Les premisses

            A tot lo mon se li ha d'otorgar la presuncio d'inocencia ─tot lo mon es inocent fins que se demostre lo contrari─. Esta premissa es intrinseca al nostre sistema llegal, i conforma el caracter garantiste del mateix.

La permissibilitat

            Vulnerant este principi apareixen, dins del sistema, les relacions d'antecedents. En virtut de les quals aquells que han delinquit gojen en menor mida del principi abans mentat.

            En el sistema juridic nostre, passat un temps, estes relacions de delits comesos, caduquen i son borrades. ¿De veres son borrades? Que ho siguen es la norma, no obstant, les forces de seguritat i inteligencia mantenen eixos llistats en base a previndre danys futurs i per a facilitar la localisacio dels sospitosos i possibles delinqüents.

            En un sistema que funciona, es mes important la prevencio que tindre una eficient capacitat de capturar i condenar ad aquells que infringixen les normes. Per eixe motiu per mes que la presuncio d'inocencia està sistematicament conculcada, per a tots aquells que han comes una falta, la societat mira cap a una atra banda i permet esta practica. Es conformen en que a l'hora de la condena els antecedents "no conten", si es que han caducat.

            D'esta manera, tenim que per "la nostra seguritat" es permeten actes que son contraris al principi garantiste que nos otorga la certea d'un proces just ─en cas de vore'ns acusats─. De tots es conegut, i tots giren el cap per a no vore'l en pro del be comu.

La coherencia

            ¿Quàn no s'ha d'aplicar la presuncio d'inocencia? Quan queda provat que el delit es una realitat i l'acusat es el responsable del mateix.

L'incoherencia

            Quan un partit politic en el seu programa fa una serie de promeses i a l'hora de governar fa tot lo contrari a lo que ha promes ¿No es un cas de falsetat en document public? De tractar-se d'un articul comercial, el consumidor estaria facultat per a tornar el producte per no complir en lo publicitat. ¿Qué es mes relevant, que nos garantisen que un producte comercial es fidel a l'anunci o que les promeses d'aquells als que triem per a ser governats en base a lo publicat en el seu programa es complixquen? ¿Per quín motiu no podem tornar a ses cases ad aquells politics que no complixen la seua paraula? ¿Per quín motiu els ciutadans no mantenen el mateix rigor d'exigencia que el que eixercixen en els productes comercials quan es tracta de les promeses dels politics? ¿Cóm es possible que llegislatura darrere de llegislatura, a pesar de ser un frau els tornen a votar? I lo mes inaudit de tot ¿Cóm poden continuar creent les promeses que els fan?

Imagens: Presuncio d'inocencia, JRMora
                 Coherencia, bp.blogspot.com

Video: jessica viquez

Miquel Real