Valenciana en l'ajuda de "Las Provincias" –existixen les hemeroteques–, puix fagocitada pel PP, Lo Raco Popular i la RACV acabaren en mans del PP. El manifest pro-Zaplana de 1999 estava firmat pel president de LRP Enric Esteve, el decà de la RACV Federico Martínez, el cap de la seccio de llengua Voro López –a banda d'uns atres egregis membres de la RACV hui en la AVLl com Ramon Ferrer, Alfons Vila o Artur Ahuir– i damunt me digueren que al cap de les joventuts de LRP tambe n'hi havia u del PP. El "valencianisme oficial" dirigit pel PP, ¿els pareix bonico? ¿Mantindre el catala en les escoles, en majories absolutes, o crear la AVLl ho feu Rita la cantaora? ¿Creuen que em puc identificar en ells? ¿Per qué alguns es volen oblidar d'aço si seguix tot igual? ¿Li deixaria la cartera ad algu d'estos personages?

El valencianisme desaparegue en pro de l'ideologia neolliberal i conservadora del PP. Ser del PP i valencianiste es stricto sensu impossible, es una contradiccio llogica i factual, mantindre-la obedix a un acte de manipulacio. Si el PP està en el cor i l'anima dels dirigents de les associacions no poden ser valencianistes sino popularistes.

Si tot fon un una coincidencia temporal, yo soc retor, ¿el PP es reuni en Pujol perque va i coincidiren en el mateix lloc per a crear la AVLl?, ¿alguna persona inteligent pot creure aço? No.

La RACV expulsà a Chimo Lanuza i Toni Fontelles agraint-los el servicis prestats. Curiosa forma la del decà Vicent Simo de demostrar que fon un gran valencianiste. ¿Alguna persona inteligent es faria una lobotomia per no res? ¿Qué hi havia darrere per a expulsar a mes de la mitat de l'inteligencia total de la RACV? Manolo Gimeno en solidaritat en el seus companyons deixà d'acodir. Nomes quedarien dins com a molt quatre valencianistes decents.

Els fets sempre son mes importants que les paraules. Foren expulsats per la seua oposicio a la convergencia catalanista, no perque Fontelles apareguera en el monyo tallat a lo punky i Lanuza en banyador, chancles i un salvavides de Micky Mouse. Ells no la seguixen, tampoc Gimeno, ells com son massa prudents per al meu gust, no publicaren la carta de despachament "pel be del valencianisme i la germanor" –cada vegada se m'entravessa mes esta paraula que nomes servix per a ocultar la realitat i donar-nos pel sac–. Digueren publicament,  en conferencies, i en qui parlara en ells que s'oponien a la proposta accentual de Voro López, per ser practicament identica a la de la AVLl. Anar contra estos fets incontrovertibles es de ser un ignorant o una mala persona i els puc assegurar que em mossegue la llengua. Està mes que clar que l'enemic està dins de casa. Mes val anar a soles que mal acompanyat.

En el Lletraferit es poden trobar almenys quatre articuls en contra de l'actitut que començà des de la direccio per a crear la divisio, en atacar a bona part del valencianisme que nos oponien a la AVLl i mes tart a l'accentuacio convergent­: u de Carles Varea (num. 37, pp. 30-31); dos de Toni Fontelles (num. 35-36, pp. 12-13) i (num. 44, p. 5); un meu (num. 45, p. 5). Especial mencio hem de fer a l'ampla cobertura de la revista SOM del GAV a on es feren varis articuls i editorials, liderant l'oposicio a l'accentuacio convergent en la AVLl, entre un bon grapat, tambe meus, podem citar els de Chimo Lanuza (num. 224, p. 6 i num. 226, p. 10).

 Recomane als valencianistes llegir moltissim i que vagen molt espai en quí se junten, els llops es visten de corders i els enganyen dia si i dia tambe. L'adamisme es una tara cognitiva i moral. Existixen entre els "accentuistes" especialistes en la mentira i m'han de creure, son capaços d'enganyar al 99 % dels candits valencianistes. Tambe demostri cóm ho fan en una serie d'articuls: "Adamisme valencianiste: l'ocas de les estreles". No subestimen mai a l'enemic o se'ls menjaran pels garrons. I per cert, una qüestio epistemologica i etica: no cal haver vixcut el fascisme per a criticar-lo. Com afirmaria Gandhi: els covarts moren moltes voltes abans de morir, per aço el valencianisme es un cementeri.

 http://www.accionacionalistavalenciana.com/adamisme-valencianiste-i-locas-de-les-estreles-j-masia

http://www.accionacionalistavalenciana.com/adamisme-valencianiste-i-ii-locas-de-les-estreles-j-masia

Imagens: manifest de la dignitat, manifest de l'indignitat, art. de sumissio d'Esteve
                            Archiu ACNV, J. Masia

J. Masia